El 'Banco de España' i l'Ajuntament de Tarragona

L’OMAC. «Per què no la traslladem al Banco? Algú ha fet l’estudi econòmic i arquitectònic? Crec que s’ha de fer»

20 julio 2020 06:40 | Actualizado a 20 julio 2020 07:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

1. EL MUSEU DE LA QUÍMICA

Passat el parèntesi de l’epidèmia, es comencen, tímidament, els treballs per a convertir l’edifici del Banco de España en museu de la química de Tarragona. El tema, heretat de l’Ajuntament anterior, ja fa un temps que s’arrossega, sense que s’engegui de debò. En el seu dia va tenir el compromís tant de la indústria com de la URV, però el projecte definitiu està pendent.

Estem parlant d’un edifici de disseny clàssic potent, solemne, tan sever com correspon al banc estatal, amb acabats nobles. Situat a la Rambla Nova, número 101, segons diverses informacions, té una superfície al voltant dels 3.500 metres quadrats i està protegit pel catàleg del POUM vigent.

Estem d’acord que els edificis mai no haurien d’estar sense ús, encara menys quan són públics, és un malbaratament de recursos que no ens podem permetre. És urgent trobar-li utilitat escaient. Per la seva transcendència i projecció en definir un model de ciutat, el destí proposat no es pot dir que hagi estat objecte d’un debat suficient, ni entre els gestors responsables de la ciutat ni tampoc entre els ciutadans. De cap manera.

Cal preguntar-nos rigorosament si és convenient aquest museu tan especialitzat, a la nostra ciutat i en el context de la situació, ara i aquí. Si, com moltes persones pensem, Tarragona ha de prioritzar el seu patrimoni històric, no és oportú distreure esforços i mitjans en un museu que no estan reclamant els ciutadans. Encara menys quan la indústria química està en hores baixes de suport popular, després del gravíssim accident del gener passat. Accident que l’epidèmia ha emmascarat, però que revela qüestions de seguretat i de model de ciutat que cal plantejar com més aviat millor. Qüestions prèvies, al meu entendre, al museu.

2. ELS MUSEUS DE TARRAGONA

En primer lloc, repasso la situació confusa en què està la museïtzació de la Tarraco romana. El museu arqueològic, el més transcendent de la ciutat (que és Patrimoni de la Humanitat, em permeto recordar, precisament per la seva riquesa arqueològica) està tancat i en obres. És una incògnita quan serà visitable de nou i si complirà les expectatives que hi tenim posades.

En pitjor situació veiem el museu de la ciutat, que no ha resolt la gestió comuna amb l’arqueològic, tot i que són veïns, confrontants a la mateixa plaça de Rei.

Per no fer-ho més llarg, només anomenaré el cas necròpoli-tabacalera i la seva necessària i inexcusable museïtzació, connectada al complex arqueològic teatre-termes-port romà. Una feinada per fer, i urgent, perquè les ruïnes es van deteriorant. No hauríem de resoldre aquests temes que estan tan endarrerits abans d’encetar una nova aventura?

En segon lloc, abans de posar en crisi la més que discutible oportunitat del museu de la química, és oportú remarcar les condicions de partida necessàries per iniciar l’operació. Tenim un model proper d’èxit, els museus de la ciència de Barcelona, ara Cosmocaixa. Convé recordar com es va gestionar: fonamentat damunt dos pilars extremadament sòlids. Un científic teòric amb projecció internacional, Jorge Wagensberg; i l’aportació econò-mica de la primera banca del país. Ho sento molt, però a Tarragona no complim cap de les dues condicions.

En tercer lloc, tenim pendent un altre museu menor, però bàsic per la història recent de la ciutat: el de la Chartreuse. Hi ha l’edifici (que no està totalment ocupat per l’Escola Oficial d’Idiomes), els materials i la promesa de suport de l’actual direcció de l’empresa. És bastant més del que es disposa per bastir el museu de la química, i el cost material és molt menor, tant per la mida com per l’abast de l’operació.

3. L’ALTERNATIVA: BANCO DE ESPAÑA VERSUS AJUNTAMENT

Resta plantejar una alternativa. La tenim només a tres-cents metres, a la Rambla Nova, 59: OMAC (Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana) més de 34 serveis municipals diversos. S’allotgen en un edifici privat, pagant un lloguer formidable: 599.200 € cada any, des de 2005. L’edifici, segons la informació feta pública, té 3100 m2.

Per què no els traslladem al Banco? Algú ha fet l’estudi econòmic i arquitectònic? Crec que s’ha de fer i veure com surten els números. Arquitectònicament em sembla possible, el banc té una superfície superior.

Sóc conscient de les dues objeccions que s’hi oposaran. La primera: no es pot perdre la subvenció de la Unió Europea (Fons Feder) que és finalista, és a dir, només es pot gastar per al museu de la química. Crec que en una situació d’emergència com la present, legitima gestionar el canvi de destí. Ha de ser possible.

La segona, que el Banco no té possibilitats d’augmentar la superfície. Aquest inconvenient és de fàcil solució quan fos necessari: es disposa d’un espai al carrer August, on fóra correcte tancar la mitjanera de l’edifici confrontant, amb una bona capacitat extra de superfície (planta baixa+5 plantes). Damunt de l’actual rampa, per tant, sense minva del jardí.

Hem de demanar al govern de la ciutat que faci un esforç de reflexió i valori si l’alternativa és vàlida. He anat fent les meves enquestes artesanals i la majoria de ciutadans ho veuen bé. La immensa majoria.

4. PER ACABAR: UNA RECOMANACIÓ

Si mai no heu pogut entrar al Banco de España, el podeu veure, per fora i per dins, a les darreres seqüències de la pel·lícula: Secuestro, de l’any 2016, de Mar Targarona. És una pel·lícula entretinguda, amb una protagonista, Blanca Portillo, en un paper extraordinari, possiblement dels millors que ha fet mai. Antonio Dechent interpreta el policia professional i José Coronado, el pare dolent. Es pot veure a través de més d’una plataforma digital de les més usuals. Espero que us agradi.

Comentarios
Multimedia Diari