De tocs, himnes i alteració de rituals (per Santa Tecla)

Ahir divendres van començar les Festes de Santa Tecla. Un dels canvis introduïts pel nou govern municipal –ERC i Comuns– és el format del pregó, que passarà del saló dels plenaris al balcó municipal. Poc més a afegir del que s’ha comentat des que es féu públic. El temps dirà si s’ha encertat. 

Això no obstant, ens ha sorprès que el canvi del pregó suposi l’alteració del ritual patrimonialitzat i molt més antic del «Toc de pregó» dels dos trompeters municipals. L’ajuntament no havia explicat.

Fins a l’any passat, un cop acabat l’acte en la sala de plenaris, els trompeters sortien al balcó per efectuar els tres fragments idèntics que, amb un silenci entre el primer i el segon i entre el segon i el tercer, anuncien l’imminent aparició de la senyera de la ciutat, màxima insígnia del municipi custodiada en l’avantsala del saló dels Tarragonins Il·lustres, conegut com els «Penjats» pels quadres de les parets.

Alteració del patrimoni

El programa de festes indica que el primer toc precedirà la sortida de l’alcalde, el segon la del pregoner, i el tercer la senyera. Si el ritual s’arriba a executar així, per primer cop un alcalde tarragoní haurà confós el destinatari dels cerimonials avisos que precedeixen una bandera, i no pas l’autoritat. 

Sobta molt que aquest hagi volgut ser el sentit, més quan des del mateix consistori es pretén obrir l’acte a la ciutadania en un gest de democratització d’una activitat fins ara reclosa en un espai a què s’accedia per invitació.

Segons la Memòria de catalogació de les festes de Santa Tecla de Tarragona –elaborada el 2010 per encàrrec del Govern de la Generalitat, i que permeté no perdre l’estatus de 1996 com a Tradicional d’Interès Nacional i ser requalificades amb la nova classificació com a Patrimonial d’Interès Nacional–, els dos trompeters figuren en la documentació de 1383. Estem davant d’una de les pervivències més perllongades de la festa, únicament equiparable a la relíquia del braç de santa Tecla, a la d’algunes campanes de la catedral i altres instruments com la cornamusa, el flabiol, el tamborino i les timbales. 

El toc havia estat enregistrat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, dependent de la mateixa Generalitat, el 1991 i editat el 1993 en un doble cd. Aquesta catalogació sonora fou clau perquè després la institució catalana atorgués la distinció a la nostra festa. El mateix cerimonial reapareix en el dvd de la Generalitat sobre Santa Tecla (1999), detall que també afegí valor per no perdre l’estatus.

Anunci de senyera

Que les trompetes anunciïn l’arribada de la bandera, i no de les autoritats, és un detall protocol·lari i ritual que comprovem en altres localitats. Una de les més importants és la ciutat de València. El matí del Corpus els clarins municipals, acompanyats en aquest cas per les timbales, obren pas a la senyera de València en la Cavalcada del Convit a la festa. 

En aquest acte no desfilen les autoritats, i queda absolutament clara la funcionalitat dels tocs que realitzats en l’itinerari.

La Reial Senyera, que porta les armes de la Casa catalanoaragonesa amb la corona desplegada sobre camp blau, fou atorgada per Pere El Cerimoniós a  València el 1364. En el cas tarragoní el toc de pregó també havia servit per convocar les banderes de les confraries, entitats custòdies del seguici entre els segles XIV i principis del XIX. Aquestes  acompanyaven la de la ciutat, i quan s’escoltava la melodia anunciadora de la sortida de l’emblema màxim hi havien d’acudir. 

El matí de Santa Tecla encara sentim com les trompetes pregonen l’arribada imminent de la senyera a la catedral. Digníssimes autoritats, amablement, no caiguin en l’error de pensar que els anuncien a vostès. Glòria a santa Tecla!