Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El Centre d’Art Contemporani de Tarragona estrena etapa amb Joan Morey

‘Cos Social’ és una producció audiovisual que examina la construcció social del cos en la cultura contemporània
 

Diari de Tarragona

Whatsapp
‘Cos Social’ s’endinsa en l’àmbit de la ‘performance’. FOTO: «Cos SOCIAL [Lliçó d’anatomia]». Joan Morey © 2017 | Cortesía del artista

‘Cos Social’ s’endinsa en l’àmbit de la ‘performance’. FOTO: «Cos SOCIAL [Lliçó d’anatomia]». Joan Morey © 2017 | Cortesía del artista

La primera exposició que es presenta en la nova etapa del Centre d’Art Contemporani de Tarragona, a l’espai Tinglado 2, és Cos Social [Lliçó d’anatomia] de Joan Morey. Es va inaugirar ahir i es podrà visitar fins al 16 de març. Es tracta del projecte guanyador de la 3a Edició del Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. 

Cos Social [Lliçó d’anatomia] és una producció audiovisual de Joan Morey que examina la construcció social del cos en la cultura contemporània occidental i el seu desencadenant en l’àmbit de la performance. El punt de partida del projecte és la representació de les lliçons d’anatomia en la pintura del Renaixement i el Barroc i la seva performativitat. Des d’una revisió dels enfocaments teòrics de la sociologia del cos, el projecte planteja la recreació d’una lliçó anatòmica en la qual es contraposen dos elements principals: el cos actual (del performer) i un escenari històric (l’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).

L’obra arrenca del cos i la seva immanència i situa la figura humana al centre de l’escena. Amb la mirada posada en l’individu com a instrument social, el projecte s’interessa per l’objectualitat del cos i el lloc que ocupa en el món; així mateix, suggereix els efectes del poder sobre el subjecte i els afectes com a efectes del llenguatge sobre el cos.

Cos Social s’estableix com un gran dispositiu tridimensional que es replega en si mateix i en què la càmera es converteix en un personatge plural que substitueix el públic. Arran d’això, actor i espectador romanen supeditats a la mateixa experiència, condicionada pel mitjà audiovisual i arrelada en la performance. L’escenificació d’aquesta al·legòrica lliçó d’anatomia mostra un personatge principal sense cap activitat (un cos nu emprat com a matèria, buidat de contingut, despolititzat) sobre el qual «actuen» diversos personatges secundaris (que reconeixen minuciosament les seves formes, estructura i morfologia).

La càmera

Entre els personatges que componen l’escena es troba un segon personatge principal: la càmera. La càmera a Cos Social és subjectiva i dinàmica, visible i invisible, càmera-ull o càmera-màquina, i es presenta amb operador o robotitzada, descartant la frontalitat de la pintura (de la que parteix el projecte) en col·locar-se en altres punts de vista, per sobre de l’escena o recorrent el seu interior.

Temas

Comentarios

Lea También