Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona Històries de Casa Boada

El Chartreuse ‘made in Tarragona’

Eduard Boada Pascual

Whatsapp
El 29 d’abril de 1903 els pares cartoixans són expulsats de la Grande-Chartreuse i enfilen el camí de l’exili cap a Tarragona. Aquestes postals de l’època ens ho mostren. Foto: Arxiu @eduardboadaDetall de l’anunci del Chartreuse de Tarragona aparegut a la revista nord-americana ‘Cosmopolitan Magazine’
del febrer de 1907.Foto: Arxiu @eduardboadaAnunci publicitari del Chartreuse de Tarragona aparegut a la revista satírica ‘Punch, or the London Charivari’ el 23 d’agost de 1911. Foto: Arxiu @eduardboada

El 29 d’abril de 1903 els pares cartoixans són expulsats de la Grande-Chartreuse i enfilen el camí de l’exili cap a Tarragona. Aquestes postals de l’època ens ho mostren. Foto: Arxiu @eduardboadaDetall de l’anunci del Chartreuse de Tarragona aparegut a la revista nord-americana ‘Cosmopolitan Magazine’
del febrer de 1907.Foto: Arxiu @eduardboadaAnunci publicitari del Chartreuse de Tarragona aparegut a la revista satírica ‘Punch, or the London Charivari’ el 23 d’agost de 1911. Foto: Arxiu @eduardboada

Eren anys de ple franquisme. Es funcionava d’una altra manera. La gent quan anava a treballar acostumava a fer parades. Que si una copeta, un cigaló i ja és migdia. Llavors cervesa o vermut. Era l’època del 600, del dos cavalls i del Renault 4/4.

La copa més venuda a Tarragona a l’hora del cafè era la de Chartreuse, però aquest licor fabricat a tocar de les Cent Escales no era barat. Molts bars tenien l’ampolla de Chartreuse al costat d’una altra sense etiqueta. Això sí que era una marca blanca! Quan el client demanava un Chartreuse de la casa el barman ja sabia que volia la rèplica. Francament, era pràcticament igual. La química feia ja miracles i la gent acostumava a fer el cafè, copa i puro. El cigar normalment era un Farias, recordem que Tarragona aleshores tenia fàbrica de tabacs i crec que se n’hi elaboraven.

Baixaves les Cent Escales i quan arribaves a baix hi havia la destil·leria del Chartreuse, i just davant s’hi fabricava la rèplica. Tot en el carrer Vapor. Així que pràcticament del mateix lloc sortien els dos licors. L’un fruit d’una llarga tradició monàstica cartoixana i l’altre fabricat per Casa Requena, que després va passar a ser Licores Puig. Ningú enganyava a ningú. Avui tots els supermercats venen marques blanques. Ambdues fàbriques de licor van desaparèixer de Tarragona. Quina llàstima! Si almenys la marca blanca hagués sobreviscut ara podríem beure licor fet a Tarragona.

Anunci publicitari del Chartreuse de Tarragona aparegut a la revista satírica ‘Punch, or the London Charivari’ el 23 d’agost de 1911. Foto: Arxiu @eduardboada

Avui Tarragona encara és fidel al Chartreuse, fabricat del 1904 al 1989 a la ciutat. És un gran licor digestiu però ja no s’acostuma a consumir cada dia, i aquella rèplica tarragonina ja no existeix. De totes maneres estic content, ja que a Tarragona el 2016 hi va néixer un licor blanc fet amb productes de proximitat, el Petonet. Ideat per José López García és un licor de crema d’arròs –sense gluten ni lactosa– cent per cent d’aquí. Suau i ideal per a la cocteleria. Es produeix a la vendrellenca Licors Jané i necessita l’entusiasme de la gent. En la seva curta trajectòria el Petonet ja ha guanyat diversos premis, destacant la certificació de dues estrelles de l’International Taste Institute de Brussel·les, obtinguda el 2019. Tenim doncs aquest deliciós licor, en canvi el Chartreuse avui només es produeix a la Grande Chartreuse de Voiron, que vaig poder visitar fa uns anys. A Marsella del 1921 al 1929 s’hi va fabricar un Chartreuse amb la denominació de Tarragona. Aviat farà cent anys.

A Tarragona s’hi elaborava un bon vermut, embotellat o a dojo. També un brandi que els bars oferien com a “de la casa” i que era el més utilitzat per als cigalons. A Tarragona també s’hi elaboraven d’altres licors, com ara el Bols, amb gran varietat de productes. Recordo també el gran èxit que al bar va tenir la Tia Maria, un licor de cafè. La zona del carrer Reial estava ben nodrida de magatzems i grans elaboradors de vins com ara Muller o Tarraco Vinicola, que malauradament van anar marxant o tancant. Seria bo promocionar el que és nostre. Tot aquest món de bodegues i licors Tarragona l’ha perdut, som així. I després quan ja no ho tenim ho desitgem, com és el cas del Chartreuse.

L’Amparito Roca i el Chartreuse han arribat a ser símbol de les festes de Santa Tecla. Que seria de les festes sense la mamadeta, el popular còctel de licor, i sense el pasdoble que ens va llegar el mestre Jaume Teixidor, fill de Barcelona. Crec que Tarragona podria posar una placa a la façana del Mercat en agraïment a l’autor de l’Amparito Roca.

Detall de l’anunci del Chartreuse de Tarragona aparegut a la revista nord-americana ‘Cosmopolitan Magazine’del febrer de 1907. Foto: Arxiu @eduardboada

Al Boada també hi veníem tabacs, que s’anunciaven amb la mateixa bandera espanyola que lluïen els estancs. Els més venuts eren els Ideales, Peninsulares i Celtas, i els més bons els Ducados i el ros, de cara al jovent.

Els costums han canviat, ara vas a un restaurant i després de dinar el que més es demana és el cafè. La copa se l’han carregat entre el preu del licor i les normes, i pel que fa als cigars ja no se’n veuen ni als casaments.

Aquests escrits són inspirats des de la barra del bar. El que acostumava a fer era escoltar i veure, aprendre dels clients: castells, Nàstic, Santa Tecla i tants i tants temes que omplen de vida Tarragona. No perdem la fe en el que és nostre, que és bo.

Temas

Comentarios

Lea También