El Molí del Salt posa el descobert el que sembla un assentament humà

Durant l’excavació s’han localitzat unes 2.000 restes, entre eines de pedra i vestigis de fauna, fins i tot una peça d’art moble

02 noviembre 2020 20:20 | