Càritas de Tarragona atèn 15.650 persones durant el 2019

L’habitatge i l’ocupació són les necessitats més importants. L’Ingrés Mínim Vital és un pas important en la lluita contra la pobresa

Diari de Tarragona

Whatsapp
Presentació de la memòria de Càritas Diocesana de Tarragona. FOTO: DT

Presentació de la memòria de Càritas Diocesana de Tarragona. FOTO: DT

La pandèmia ha capgirat durant uns mesos tota la nostra existència i les nostres rutines. Els seus efectes dramàtics sobre la salut de les persones contagiades i els innombrables morts donen la mida de la tragèdia, en especial gent gran que han sigut el col·lectiu més perjudicat i que juntament amb la resta mereixen tot el nostre reconeixement i atenció. Però la crisi sanitària ha desgavellat bona part del funcionament socioeconòmic de la nostra societat i ha agreujat l’exclusió social de moltes persones, que s’ha cronificat, tot i la millora de l’economia des del 2014.

Les dades de 2019 de Càritas Diocesana de Tarragona indiquen que l’acció social que va desenvolupar arreu de la diòcesi durant el 2019 va atendre directament 6.196 persones i 15.650 es van beneficiar de la seva acció, a través dels 26 projectes en marxa al territori. Són xifres similars a les dels anys anterior i ens mostra que la pobresa s’ha enquistat i que les seves conseqüències continuen afectant moltes famílies sense cap horitzó de millora. L’ascensor social s’ha aturat i no sembla que s’arregli.

De les persones ateses, un 71 % són dones, el que ens fa parlar de la feminització de la pobresa. Les famílies amb més risc de vulnerabilitat són les que tenen fills a càrrec (54% de les persones ateses) i les persones soles (22% de persones ateses). Un 37% de les persones beneficiades són infants i joves.

La problemàtica social és cada vegada més complexa i les seves causes són diverses, però l’habitatge i la feina són les principals necessitats que cal afrontar i que la Covid-19 ha agreujat notablement, portant moltes persones a límit.

L’habitatge, un dret impossible per a moltes persones

Sense una llar estable i digne és molt difícil organitzar-se la vida familiar i aconseguir autonomia personal. Les dificultats d’accés a l’habitatge s’han incrementat en els darrers anys i moltes persones malviuen en infrahabitatges i habitacions llogades i rellogades. L’habitatge és un dret impossible per a molts que requereix polítiques públiques decidides i una forta inversió econòmica. És una emergència social i des de Càritas reclamem una acció conjunta i coordinada de les administracions públiques, de les corporacions financeres i dels grups immobiliaris per a que promoguin habitatges socials de manera sostinguda i sostenible.

El treball, un dret precaritzat

Tot i la reducció progressiva de l’atur, la precarietat laboral és una realitat creixent, manifestada per la temporalitat, els contractes a temps parcial o els contractes de curta durada, el resultat del qual és que el 14 % de les persones que treballa són treballadors pobres i en exclusió. Un de cada tres contractes temporals dura menys de 7 dies. El 15% de les llars pateix inestabilitat laboral greu. L’àmbit laboral requereix també polítiques públiques inclusives, que reverteixin la precarietat laboral. És una urgència social evitar la dualitat laboral, que afecta, molt especialment, la població menor de 30 anys i és el nostre futur.

El 69% de les persones ateses a Càritas està en atur i buscant feina, i només el 9% està treballant. Hem prioritzat projectes d’acompanyament a la inserció laboral, amb 681 persones amb intermediació laboral i 247 persones inserides. També la realització de tallers formatius per l’enfortiment de les competències personals, habilitats i coneixements, així com cursos de formació ocupacional. Destaquem el curs d’auxiliar de muntatge d’instal·lacions, el curs de geriatria i els cursos bàsics d’atenció domiciliària.

