D’incendis i de pirotècnics

Maireta i seitó. Ferrandis. És el primer especier conegut que emmagatzemava i distribuïa pirotècnia a la ciutat de Tarragona el 1388

Jordi Bertran

Whatsapp
Aquesta àrea de l’actual plaça del Fòrum havia acollit un obrador pirotècnic al segle XIV. foto:  Pere Ferré

Aquesta àrea de l’actual plaça del Fòrum havia acollit un obrador pirotècnic al segle XIV. foto: Pere Ferré

Els darrers dies s’han encavalcat els terribles incendies de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià amb el concurs de focs de Tarragona. Dues cares diferents del foc. Però Tarragona va viure-les plegades l’any 1401.

Des de 1383 tenim referències a l’ús de pirotècnia en les festes de la ciutat en la documentació municipal. Curiosament, just 600 anys després, uns joves dels instituts Pons d’Icart i Martí Franquès començàrem els preparatius per recuperar l’any següent el ball de diables autofinançant-nos.

Amb motiu de la visita de la reina Sibil·la de Fortià, quarta muller de Pere III el Cerimoniós, aquell any els especiers –mot antic per denominar els adroguers– reberen diners del Consell municipal «per voladors que feren de foc» i alhora un corder cobrà «per cordes que donà a alguns especiers de la dita ciutat, los quals feren voladors de foc grec». 

Els voladors són els primers artificis pirotècnics locals

Per tant, els especiers tarragonins manufacturaven focs grecs, és a dir, focs d’artifici de caràcter aeri en què s’usaven també cordes com a matèria primera. Segons Anton M. Alcover i Francesc de Borja Moll, la mateixa paraula també designava la mixtura incendiària emprada en l’edat mitjana per calar foc a les naus de guerra enemigues. Així mateix, en aquells temps eren els encarregats de produir ciris, espelmes i atxes en els obradors.

Accident majúscul
La fabricació de productes pirotècnics dins les muralles ocasionà un fort ensurt pocs anys després. El canonge i arxiver Sanç Capdevila donava la primera pista el 1931 en parlar de la nomenclatura de la via urbana on succeïren els fets, detall que tres dècades després portaria l’historiador Joan Salvat a localitzar l’incident. 

A la Part Alta, havia existit l’antiga Draperia, espai ubicat entre l’actual plaça de les Peixateries Velles, els desapareguts carrer i placeta de la Camisseria –coincident amb la façana superior de la plaça del Fòrum- i l’enderrocat castell del Patriarca, on posteriorment s’obrí el carrer Nou del Patriarca. S’hi fabricaven i venien draps o roba en peça. Desplaçada aquesta activitat gremial fora d’aquell lloc, s’ubicaren els carnissers amb el nom inicial de plaça dels Talls, per la feina manual que realitzaven sobre taules. 

La pirotècnia Ferrandis és la primera recollida a Tarragona

L’activitat convivia amb d’altres com la de pirotècnic. Fixem-nos en la proximitat a l’actual carrer de la Merceria, on han perviscut destacades cereries fins a l’actualitat.

Vigílies de festes
En vigílies del Corpus i Sant Joan, la nit de l’11 de juny de 1401 es declarà un incendi paorós en l’obrador de l’especier Joan Ferrandis, jueu convers al cristianisme que exercia l’ofici almenys des de 1388. La més que probable acumulació de cera i pirotècnia degué contribuir a l’enorme dimensió del succés. Destruí per complet l’immoble i també el del veí, Guillem Cerdà. Les autoritats hagueren d’enderrocar finques properes per intentar aïllar l’incendi. 

Un document coetani de l’Arxiu Històric Arxidiocesà, recollit per Salvat, explica: «Els ciutadans, desesperats de no poder-lo apagar, van acudir als canonges perquè invoquessin la protecció del cel. El Capítol catedralici va ordenar de seguida una processó amb el Santíssim Sagrament i el braç de Santa Tecla, que va sortir de la catedral cap a les escales dites de la

Quartera, i allí es va donar la benedicció amb la custòdia sobre Tarragona, després de la qual el foc es va extingir ràpidament».

Les dues màximes icones taumatúrgiques de la ciutat eren la Custòdia major de la catedral i la relíquia del braç de Santa Tecla. Corresponien a les celebracions que havien agafat més empenta durant el segle XIV: el Corpus i la festa patronal del setembre.

Anys després, el 1416, l’especier Ferrandis arribaria a ser conseller municipal. 
 

Temas

Comentarios

Lea También