El «Buen Amor», de peanya a altar

Sant Nicolau de Bari ens contempla en el petit temple del carrer Pau del Protectorat, mentre conversem amb els «costaleros» de la confraria del Crist del «Buen Amor». Des del juny de 2018 han emprès la reforma de la peanya del seu primer pas. Assegut en una pedra i compungit, Jesús recolza el cap sobre la mà dreta i el colze sobre la cama mentre espera la Crucifixió, segons un model iconogràfic del segle XV amb una gran difusió en la centúria següent. El tema nasqué al nord d’Europa i des d’allà viatjà al sud, on a principis del XVII es concretà en el Crist de l’esquena flagel·lada, evocador de les advocacions de la Humilitat i la Paciència, de la germandat de «La Cena» de Sevilla.

Treball de fusta

Ara la peanya dels andalusos, com se’ls coneix en l’argot de la Setmana Santa tarragonina, ha crescut en alçada, assimilant-se a un altar deambulant per causar major impressió. Els homes d’aquest misteri han optat per col·locar-hi a sobre la «canastilla» o «canasto», estructura més reduïda característica dels passos de Crist en la celebració andalusa. Realitzada en fusta, està coronada per unes volutes que la guarneixen i li donen volum. La superfície plana derivada de la diferència entre les mides de la peanya i de la «canastilla» és la visera. 

«La fusta per a aquest canvi prové de la germandat de Nuestro Padre Jesús de las Penas y Nuestra Señora del Consuelo del Vendrell», explica Iván Medina, secretari de l’associació i un de la quinzena d’impulsors del projecte. L’entitat vendrellenca, amb qui els tarragonins comparteixen alguns «costaleros», també segueix els cànons andalusos en els seus misteris. La neteja de l’ennegrida fusta ha estat una de les tasques artesanes d’aquest procés. El color serà el noguer.

El pas incorpora en la visera frontal una capelleta amb el sant titular de l’antic temple del col·legi de la Presentació. És un dels altres préstecs de la Setmana Santa andalusa que s’afegeix al reformat misteri.  Els confrares han tallat minuciosament unes reixetes que es posen al voltant de la peanya i que actuen com a «respiraderos», perquè el portant pugui veure i respirar sense ser descobert. Alhora serveixen com a guarniment. Un altre detall seran les «maniguetas». En els extrems de la peanya, són peces de fusta, record simbòlic i escurçat de les vares sobre què es sustentaven les petites andes dels passos anteriors al Barroc. Les antigues tulipes de la Mare de Déu de la Soledat de la nostra ciutat i els faldons donats per l’esmentada germandat vendrellenca completen les novetats que l’espectador veurà. 

Junta rejovenida

La confraria, que ha renovat i rejovenit la junta, ha optat per un substancial canvi tècnic en l’interior del misteri. Travesseres i tortells –tècnica tarragonina heretada dels carregats històricament pels mercenaris portuaris a les ordres del capatàs– són substituïts per la «trabajadera» i el «costal» sevillans, amb idèntic origen als molls. Les primeres són bigues horitzontals regulables sota les quals els carregadors treballen per aixecar el pas i moure’l. El segon, la peça de roba que es col·loquen al coll i sobre la qual descansa el pes.

«Amb aquesta tècnica anem més relaxats», aclareix l’Eduardo Ramos. «Tot el pes va més centrat sobre l’eix de qui carrega», apunta Juan Manuel Rubio, capatàs de la Verge de la confraria. Junt amb la modificació de mides –més amplada i un pèl més curt–, el pes del misteri es reparteix entre 20 persones en lloc de 15. Un altre detall tècnic és el sistema hidràulic que permet que la imatge baixi 25 cm i surti per la porta del temple. Finalment, el tresorer, Marc Bru, revela que l’objectiu és que «la confraria, rejovenida, treballi durant tot l’any».