Comencen les obres del futur Centre Obert de Tarragona per a presos en tercer grau

Les obres per construir el futur Centre Obert de Tarragona han començat aquest mes de febrer. El Govern invertirà més de 9,5 MEUR en el nou equipament, que ha estat dissenyat per facilitar el tractament dels interns en règim de tercer grau. El nou centre, que tindrà una capacitat per a 146 interns, estarà ubicat al carrer Arquebisbe Josep Pont i Gol de la capital tarragonina, al costat de la comissaria de la Guàrdia Urbana i la comandància de la Guàrdia Civil.

Amb aquestes obres, que estaran enllestides l’estiu de 2021, el Govern compleix amb el compromís adquirit amb l’Ajuntament de Tarragona, amb qui el 2016 va pactar tant la inversió com la ubicació d’aquest nou centre penitenciari d’última generació per a presos en semillibertat.

L’edifici tindrà 6.120,40 metres quadrats de superfície construïda. El Centre Obert ocuparà quatre plantes i tindrà despatxos, espais comuns i 72 habitacions, 5 de les quals estaran adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Les habitacions estaran distribuïdes en 3 mòduls d’homes, un per a dones i un altre per a joves. Això suposa una capacitat per a 146 interns. Tanmateix, el Centre està preparat per créixer en capacitat fins als 219 llits mitjançant la transformació de les habitacions dobles en triples. L’edifici incorporarà mesures de millora energètica, com ara la instal·lació de panells solars per a la producció d’aigua calenta.

Primer pas per al Fòrum de la Justícia

Aquest equipament substituirà l’antiga presó de Tarragona, que fa les funcions de centre obert des que va quedar buida per la inauguració del Centre Penitenciari Mas d’Enric, a finals del 2015. Justícia va fer-hi algunes adequacions provisionals per reconvertir-lo al seu nou ús, però l’edifici, del 1956, és el segon més antic dels Serveis Penitenciaris, per darrera de la presó de Dones de Wad Ras (1916).

L’antiga presó és propietat del Departament de Justícia i està ubicada a l’avinguda República Argentina, on ocupa un solar d’11.000 metres quadrats. El valor d’aquesta superfície podria servir per finançar la construcció del Fòrum de la Justícia de Tarragona.

L’antiga presó de Tarragona té una capacitat per a 120 interns en règim obert i no compta amb espais propis per als col·lectius de dones i joves. Actualment, el centre obert fa el seguiment de 153 persones que compleixen condemna en tercer grau, 87 de les quals pernocten al centre. A Catalunya, 1.612 persones estan en règim obert, que representen una de cada quatre persones classificades.

Règim obert: eficaç i integrat en l’entorn

El servei del centre obert conviu amb els veïns i la resta de serveis i comerços del seu entorn actual, sense que hagi provocat cap problema de convivència ni d’inseguretat. Just al contrari. Els estudis sobre reincidència confirmen que el retorn progressiu a la vida en llibertat millora les possibilitats de reinserció i disminueix el risc de tornar a delinquir. Segons el darrer estudi sobre reincidència a Catalunya, 8 de cada 10 interns que acaben la pena en contacte amb l’exterior no tornen a ingressar a presó, mentre que la taxa general és de 7 de cada 10.

En règim obert, els interns i internes dormen al centre de dilluns a divendres, d’on surten a diari per treballar o fer formació, i, generalment, el cap de setmana tenen permís per anar a casa. Al centre obert també hi fan les entrevistes de seguiment amb els professionals i els controls que es determinen en cada cas. Des del centre obert també es fa la supervisió dels interns en règim obert subjectes a altres modalitats de compliment de la pena fora del centre, com ara quan poden anar a dormir a casa o a una unitat dependent, que són pisos supervisats per professionals.

Prop de 115 Milions d'euros en la renovació dels equipaments penitenciaris a Tarragona

Quan el nou equipament entri en funcionament, el Govern haurà completat la renovació de tots els equipaments penitenciaris de la demarcació, amb una inversió que suma prop de 115 MEUR entre Mas d’Enric (el Catllar) i el Centre Obert del carrer Arquebisbe Josep Pont i Gol.