De la mà de la nena de les trenes

A. Sant Miquel del Pla, la seu dels Natzarens, fa mesos que corren aires de renovació. Dos joves de la junta, la Blanca Serres i l’Andreu Muñoz, ens conviden a descobrir un projecte ple d’ànima adreçat a la pedrera de la Setmana Santa. Avui som a casa de la il·lustradora Ester Maixé, mestra que coneix no sols la celebració local sinó també alguna capital de la festa passionística. El tàndem amb la Blanca acumula una experiència enorme amb les nenes i nens, i amb tot allò que té a veure amb l’ensenyament i el monitoratge.

Aquest grup amb saba nova, del qual també és part fonamental el Fito Quetcuti, es proposà crear un recull de contes sobre l’ADN de les nits de la lluna de Nissan que des de fa prop de cinc segles il·lumina Tarragona. Ho han gestat amb la complicitat de deu escoles catòliques, a les quals llençaren tres reptes. «Cada conte havia d’explicar un aspecte de la Setmana Santa; aportar un valor inherent a la celebració; i localitzar-se a Tarragona», resumeix la Blanca.

Experiència compartida

Deu professores i professors, escollits per cada centre, han generat un discurs en què apareixen totes les confraries que escenifiquen els successos de Jerusalem. Les mans curoses que han traslladat cada història al paper han estat les de l’Ester, que exerceix a les Dominiques. «Sóc del Gremi de Marejants, però si un dia l’entitat no arribés a sortir, aniria amb els Natzarens», se sincera per explicar la complicitat extrema que la lliga a la iniciativa.

La vinculació començà quan l’Ester participà en la revista que els Natzarens dedicaren a les dones en la Setmana Santa. Una altra natzarena, la Marta Arroyo, treballa amb ella, i d’aquesta relació sorgí no sols aquella participació sinó, després, el projecte actual. «Totes les confraries volem arribar a les nenes i els nens», apunta l’Ester. «Crec que els Natzarens fan una bona aposta, perquè la nostra pedrera està una mica descuidada».

El resultat són una quarantena d’il·lustracions, amb un mínim de tres en cada conte. «Abans el pas de les tradicions de pares a fills era natural; ara no tant», argumenta la Blanca. «Cal fomentar el sentiment de pertinença a la germandat, perquè potser un sol no se’n sortirà», assenyala l’Andreu, vocal de l’aspirantat de l’entitat del Natzarè. «S’han de cuidar les files», en al·lusió a aquesta posició imprescindible en la processó del Sant Enterrament que sovint és poc valorada en comparació a la de portant de misteri, músic o presidència.

Fer llum al pas

L’Ester ho sap molt bé, perquè ella fa dues processons senceres. «Sempre havia anat amb l’atxa, però em vaig incorporar amb el timbal rere del misteri del Sant Sopar. I tinc la necessitat de fer la segona processó fent llum al Sant Enterrament», històric titular del gremi de la mar des del segle XVIII. «S’ha d’explicar i fomentar que el simple fet de ser en una fila té un valor incalculable», incideix l’Andreu. «No has de realitzar res en concret, sinó tenir consciència de col·lectiu».

En la publicació surten cucurulles, armats, passos, portants, músics, la recollida dels misteris, la mona... en escenaris amb segell tarragoní: la muntanya del Llorito, la platja del Miracle, l’església natzarena de Sant Miquel, el Balcó del Mediterrani. Tot s’ha gestat en els dos darrers cursos, des de 2018 fins ara. «Hi ha contes que tenen un segell més proper a la religió, d’altres que no», detalla la Blanca. «És essencial entendre el vessant cultural d’aquest patrimoni nostre que és la Setmana Santa», sosté l’Ester. «També pot donar molt de joc a les escoles públiques». Una nena, la nena de les trenes, l’únic infant fet escultura en la processó del Divendres Sant, ens acompanyarà per fer-ho possible.