El Braç, símbol identitari

Jaume II d’Aragó va comprar una part del Braç de Santa Tecla al rei d’Armènia, a canvi d’or i de cavalls. Aquest braç es va traslladar a Sant Cugat del Vallès i a mitjan segle XIV en va arribar un tros a Tarragona. Durant la Guerra del Francès, la relíquia es va perdre, i els tarragonins en van demanar un altre tros al municipi de Sant Cugat. Aquesta és la història del protagonista de la tarda d’ahir, el Braç de Santa Tecla, que va passejar-se pels carrers de la Part Alta de la ciutat durant la Professó. El Braç és un símbol identitari per tots els tarragonins.

A dos quarts de sis de la tarda, Cristòbal Conesa, campaner de la Catedral, ja estava preparat per fer sonar l’instrument més antic de la ciutat, en un dels dies més especials de l’any: el dia de Santa Tecla. Des de ja fa molts anys, un grup de gairebé 25 persones s’encarreguen d’avisar tota la ciutadania que el Braç de Santa Tecla surt al carrer. És el toc religiós. Deu campanes anuncien que alguna cosa sagrada està fora del temple. Quan el Braç torna a entrar a la capella de Santa Tecla, ubicada a l’interior de la Catedral, les campanes deixen de sonar. Els campaners expliquen que és el sistema de comunicació que permet informar els ciutadans de la ubicació del Braç durant la Professó.

Mentrestant, el Seguici Popular sortia de la plaça de la Font cap al Pla de la Seu. Era la tercera i última vegada que els tarragonins van poder gaudir dels elements del Seguici.

Pels carrers de la Part Alta, només es veien cares d’alegria i felicitat, tant per part d’aquells membres que formen el Seguici com pels espectadors que assistien a la Professó. I s’encomanava. Els tarragonins saben que les Festes de Santa Tecla estan a punt d’acabar, i volien viure un dels últims actes amb intensitat i emoció. L’Àliga, sense cap mena de dubte, va ser l’element més festiu de la tarda, fent aixecar i ballar la majoria dels presents.

La imatge més curiosa i, a la vegada, poc agradable de la tarda va ser la que van protagonitzar alguns castellers, bevent mamadeta o bé Chartreuse durant la Professó, un acte que s’identifica pel seu caràcter religiós i solemne.

Finalment, el Braç de Santa tecla, custodiat per les Milícies Urbanes de Tarragona, va ser traslladat de l’altar major de la Catedral fins als carrers de la Part Alta. Enguany, els encarregats de portar el Braç a espatlles van ser representants de quatre de les entitats de la Setmana Santa tarragonina: la Presa de Jesús, el Descendiment de la Creu, els Maginets i la confraria del Cristo del Buen Amor. Xavier Sabat és una excepció; fa 15 anys que porta el Braç de Santa Tecla sobre les seves espatlles. Ho va heretar del seu pare. Fa anys que viu a Andorra, però aquest dia és sagrat per ell; mai no s’ha perdut una Santa Tecla.

El moment més àlgid de la tarda va ser l’arribada del Braç de Santa Tecla al Pla de la Seu. Tots els elements del Seguici sabien on s’havien de col·locar. Les colles castelleres estaven preparades per fer un pilar. Les bèsties de foc tenien les carretilles preparades. Només quedava que entrés el Braç a la Catedral, moment on es van concentrar totes les emocions contingudes durant aquests dies festius.