Dolçors del vi, patrimoni de la D.O. Tarragona

El proper cap de setmana Tarragona celebra la 20a Fira del Vi, a la Rambla Nova, organitzada pel Consell Regulador de la Denominació Origen Tarragona. Dins la gamma d’elaboració d’aquesta àrea, els vins dolços i de licor han estat un segell distintiu. No és estrany que en el segle XVI, seguint un costum antic, quan un nou monarca visitava per primer cop la ciutat era obsequiat amb dos carretells o botes petites d’uns 30 litres de vi, un de malvasia, modalitat ben viva en la zona, i l’altre de «vi claret». L’enòleg tarragoní Josep Valls explica que «la malvasia era la varietat dolça, tractada amb tècniques ancestrals com la sobremaduració». Encara ho podem apreciar en el vimblanc de Vinebre.

Valls considera que els vins dolços «van adquirir aquesta gran consideració perquè eren veritables aliments per l’alt contingut calòric, al qual contribueix la transformació dels sucres del raïm durant el procés de fermentació». La fama i el prestigi dels caldos tarragonins féu que fins a sis Papes de Roma tinguessin el celler De Muller com a proveïdor del vi de missa, distintiu que arribà fins al concili Vaticà II (1962-65).

Nascut a Tarragona el 1851 de la mà d’August de Muller, té les instal·lacions actuals al mas de Valls de 1405 al terme de Reus. El seu propietari, Pere Martorell, de família paterna de Vila-seca, i l’enòleg tarragoní Jordi Benito mostren les tres botes o «foudres» en ús més grans de Catalunya. «En cadascuna hi caben uns 55.000 litres de vi de missa, i procedeixen de la casa mare al carrer Reial de Tarragona», relata el Jordi. Foren transportades el 1996 i primer entraren en l’actual bodega per després aixecar-se la coberta. Aquest producte s’exporta als cinc continents actuant com ambaixador de la D.O. Tarragona. 

Herències patrimonials

De Muller conserva soleres molt antigues, com la de 1851, base del «Pajarete», vi del qual s’elaboren 120 botelles l’any i que és aplaudit per prestigiosos cuiners com els germans Roca. També són importants les soleres de 1926 de moscatell i de garnatxa. Les soleres són l’encreuament dels vins de la D.O. Tarragona amb el Priorat històric. Benito recorda que Muller també estava a Escala Dei, cartoixa sense la qual no entendríem el vi d’aquestes contrades, i que «abans dels actuals elaboradors prioratins, s’havien produït vins com el De Muller Priorat Dom Berenguer Solera 1918».

Àngels Collado, secretària de la D.O., fa èmfasi que «aquest celler és l’únic que conserva les soleres històriques de la nostra zona: no es pot perdre aquest patrimoni de Tarragona». Aquesta és una de les tipologies dels vins dolços i de licor, que passa per l’envelliment dels caldos. Així en un ranci de Muller podem trobar soleres de 20 a 30 anys, mentre que en un «Aureo» es remunten al 1954. 

El Jordi detalla que «en aquest mètode, extraiem una tercera part del contingut del bocoi i el reomplim amb vins envellits perquè evolucionin plegats». Una altra modalitat que també es col·loca en fusta són els rancis, tot i que Muller també en fa a sol i serena sota la teulada oberta del celler, almenys durant un any.

L’enòleg Valls completa les explicacions. La garnatxa blanca i el macabeu són les varietats de raïm emprades en el vi de missa. La primera apuja el color en oxidar-se. «Si optem pel raïm negre, obtenim els Clàssics Tarragona, una mena d’Oporto fet amb els fruits autòctons de la nostra D.O.»

Per a la mistela s’usa most de garnatxa i macabeu. En l’elaboració hi haurà un temps per a la maceració de la pell del raïm, blanc o negre, amb el most i la fermentació es paralitzarà per l’addició d’alcohol vínic. El moscatell s’obté a partir de les varietats de raïms moscatell d’Alexandria i moscatell Frontignan. Com apunta Benito, aquest pot ser de l’any o envellir-se.  Que gaudeixin d’aquestes dolçors agradables i suaus a la Fira.