El Camp de Mart retorna a la postguerra

L’Ajuntament oblida un altre espai ciutadà

01 julio 2017 14:17 | Actualizado a 01 julio 2017 14:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Enguany no hi haurà festival d’estiu de Tarragona al Teatre Auditori del Camp de Mart. Fins i tot abans de la inauguració de l’espai escènic el 1970, des de 1954, en aquest indret es portaven a terme els espectacles estiuencs, amb el nom de «Festivales de España».
El recinte, inspirat en els teatres grecollatins, és prou singular. A Catalunya només és comparable amb el Teatre Grec a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construït el 1929 per l’Exposició Internacional. En altres territoris, el Teatre Romà de Mèrida i el Romà de Sagunt, en ambdós casos de planta original d’època, configuren escenaris per als mesos calorosos. Sobta que en una ciutat on el conjunt romà fou declarat Patrimoni de la Humanitat el 2000 no es valori el marc monumental teló del Camp de Mart.

Un altre tema són els continguts del festival tarragoní. Tant abans de la construcció de l’equipament com fins al final de la dictadura franquista, la programació comptava amb un seguit de companyies en gira, coordinades des de Madrid. Tot i així, a Tarragona actuaren artistes catalans no inclosos des de la centralitat.

Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, el programa es rebatejà com a Festivals de Tarragona, nom que mantindria fins al 1994. Els continguts s’articulaven des de Tarragona. El 1993 s’havia estrenat la vela internacional que des d’aleshores ha evitat la suspensió de més d’un espectacle per pluja. 

Altres cicles

El 1998 apareixeria la denominació Festival d’estiu de Tarragona, que havia anat integrant progressivament altres cicles com Música als Patis, el Festival Internacional d’orgue, la Dansa a cel obert –tots ells desapareguts– i una secció oberta. Encara s’afegiria el difunt Kesse. L’any següent de l’arribada socialista a l’alcaldia, el 2008, s’esborrà el nom de Festival d’estiu de Tarragona (FET) i es féu un programa de fracàs, per implementar el nom ETC el 2009. No ens ha agradat mai l’abreviatura d’etcètera, perquè relega a la impersonalitat i a la inexistència allò que ve al darrere. 

Des del canvi de nom han passat deu estius que han tingut de tot i que han conduït a la suspensió del festival. El que havia estat un espai adient per programar produccions teatrals de gran format, sovint estrenades en altres festivals de juliol o agost, o muntatges que per les seves característiques no resultaven en aforaments més petits, esdevindria una programació més musical, amb desigual encert.

Aquest darrer canvi anà lligat a l’adjudicació a una empresa privada que, amb recursos públics escassos, feia mans i mànigues. El nefast plantejament realitzat tant per la direcció política com per l’administrativa de la regidoria de cultura per al concurs públic del 2016 féu que quedés desert. Els tècnics municipals salvaren el festival. 

Un any després, segons l’actual parer del consistori, la programació era més oci que no cultura, fet que ara obliga a desterrar-la del teatre d’estiu de Tarragona. 

Sembla que els 100.000 € destinats, que alguna font privada consultada sembla no haver vist mai, són una fortuna. I es confia que la iniciativa privada a la plaça de toros cobreixi la quota de festival estiuenc, subtitulat com «música i arts escèniques», però que no sabem veure en la segona part del sintagma. 

Mentrestant, el Grec de Barcelona, Mèrida –amb la 63a edició– o Sagunt programen Las troyanas, d’Eurípides, amb direcció de Carme Portaceli i la interpretació d’Aitana Sánchez Gijón i Ernesto Alterio. O Sagunt i Mérida ofereixen un Cal·lígula, d’Albert Camus, amb Mario Gas al capdavant. No continuem la llista. És preocupant que cap de les propostes teatrals, circenses, de dansa o musicals d’aquests tres destacats espais no passi per Tarragona aquest estiu.

Comentarios
Multimedia Diari