‘Comprar aigua de botella a TGN és perdre el temps i els diners’

Eduard Pallejà és el director de la Fundació Agbar i director de l’Escola de l’Aigua. Anteriorment ha estat director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

També va ser director de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de la Fundació Agbar promou accions socials de desenvolupament sostenible i programes de millora de la qualitat de vida de les persones.

El primer element per tenir qualitat de vida és l’aigua. En som prou conscients?

I tant que en som conscients. Per això en fem una gestió eficient i responsable en tant en tractar l’aigua com un element alimentari que passa els diferents controls perquè sigui saludable com sensibilitzar del seu ús explicant el cicle integral de l’aigua fins a la captació a l’arribada a les llars.

Cal una Escola de l’Aigua?

L’Escola de l’Aigua neix el 2014 a partir de l’experiència i els coneixements que disposa el Grup Agbar després de més de 150 anys d’història. El que fem és formació per a empreses, administracions i professionals del món de l’aigua, i també programes de sensibilització adreçats a la ciutadania en general.  

Fem un mal ús de l’aigua? Deixem les aixetes obertes?

Sempre tot és millorable, però en general en fem un ús responsable. Tant les campanyes de sensibilització com els episodis de sequera ens han ensenyat que cal tenir l’hàbit d’aquest ús responsable.

A Tarragona bevem bona aigua?

L’aigua que distribueix EMATSA supera favorablement els criteris sanitaris establerts per les autoritats sanitàries competents com l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea. Que ningú dubti que l’aigua de l’aixeta és de màxima qualitat

Què diria a la gent que compra aigua de botella?

Que no perdi el temps ni els diners. La de l’aixeta és de més qualitat, i si en tot cas té un sabor diferent, que es posi en ampolles de vidre i a la nevera. És el que haurien de fer els restaurants, servir aigua de l’aixeta i sense cost per al client.

Catalunya ha passat per moments crítics per manca d’aigua. Pot tornar a passar?

Fa unes setmanes estàvem en situació crítica. I malgrat que ara estem a una mitjana del 80% dels embassaments, cal recordar que els pantans propers a Tarragona de Siurana, Riudecanyes i Guiamets, estan al voltant del 25%. Cal estar en permanent previsió.

Creu que pot tornar a plantejar-se el transvasament del Roine?

Per a mi és impensable.

I de l’Ebre?

Igualment.

Hi ha sectors crítics amb la gestió privada de l’aigua. Ha de ser un negoci la gestió de l’aigua?

La gestió de l’aigua és de competència municipal. I és cada Ajuntament que decideix quina forma de gestió li sembla millor. Però la regulació i el control d’aquesta, sigui quina sigui la forma de gestió, és pública i municipal.

Aquests sectors crítics volen fer confondre determinada forma de gestió de l’aigua amb la demagògia que és un negoci. No és cert. Des del meu punt de vista la gestió públic-privada és una forma eficaç d’afrontar i gestionar els béns comuns. L’exemple d’EMATSA n’és una evidència.

La Fundació és una manera de retornar a la societat el fet de fer negoci amb l’aigua?

Insisteixo en el fet que l’aigua no és un negoci, és un recurs que cal gestionar de forma eficaç, amb suport de la tecnologia, amb laboratoris competents, amb inversions que millorin les infraestructures, etc.

Les empreses amb voluntat de servei com la nostra, han de tenir dins del seu propòsit la qualitat de vida de les persones i el seu entorn, i fer aliances amb les institucions i entitats del territori on són presents per avançar conjuntament amb aquest propòsit. En el nostre cas, la Fundació Agbar n’és un instrument per assolir aquest propòsit.

Quants diners destinen cada any a labor social?

Tenim un pressupost i aportació de la companyia pel 2018 de quasi 4 milions d’euros. Aquí no hi ha les aportacions que les diferents empreses del grup fan al que en diem el Fons de Solidaritat, destinat a les famílies sense recursos que no poden pagar el rebut; això va directament contra el benefici de l’empresa i que no es repercuteix a la tarifa dels clients. 

Refugiats, persones sense sostre i altres marginats estan entre els col·lectius de persones que més ajuden des de la Fundació.

D’on neix i qui va establir aquesta prioritat?

Aquesta prioritat es va establir fa un any a instàncies del nostre President. Hem definit un Pla director 2017-20 que ha tingut present l’augment de la desigualtat social i l’empobriment de la població a Catalunya, accentuat els darrers anys per l’impacte de la crisi econòmica.

El nostre compromís social es comparteix amb les tasques que també portem a terme en l’àmbit de la cultura i l’educació. 

A Tarragona, a banda del conveni amb Bonanit signat aquesta setmana, centren els ajuts en altres entitats?

Els programes socials en col·laboració amb entitats han de vincular-se a projectes finalistes i en relació amb el nostre propòsit amb accions, iniciatives per contribuir a lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, fomentar l’ocupació dels col·lectius més vulnerables i garantir oportunitats educatives per a tothom. Actualment a Tarragona només tenim signat acord amb Bonanit.

De tots els projectes socials que ha impulsat la Fundació, de quin estan més satisfets?

Tenim un Patronat format per professionals amb una reconeguda trajectòria en diferents àmbits econòmics i socials. Del que em sento més satisfet és quan veus l’evolució de col·lectius o persones que han estat beneficiàries d’algun dels projectes i que et manifesten com ha evolucionat el seu estat amb la nostra col·laboració.

El 2017 es van beneficiar de les nostres accions socials 10.497 persones.