De vacances amb el gos

És temps de descansar. Tot i la Covid-19, són moltes les famílies que aprofitaran aquests dies d’agost per desconnectar i fer turisme de proximitat. Però en aquest moment, què es fa amb els animals de companyia, gossos, gats, aus i altres d’exòtics? 

Pel que fa als gossos, l’educadora canina i instructora en modificació de conducta AMC Líder  Fàtima Ruiz parla de tres tipus de vacances, «les que l’animal fa amb el propietari dins la llar, les que fa amb el propietari fora de la llar i les que fan separats, l’amo per una banda i el gos per una altra». I cadascú té les seves peculiaritats.

Cops de calor
Els gossos no s’han de deixar mai tancats als cotxes, encara que siguin uns ‘minutets’ i amb les finestres obertes. Els cops de calor són molt greus.

Vacances és sinònim de canvi d’horaris i rutines i de passar més temps amb el gos, la qual cosa beneficia a ambdós, animal i humà, a nivell de vincle, com apunta Fàtima. No obstant això, «la conseqüència més gran de donar-ho tot durant aquests dies és que a la tornada, el gos pot patir ansietat per separació, especialment si té certa tendència a la dependència,  que és el mateix problema que van tenir en alguns casos després del confinament per la pandèmia.  

«Pot haver uns dies més difícils d’adaptació. En tot cas, si el problema persisteix o s’agreuja amb el temps, és important contactar amb un professional, ja que això indica que ve d’un fons no resolt», assenyala Fàtima, també membre de Takoda, escola de formació canina a Valls (www.takoda.es).  

Per contra, a l’hora de viatjar sense la mascota s’han de tenir en compte certes premisses, la primera i més important de totes, triar la guarderia o residència més indicada. Fàtima alerta que d’igual manera, hi ha particulars que ofereixen aquest servei a casa, encara que «és una responsabilitat molt gran i molta gent se’n  puja al carro dels diners fàcils sense tenir ni idea i després poden passar coses, algunes greus. Per això és una elecció en què s’ha de posar molta cura».  

En el moment de fer la tria, és clau conèixer el tarannà del gos familiar. Si és sociable amb els congèneres o no, si s’estima més estar sol... A les guarderies, per exemple, estan junts, al contrari que en les residències, que passen més temps en casetes o en un box. «A vegades volem que el gos s’ho passi pipa però no està còmode amb altres gossos i això a la llarga pot comportar problemes», manifesta l’experta».

Quant a la tornada a casa, en aquest cas és més fàcil. «Com tot canvia per a ells, podem dir que el gos també marxa de vacances per la qual cosa al retorn, de vegades s’han de reconduir en arribar. Però és qüestió de dies que tornin a la rutina», afirma Fàtima.

Viatge en cotxe

Si l’opció és marxar en família en cotxe i el gos no està acostumat,  Fàtima suggereix preparar-lo prèviament. «Es pot fer un recorregut a algun lloc bonic on després s’ho passi bé». Si no és possible aquesta opció i l’animal acostuma a passar-lo malament al vehicle, la professional recomana alternatives naturals com ara alguna pastilla perquè estigui tranquil.

Un cop dintre, ha d’anar instal·lat al maleter si aquest espai comunica amb els seients o bé a aquests últims, però amb el cinturó i un arnès. «Mai no ha de passar a l’espai del conductor perquè pot representar un perill. I una altra opció és instal·lar-se en el seu transportí».

Durant les llargues excursions s’han de refrescar per sota, mai per damunt 

Quant a aquesta maleta viatgera, dies abans i a poc a poc se l’ha d’acostumar que entri de manera voluntària, «anant-lo positivitzant amb una mica de menjar». I tant en cotxe com en altres mitjans, com pot ser l’avió, evitar donar-los menjar les hores prèvies de la sortida per si es maregen, «no sigui cas que tingui malestar i es trobi malament». Així mateix, si el viatge és en avió, el transportí ha de ser homologat, ja que altrament la companyia aèria no l’acceptarà.

 
D’altra banda, durant les parades en els viatges en cotxe, no s’ha de deixar en cap cas l’animal a dintre del vehicle ni tan sols uns minutets i amb les finestres obertes perquè li pot pujar la temperatura molt ràpidament i patir un cop de calor, la qual cosa és molt greu i s’hauria de portar ràpidament al veterinari. Així, a les parades, el gos també ha de baixar per «estirar les potes».

