Condemnat a 19 anys de presó per haver mort una venedora de l'ONCE a Valls

Quinze anys de presó per un delicte d’homicidi consumat i quatre anys i quatre mesos més per robatori amb violència a casa habitada. És la pena que el magistrat de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha imposat a Carlos P. N. per haver matat una venedora de l’ONCE a Valls l’any 2013.

La sentència arriba després que un tribunal popular declarés culpable el processat, que, en canvi, ha estat absolt d’un delicte de detenció il·legal. En concepte de responsabilitat civil haurà d’indemnitzar en 200.000 euros els germans i hereus de la víctima, a més a més de 4.144,76 euros a l’ONCE pels cupons sostrets en el robatori.

La sentència declara provat que l’acusat era venedor de l’ONCE des del març del 2013 i que el maig del mateix any desenvolupava el seu treball en un punt de venda amb expositor al cèntric carrer de la Cort de la capital de l’Alt Camp.

Per la seva part, la víctima, Marta L. M. –de 49 anys quan van ocórrer els fets–, també treballava a l’ONCE. Vivia sola al seu domicili i des del seu naixement patia atròfia muscular a la cama.

Tenia reconeguda una disminució del 46 per cent de la seva capacitat orgànica i funcional per resolució del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

El processat, com a conseqüència de l’activitat laboral que compartia amb la víctima, coneixia els seus hàbits de vida, a més a més del seu caràcter afable i confiat. Per aquest motiu, entre dos quarts d’onze de la nit del 23 de maig del 2013 i la matinada del dia 24 es va personar a la casa de la dona.

Després que aquesta li facilités l’accés, una vegada a l’interior i trobant-se en el saló de l’habitatge, amb algun objecte contundent que no ha estat identificat li va propinar nombrosos cops al cap i a la cara. Igualment, amb un objecte tallant no identificat, li va causar una ferida al coll.

A continuació, l’agressor, amb una bossa de plàstic, li va tapar els orificis respiratoris. Tot seguit, amb un objecte tallant, li va amputar els cinc dits de la mà dreta. La causa immeditada de la mort fou l’asfíxia per sufocació.

Totes les ferides que presentava la dona tenien signes de vitalitat, excepte les amputacions causades, que no va quedar acreditat durant el judici que fossin causades en vida.

Després del crim, l’home va començar a regirar armaris i calaixos de la casa, trobant cupons i productes de l’ONCE, un terminal TPV, dues bateries d’aquest, un telèfon mòbil i tres jocs de claus. Tot aquest material se l’emportà.

El magistrat, en la sentència, reconeix que durant el judici no s’ha aportat cap prova directa i que l’acusació fonamenta la seva petició de condemna en la denominada prova d’indicis.

Un d’aquests indicis és que al domicili de l’ara condemnat es van trobar diversos jocs de claus. Una d’elles obria la cabina del quiosc on la morta realitzava una substitució en el moment de la desaparició, la qual cosa fa com a molt probable que l’acusat es va apoderar de la clau després del crim.

Per una altra part, en l’escorcoll del domicili del processat i en el seu garatge es van trobar 1.140 productes de l’ONCE, 140 dels quals eren de la víctima.

En el judici

Durant la vista oral, es va veure com l’acusat va anar a una entitat bancària a cobrar un cupó de la víctima, segons les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat, la qual cosa el va delatar.

Els investigadors van reconèixer que, si l’acusat no hagués anat al banc a cobrar cupons de la víctima, potser no l’haurien enxampat. Les imatges de la càmera de seguretat que el situen a l’entitat en el moment que es va registrar el cobrament, així com la identificació que en va fer la treballadora de l’oficina, van permetre iniciar la línia d’investigació «correcta», segons els Mossos.

Es dóna el cas que també es va trobar una empremta dactilar de l’home en un cupó de la víctima que ell mateix havia intentat cobrar a Tarragona.

A més, els agents van confirmar que el terminal de punt de venda (TPV) de l’ONCE de la víctima, que l’acusat li hauria sostret després de matar-la, se situava dins l’abast de l’antena que dóna servei al municipi on vivia Carlos P., el Pla de Santa Maria.

Aquest extrem el recull la sentència de l’Audiència. Això els va portar a la conclusió que va ser ell qui havia realitzat vendes i havia manipulat l’aparell mentre la dona constava com a desapareguda