La gent gran, reconeixement, acompanyament i atenció

L’exclusió social afecta també les persones grans que pateixen solitud (l’11% de les persones ateses són persones de més de 65 anys). Les persones grans que viuen soles presenten un risc més alt d’exclusió i aïllament social i requereixen més atenció, cura i seguiment. Durant la COVID-19 la gent gran ha sigut la principal víctima i mereix el nostre reconeixement i la nostra atenció. Estem en deute amb ells. Des de Càritas Diocesana, aquest 2019 s’han acompanyat 170 àvies i avis des dels diferents projectes del programa de gent gran. Destaquem el projecte d’acompanyament Ara al teu costat que s’ha portat a terme en 8 Càritas parroquials.

Les persones migrants, un repte continuat i creixent

Càritas torna a detectar un augment de les persones que arriben a casa nostra després d’un procés migratori fugint de conflictes i de la misèria, buscant noves oportunitats. Un 26% de les persones immigrades que atenem a la diòcesi es troben en situació irregular (678 persones han rebut suport jurídic relacionat amb processos d’immigració), fet que dificulta el seu accés al mercat laboral i poder disposar d’un habitatge digne.

L’Ingrés Mínim Vital una demanda esperada contra l’exclusió social

L’ Ingrés Mínim Vital (IMV) suposa un pas notable en la lluita contra la pobresa severa, ens dignifica com societat, reforça els nostres sistemes de garanties socials per a les persones excloses i ens acosta a la mitjana europea en matèria d'ingressos mínims. La necessitat d'una renda mínima estatal era una mesura demandada per Càritas des de fa anys i havia estat plantejada de manera reiterada per la resta d’entitats socials.

La mesura alleujarà la situació de milers de llars que viuen en extremes condicions de vida. Famílies que no tenen ingressos i que podran accedir a una mesura protectora capaç de garantir els seus drets bàsics.

Valorem positivament l’IMV com a dret subjectiu per a les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Com a prestació no contributiva de la Seguretat Social, suposa un salt endavant en la garantia dels drets i en la protecció de les persones que estan en situació de més vulnerabilitat. Es tracta d’això, d’aconseguir drets per a les persones i que els puguin exercir.

Malauradament, l’IMV té alguns dèficits importants que s’hauran de resoldre, doncs deixaran fora persones que haurien de poder-hi accedir, com són les persones en situació administrativa irregular, que viuen, treballen i contribueixen a la societat, i en la majoria de casos es troben en situació de gran precarietat. També les persones joves des dels 18 anys, com és el cas dels que surten del sistema de protecció de menors. La limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili suposa desconèixer la realitat de moltes famílies que han de compartir la llar. La vinculació que s'estableix entre l'ocupació i l'obligació de constar com a demandant d'ocupació impedeix l’accés a les persones amb especials circumstàncies, com les que pateixen malalties cròniques, que tenen dificultats d'inclusió en el mercat laboral. En qualsevol cas caldrà agilitat en la tramitació, i a Càritas podem ajudar a identificar els casos que ho necessitin, elaborant informes vinculants per facilitar la sol·licitud inicial.

Setmana de la Caritat / Corpus 2020: #A NOMÉS DOS METRES DE TU

Dins la Setmana de la Caritat, aquest  11 de juny celebrem la diada de Corpus Christi amb la campanya que fem totes les Càritas amb seu a Catalunya: #A només dos metres de tu.

Ara, estem obligats a mantenir una distància física de 2 metres, però només és això, una distància física. No pas de cor, tots hem de seguir estant a prop de totes aquelles persones vulnerables, perquè la solidaritat és de tothom. La Covid-19, a més d’afectar la salut, ha multiplicat les demandes socials deixant una crisi social molt profunda. Moltes persones i famílies que estan vivint en un entorn d’aïllament total i amb grans dificultats econòmiques i emocionals truquen a la porta de Càritas. I ara, tot i les distàncies marcades, ens necessiten més a prop que mai. Només així convertirem els dos metres de distanciament en 200 cm d’esperança, de solidaritat i amor.

Temas

Comentarios

Lea También