Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Dosis d’autoestima per la ciutat

Amiguet va destacar el Mercat Central, el Port i la Universitat, com a virtuts

Diari de Tarragona

Whatsapp
L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat rebut amb xiulets per una plaça de la Font plena de gom a gom. Foto: pere ferré

L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat rebut amb xiulets per una plaça de la Font plena de gom a gom. Foto: pere ferré

Que Tarragona té moltes virtuts, ho sabem. Però tot i així, critiquem. Per això va bé que alguna persona, de tant en tant, ens recordi les moltes coses que fem i que som. S’agraeix. Ens puja la moral i l’autoestima. I això és exactament el que va fer ahir el pregoner de Santa Tecla d’enguany, el periodista Lluís Amiguet, qui assegurava que els tarragonins no critiquem la ciutat per mala fe, és el contrari. Per un excés d’amor i d’orgull. «Hi ha coses que toleraríem a qualsevol lloc, però no aquí», deia, convençut, Amiguet. I aquest era el to del pregó de les festes, que va tenir lloc ahir al saló de plens i que va donar el tret de sortida a la seqüència ritual de la festa major.

Lluís Amiguet, per aquells que encara no el coneixen, va néixer a Tarragona i és professor associat de la URV. També escriu La Contra de La Vanguardia, d’ençà que es va crear, ara fa gairebé 20 anys. Amiguet va començar a exercir com a periodista al Diari de Tarragona i és la persona que més vegades ha entrevistat a Woody Allen. L’Ajuntament de Tarragona va proposar-li ser el pregoner d’enguany. La seva mare, amb l’orgull com a bandera i compartint protagonisme, el va acompanyar al saló de plens. Començava la festa de l’optimisme i de la paraula. Se’n diu carisma.Ç

Lluís Amiguet va provocar els somriures en els presents al saló de plens. Foto: pere ferré

En acabar el discurs, tots els tarragonins, tant els de la sala com els que esperaven a la plaça de la Font, se sentien orgullosos de la ciutat. Entre les virtuts de Tarragona, Amiguet va destacar la «magnífica» rambla de Campclar, el nou Mercat Central, «que ha passat de ser un lloc on es colaven les rates, per ser el mercat més bonic de Tarragona», el Port i també la universitat. Amiguet va confessar que quan baixa del tren a Tarragona, després d’una setmana molt dura, sent la música, que li recorda que «aquesta ciutat sap viure i celebrar la vida». 

El romanticisme continuava encara una mica més. «Tarragona, a vegades, queda petita, i més quan passen els anys i vas acumulant exparelles i exsogres. Però a vegades és massa gran. Et vas creuant amb tothom, menys amb la persona que voldries», deia Amiguet, qui, amb aquesta frase, donava la raó a la regidora de Festes, Begoña Floria, que quan el va presentar, el va definir com a «un home seductor i fascinant». Amiguet va acabar dient que «el ritme ideal d’una ciutat és el d’una bicicleta i Tarragona és la bicicleta més bonica del món».

Abans de fer el pregó, el saló de plens va homenatjar a Joan Martí i Castells, catedràtic emèrit de Filologia Catalana a URV i primer rector de la universitat tarragonina. L’entitat encarregada de fer el reconeixement a Martí va ser Òmnium Cultural de Tarragonès, qui cada any glossa una figura amb el premi El Balcó. Enguany, Joan Martí i Castells va ser l’homenatjat, qui també va parlar de les virtuts, en aquest cas del Balcó del Mediterrani, «un espai que dóna la sensació que compartim la ciutat». «Estic content pel premi, però també trist y desolat després de contemplar com es malmet un bé tan preuat com la democràcia», va finalitzar Martí.

Xiulets i gegants
Després dels discursos, tocava el toc de pregó i l’aparició de la Senyera de la ciutat. Mentrestant, la plaça de la Font, gairebé al complet, xiulava a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, per no donar suport al referèndum de l’1 d’octubre. També uns crits ensordidors que, fins i tot, al més independentista feia mal al cor.

La Tradiband va ser l’encarregada de fer sonar el primer Amparito Roca. Una vintena de parelles de gegants, de tota la ciutat, acompanyats de grups de grallers, van omplir els carrers més cèntrics de Tarragona, buscant la complicitat amb els més petits. A primera fila, l’Iker i la Bianca, bessons de tres anys, que viuen les festes de ben a prop. Amb tres mesos la seva mare ja els portava als actes. Volien donar la mà als nanos. I ho van aconseguir. La cara dels petits només era comparable amb el rostre dels més grans, unes hores després, a la Baixada de l’Àliga.

Temas

  • Josep Felix Ballesteros

Comentarios

Lea También