Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Dues dècades de naturisme al Fonoll

El petit poble nudista de la Conca de Barberà s’hi respira tranquil·litat, i tot  va a un ritme lent. A l’estiu és una de les èpoques on reben més turistes d’arreu del món

Alba Tudó

Whatsapp
Emili Vives a la sauna envoltada de natura, al poble naturista del Fonoll. FOTO: alba tudó

Emili Vives a la sauna envoltada de natura, al poble naturista del Fonoll. FOTO: alba tudó

El Fonoll s’hi respira tranquil·litat, tot va a un ritme reposat, i hi abunda el silenci. No s’hi permet fumar i no es poden fer fotografies sense permís. Així ho indica un cartell just a l’entrada del poble. Els veïns treballen al mig de la natura, i viuen del que els proporciona. En total hi viuen una vintena d’habitants durant l’any. La vida transcorre així, i tots ells van sense roba (sempre que ho permeti la climatologia). Tampoc calen diners si no es surt del poble.

Aquest mes d’octubre el Fonoll -el municipi agregat a Passanant i Belltall (Conca de Barberà)- celebra vint anys.  Està envoltat de suaus turons amb quasi 200 hectàrees de finca boscosa i ple de camins que permet gaudir d’una vida saludable sense roba i en harmonia amb la natura.

El barceloní Emili Vives (1952) va decidir comprar el poble, sense haver-lo vist abans. «Vaig quedar amb un proveïdor per fer negocis, i vaig veure una foto. Sense pensar-ho vaig comprar la finca», explica l’administrador del Fonoll, Emili Vives. Només guiat per una petita descripció el va convertir en el primer poble naturista de Catalunya. 

Al principi estava abandonat, hi havia una petita església romànica de Sant Blai -actualment està tancada-, i va decidir convertir-lo un en centre naturista.  «Abans d’activar el poble vaig viure en una caravana perquè no hi havia cap teulada», apunta Vives. Poc a poc van anar invertint diners i reconstruint les cases del poble. «Primer vam començar rehabilitant la biblioteca, després els pallers, i finalment vam anar fent les cases».

L’estiu: una bona època 

«Ve gent de tot el món. Per exemple aquest estiu ha vingut gent d’Islàndia, Austràlia, Nova Zelanda, Holanda, entre altres», subratlla Vives i afegeix que «és un projecte que atrau a molta gent, i molts repeteixen». A l’estiu és un dels mesos on més afluència de turisme hi ha. Enguany ha estat una bona temporada per ells, i expliquen que hi havia molts caps de setmana que tenien ple.

El poble té 44 cases, i compta amb 120 llits. L’alberg té una capacitat de 32 persones, i a més hi ha una zona d’acampada. «Podem arribar a ser unes 200 persones a l’estiu», afegeix Vives. A més realitzen diferents activitats: caminades per l’entorn, xerrades, juguen a bitlles, entre altres. A més, expressa que l’objectiu és que el poble sigui autosuficient i no generi pèrdues.

El Fonoll té una sauna al mig de la natura i dissenyada per Vives, una botiga que s’obre a petició, una llibreria, un Casal, un resturant, una petita discoteca, una zona per menjar, l’hort autosostenible. «Cadascú té cura del seu, i no han de pagar-me res», assenyala.També hi ha un petit cinema, un alberg, entre altres serveis.

«Tinc cinc fills que viuen a altres ciutats i es guanyen bé la vida, i ells m’han dit que s’encarregaran d’aquest projecte en un futur. Jo confio amb algun dels meus néts», puntualitza.L’empresari lamenta que hagi de pagar 4.000€ d’IBI a l’any i no hi hagi cap servei municipal al poble. Utilizen plaques solars per la llum, i l’aigua prové del pou. És un lloc on no hi ha cobertura, però asseguren que estan informats de l’actualitat, i tenen Internet.

Una paella col·laborativa

Els diumenges és dia de preparar una paella vegetariana. Els caps de setmana s’omple de gent de diferents indrets. Alguns venen d’excursió, i d’altres és tradició assistir en aquesta cita setmanal.Es cuina sobre una foguera de llenya tradicional, i té un preu de set euros. Al migdia comencen a preparar-la entre tots. Uns tallen ceba, altres fregeixen els pebrots, i és un punt de trobada on s’apleguen cada setmana, amics i famílies. 

«He de reconèixer que molts no han acabat d’acceptar aquest projecte. Però personalment els pobles del costat hi tinc una bona relació», subratlla. No obstant, i malgrat tots els entrebancs que ha tingut l’empresari per part de l’administració local fa una valoració bona d’aquests vint anys. «És un creixement personal i humà molt gran, i m’ha portat coses bones», conclou l’administrador del Fonoll, Emili Vives.

Temas

  • El Fonoll

Comentarios

Lea También