De fer estructures d'edificis a elaborar el pa de calçot

La crisi del 2008 el va deixar sense feina i per poder tirar endavant, es va haver d’espavilar en un sector amb el qual no estava familiaritzat. En Jordi Gasque, treballava al món de la construcció i en quedar-se a l’atur va aventurar-se a agafar les regnes del Forn de Nulles, a l’Alt Camp, sense haver estat mai en un obrador. No sabia si m’aniria bé, jo venia de fer estructures d’edificis, explica en Jordi al Diari.

Una dècada després, ha rebut l’accèssit al Millor jove artesà alimentari innovador, una distinció del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

D’alguna manera, el món de la construcció li ha servit per a saber edificar l’estructura d’un negoci del no-res. Malgrat que el forn ja existia, ell partia de zero. Fent la vista enrere, en aquell moment no es podia imaginar tot el que li ha passat aquest temps. «La meva dona i jo vam agafar el Forn de Nulles perquè el forner es jubilava, no teníem experiència», recorda el forner.

En molts casos, els forns dels pobles s’hereten de pares a fills, que aprenen l’ofici a casa des de petits. «En el meu cas, no. El forner que es jubilava em va ensenyar com funcionava tot», afirma.

Tot i això, assegura que la clau de la seva evolució i que l’ha portat fins a on és ara és la formació. «Aquest és un món on les coses evolucionen molt ràpid i vaig anar a aprendre a Barcelona i també a Suïssa, a França o Alemanya, si vols sobreviure, t’has de formar, ningú et regala res», diu.

En aquests anys d’experiència ha anat introduint ingredients i novetats en les seves creacions i ara fa 40 tipus de pa diferents. «El meu objectiu és que els productes que venem siguin fets aquí», explica.

El famós pa de calçot

Aquest afany constant per reinventar-se el va portar fa uns anys a crear el pa de calçot, de color verd, una de les seves receptes estrella i per la qual és molt conegut. «Primer el feia a casa i a poc a poc el vaig comercialitzar i vaig intentar perfeccionar la tècnica fent també un croissant de calçot», un dels altres productes més emblemàtics del forn.

«M’agrada perquè tenen el gust que recorda a la típica calçotada», afirma. «He intentat fer pa de salsa de calçot, però no l’he venut mai perquè no evoca a aquest moment i m’agrada ser perfeccionista», confessa.

Precisament, aquesta evolució ascendent és el que s’ha tingut en compte des de la Generalitat a l’hora de concedir-li l’accèssit. «Estic molt content», diu. Tot i això, considera que el context sanitari «ho està fent tot una mica estrany, perquè aquest reconeixement passarà més desapercebut que en un entorn normal», afegeix.

En aquest sentit, Gasque explica que el confinament perimetral dels caps de setmana està fent mal a negocis com el seu, ja que habitualment es desplaça fins a Nulles gent de tota la província per comprar les elaboracions de pa que fa. Tot i això ell i la seva dona, la Ioli, segueixen al peu del canó del Forn de Nulles per continuar amb la tasca que van iniciar fa 10 anys de forma quasi casual i que ara s’ha convertit en el seu mode de vida.