Dues dones formaran part de la galeria de ciutadans il·lustres

Dues dones, la científica Maria Murtra Casanovas i la pionera de l’aviació Dolors Vives Rodon, passaran a formar part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres de Valls per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021. El proper mes de juny, el ple de l’Ajuntament obrirà els respectius expedients d’honors i distincions a les dues personalitats que s’incorporaran a la històrica galeria de retrats de personatges il·lustres, donant continuïtat a una tradició instituïda per les Decennals de 1891.

Des d’aleshores, coincidint sempre amb les Festes Decennals, s’han anat incorporant els retrats de 23 ciutadans, entre els que destaquen entre d’altres l’escriptor i pare de la novel·la catalana moderna Narcís Oller, el pintor gòtic Jaume Huguet, l’escultor barroc Lluís Bonifàs, l’arquitecte modernista de les Catedrals del Vi Cèsar Martinell, l’orfebre i pintor Jaume Mercadé, el compositor universal Robert Gerhard o la nissaga de fotògrafs Català-Roca.

Després de gairebé 130 anys de tradició de la Galeria, entre els 23 il·lustres només hi ha una dona representada, la religiosa Maria Güell i Puig. Les properes Festes Decennals trencaran amb això i, en reconeixement als mèrits i a les trajectòries de Maria Murtra i Dolors Vives, els seus retrats passaran a formar de la històrica Galeria de personatges il·lustres que es troba repartida entre el Saló de Sessions i la planta principal de la Casa de la Vila.

Maria Murtra

Murtra va néixer a Valls el dia 31 de març de 1911, filla d’Isidor Murtra Musolas i de Natàlia Casanovas Casacoberta. És la gran de tres germans en una família de pensament lliberal on el pare, farmacèutic, va esdevenir alcalde de Valls l’any 1931. Comença els seus estudis primaris al Col·legi Cor de Maria de Valls on s’hi està fins els 10 anys en que inicia els estudis de batxillerat per lliure, conduits de la mà de Francesc Ballester que li era tiet, també farmacèutic. S’examina per lliure a l’Institut Martí d’Ardenya a Tarragona, on obté en els 5 cursos d’exàmens lliures qualificacions brillants (cursos del 1923 a 1928). Al1928 inicia els estudis de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on obtindrà la llicenciatura amb grau amb qualificació d’excel·lent l’any 1932 i Premi extraordinari de llicenciatura amb grau l’any 1933 per la mateixa Facultat de Farmàcia. La força de la personalitat de Maria Murtra no només rau en la seva capacitat de treball i intel·ligència demostrada en els seus estudis, sinó que malgrat ser dona nascuda als inicis del segle XX, amb uns aires gens favorables per a la integració de la dona a la universitat.

Des del 1891 s’han anat incorporant per les Festes Decennals 23 retrats de ciutadans

Dolors Vives va néixer a Valls el 15 d’octubre de 1908, filla de Joan Baptista Vives, de professió advocat, i de Dolors Rodon Blasa. Segona filla de 5 germans, la seva infància va transcórrer a Valls i a l’estiu, per tradició i com a costum de les famílies benestants, es traslladava als Boscos de Valls, on els Vives hi posseïen una propietat. La família es trasllada el 1919 a Barcelona. A la capital catalana, la vida dels germans Vives i Rodon era molt activa. Entre el seu grup d’amics hi havia militars que havien format part del cos aeri de l’exèrcit, on un d’ells va adquirir el títol d’aviador. Cada tarda anaven a l’Aeroport del Prat, en aquell moment de domini militar, per veure les maniobres del vols. Allí es van assabentar que, entre els militars del camp, un dels nois anomenat Josep Canudas havia començat les gestions per crear un club d’aviació popular i civil. L’afició pel vol i les ganes van fer que el grup d’amics, incloent la Dolors, s’oferissin en el que fes falta per ajudar-lo. Aquí naixeria l’Aeroclub Popular, l’any 1931, quan tenia uns 22 anys. El 1933 es treu el títol b de vol sense motor al 1933. Ella ho relata així: «no era nada frecuente que una chica volara. Y mucho menos que pilotara un avión. A la gente le extrañaba». La seva implicació amb el Club va ser tant gran que al 1935 va ser anomenada vocal de l’Associació i, més endavant, secretaria.