El Carnaval de celler en el franquisme

La historiografia democràtica ha explicat a bastament la prohibició de la festa del Carnestoltes pel règim franquista. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en el territori controlat per les tropes franquistes. Amb el triomf dels colpistes, el 1939 aquesta ordre es féu extensiva a tot l’Estat espanyol. Algunes poblacions, però, se’n va escapar. A Catalunya, Vilanova i la Geltrú o Godall el reconvertiren en les «Fiestas de Invierno». En ambdues localitats els respectius ajuntaments, la societat civil i els investigadors –com Bienve Moya o Elena Fabra, respectivament– han treballat per documentar el Carnaval antic i donar-lo a conèixer fora del municipi. 

A la ciutat la versió oficial del primer ajuntament democràtic, socialista, fou la de la prohibició de la festa. En aquell moment no es va realitzar ni el buidatge d’hemeroteca ni d’arxiu que alguns investigadors sí que duguérem a terme des de l’àmbit universitari en referència a les Festes de Santa Tecla, ni tampoc no es buscaren testimonis vius que permetessin retrobar la memòria oral de tarragonines i tarragonins. 

Arran de les investigacions realitzades per Noemí Sans respecte al Carnaval del segle XIX amb perllongacions fins abans de la guerra civil, publicades el 2001, vam descobrir que el Carnaval de Tarragona tenia una història i que possiblement, si s’hagués partit de la recuperació patrimonial de la celebració incidint en els trets identitaris locals, ara aquesta gaudiria d’uns valors addicionals. 

En la mateixa línia, les imatges que el facebook de Tarragona Antiga, liderat per Rafael Vidal Ragazzon, ha cercat i posat a disposició de la comunitat, visualitzen que en la postguerra franquista s’organitzà un Carnaval de portes endins en diferents espais. Són magnífics els records dels balls en societats tan diferents com el Club Nàutic o la Cooperativa Obrera, en locals d’hostaleria com els del carrer Maria Cristina o el Brisamar, o en masos de les rodalies. Som als anys 50 i 60 del segle XX. També existien festes de disfresses infantils com al col·legi La Salle i altres en habitatges particulars.

Descobriment als cellers
Tarragona també tingué un Carnaval als cellers de la Part Alta. La fotografia d’avui correspon a 1958 i fou realitzada en l’interior de la bodega de Lluís Roca, situada al carrer de la Civaderia, molt a prop del carreró de Sant Magí. I és que la vinculació dels cellers amb la celebració de la república de Xauxa és molt històrica. 

El 13 de maig de 1384 el Consell Municipal de Tarragona abonava deu lliures al celler de Pere Salvador: «Dats a en Pere Salvador, celler, los quals la Ciutat li és tenguda de donar cascun any en la festa de Carnestoltes per son offici X lliures, la qual quantitat és de la dita festa de Carnestoltes ara pus proppassada». Aquest pagament s’ha identificat amb el repartiment de vi realitzat amb motiu de la celebració prèvia. 

El vi i el Carnaval van perpetuar el seu lligam. Al segle XIX i encara al XX els boters aixecaven la bóta monumental a la plaça de la Font, de la qual encara resta una romanalla, vinguda a menys per la manca de sensibilitat de l’actual corporació municipal respecte al seu caràcter patrimonial. 

Els cellers són el fil conductor entre el Carnaval medieval i el del XX

El darrer mestre boter de Tarragona, l’amic Joan Ibáñez Roca, ja traspassat, ens explicava que de jovenet encara havia conegut la jornada de celebració dels boters el Dijous Gras per bastir una bóta comunitària sense fer referències explícites a la festa del Carnaval. Havia començat aquest ofici amb 14 anys i ens situem en la postguerra.

El celler de Lluís Roca
Els cellers de la Part Alta, en la ciutat antiga, van perdurar durant centúries. Així van ser centres neuràlgics de la vida social durant els segles XIX i XX. Gràcies a les accions desenvolupades els darrers anys per l’associació Santa Teca i la recuperació de l’embutada i la festa del vi novell, hem pogut retrobar molta memòria oral sobre aquests establiments. 

El celler de Lluís Roca, a la imatge, estava ubicat en la zona pagesa de la ciutat històrica, vora un dels establiments més antics que les fonts documentals concreten el 1523. El celler del Delme –denominació també perpetuada a Scala Dei fins a l’actualitat– s’obria en el tram de via comprès entre l’Escaleta i el carrer de les Mosques, i servia per recaptar l’impost que els vermadors havien de pagar a l’arquebisbe. Posteriorment, si més no des de 1736, fou conegut com a celler de Cristòfol Morillo, i estava dotat amb una premsa. 

Per la festivitat del Corpus i per les Festes de Santa Tecla, els cellers de la Part Alta havien estat llocs de concentració i de parada dels balls del seguici popular i de les colles castelleres, dividides primer entre pagesos i pescadors, després entre els partidaris de la Vella i la Nova dels Xiquets de Valls, i encara més a prop per les dues dels Xiquets de Tarragona. Però almenys en la postguerra franquista també esdevingueren uns espais amb prou complicitat per desenvolupar el Carnaval de portes endins.