Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Converses sense paraules

Swing Experience Trio van ser els encarregats d'iniciar la segona edició de l'EPD Jazz Festival, a Montblanc, divendres a la nit. Durant l'actuació es va poder veure com els instruments parlen a través de la música
Whatsapp
Swing Experience Trio actuant divendres al pub EPD de Montblanc.  Foto: Montse Plana

Swing Experience Trio actuant divendres al pub EPD de Montblanc. Foto: Montse Plana

El so d’un teclat, un saxo i un contrabaix van transportar divendres a la nit el pub montblanquí EPD a les sales de ball americanes dels anys 20, on els joves ballaven al ritme del lindi hop, un estil molt proper al swing. A Montblanc ningú mo es va atrevir a aixecar-se de la cadira, però la música de Swing Experience Trio va tenyir l’ambient de tranquil·litat en la nit que s’inaugurava la segona edició de l’EPD Jazz Festival.

Camilo Rey tancava els ulls, agafava aire i el deixava anar a poc a poc, tot creant una melodia profunda que sortia del pavelló del seu saxo i s’estenia entre el públic assistent. Mentrestant, David Cardona col·locava els acords de piano just al temps que tocava, mentre que les notes greus del contrabaix de Rai Corbella caminaven tranquil·lament aconseguint la cohesió de la música.

Un grup de joves va agafar unes quantes cadires i es van instal·lar a primera fila. Miraven interessats l’actuació i aplaudien després de cada solo, com a bons seguidors. D’altres s’ho miraven des de les taules sense dir res, únicament observant i aplaudint quan les llargues converses entre els tres instruments finalitzaven. La música convidava a explorar les rareses que qualsevol pub té. No era difícil veure’n alguna: just darrere els músics hi havia dos marcs sense quadre rodejats de miralls. Més estrany, però, era veure una tauleta penjada de la paret. Algú li havia trobat la utilitat i hi havia deixat la jaqueta, com si d’un penja-robes es tractés.

Al principi l’ambient era calmat, potser hi havia una quinzena de persones, però a mesura que la nit avançava, el bar s’anava omplint. Quan ja no hi cabia ningú més i el silenci inicial s’havia convertit en un batibull de converses –una d’elles la dels músics–, uns nois van començar a jugar al futbolí de l’entrada i els crits de «gol!» es van unir als aplaudiments que els joves seguidors de la primera fila feien. L’actuació va finalitzar després de més d’una hora del seu inici amb una nova onada de tranquil·litat.

El festival continuarà divendres que ve, a les 11 de la nit, amb Pacheco & Ordax Elèctric Quartet i la seva barreja d’estils.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También