Pel que fa a la calor, Fàtima incideix en què si al lloc de destinació es fan llargues passejades, la família s’ha d’assegurar que està sempre hidratat. «Ells es deshidraten molt més ràpid que no pas nosaltres». I si es fa una excursió d’hores, «s’ha de refrescar per la panxeta, mai per damunt. És un greu error perquè el sol pega directe, es cremen i és una altra causa d’un possible cop de calor. Sempre per sota: parts baixes, panxa i potetes». Finalment, una altra decisió important és si l’animal es deixa lliure, sense corretja, o no. «Molts s’escapen durant les vacances. Si se sap que el gos és escapista o té certes pors, no l’aviis», conclou Fàtima.

Gats, lloros i exòtics
Tranquil·litat a casa
«Els gats són extremadament sensibles, per la qual cosa l’ideal és que, si pot ser, es quedin a casa i una persona de referència pugui anar a donar-los menjar  o a passar amb l’animal una estona afectiva de jocs. Si no existeix la figura d’aquesta persona, una guarderia també és una bona opció així com els particulars que ofereixen aquest servei, sempre que se sàpiga del cert que estarà ben cuidat», recomana Fàtima Ruiz.

La raó d’aquest procedir és absolutament lògica. En aquest sentit, Fàtima explica que en general la gent no està acostumada a emportar-se el gat enlloc. «Aleshores, no té cap tipus d’estímul visual, auditiu ni olfactiu fora de casa seva i el fet de canviar-los d’entorn pot portar conseqüències».

Quines? «Se’ls ha d’habilitar un espai on estiguin de manera adequada i un temps prudencial perquè s’adaptin». En cas contrari els gats ho passen molt malament en l’àmbit emocional. «Es poden bloquejar i deixar de menjar, fet que comporta problemes d’estómac, de l’intestí i del fetge. En últim cas, pot escapar-se. Busquen una sortida, però de fet, no saben on van i es perden».

L’altre escenari és que el gat, des de petit, es bellugui a casa de familiars i amics dels propietaris. «Llavors tindrà molt més fàcil una adaptació a un entorn nou tot i que són molt sensibles territorialment», apunta la professional de l’escola de formació i educació canina Takoda. 

De la mateixa manera, els animals exòtics, conills i aus romandran tranquils a casa, excepte els lloros, que «són gregaris i necessiten molta part afectiva. Si es queda amb més lloros, no hi ha problema. Una persona pot passar per casa amb una certa freqüència, però sol pot patir ansietat per separació. No ho passa gens bé».

 

La seva bossa:

Residències:
Si el gos marxa de vacances a una residència o una guarderia, s’ha de portar la seva bossa, que constarà bàsicament de:

• El seu dinar.  S’ha d’intentar que continuï amb la seva dieta habitual per evitar problemes de salut. Portar el seu pinso, sobretot si és específic.
• El llit, alguna joguina i una manteta o llençol amb l’olor del propietari. Totes aquestes coses faran l’estada més fàcil.

Amb el propietari:
Si l’animal marxa amb la família:

• Cartilla i vacunes al dia.  Informar-se de les vacunes que són obligatòries al lloc de destinació. A tall d’exemple, la ràbia a Catalunya no és obligatòria però sí a altres territoris.
• Passaport.  En cas de sortir fora de l’Estat espanyol, el gos necessita un passaport de la Unió Europa que l’ha d’expedir el veterinari.
• Botiquí.  Betadine o similar per desinfectar qualsevol tall o ferida que es pugui fer jugant i corrent; alcohol, gases, benes, tisores i pinces (per enretirar paparres, per exemple), pomada cicatritzant, antibiòtic o pots de sèrum d’una dosi per rentar orelles, ulls i nas.
• Transportí.  Els gossos habituats al transportí, quan marxen de viatge aquest és la seva habitació portàtil. A una casa rural, apartament o hotel es pot quedar tranquil·lament a l’habitació perquè se sentirà segur. És una manera d’evitar que plori per desconeixement del lloc de destinació. «El fet que tinguin el transportí ben treballat durant l’any facilita molt a l’hora de les vacances», destaca la Fàtima Ruiz.
   

El racó de l'adoptant

Galgos 112
Associació Protectora de Llebrers Galgos 112. Està formada per un grup de persones, totes voluntàries, que tenim una finalitat comuna: donar a conèixer al món la realitat dels gossos llebrers i podencs a Espanya, a la vegada que canviem aquesta situació.

Informació: @galgos112oficial

www.galgos112.es

 

És una galgueta jove que va arribar a nosaltres amb el maluc fracturat. Ara ja està operada i està fent rehabilitació. És dolça, molt simpàtica, alegre i afectuosa.

És un avi podenc, cec d’un ull però amb un caràcter excepcional. Està tractant-se Filaria però espera una família que vulgui un iaiet molt salat i amb molta marxa per viure grans aventures en companyia.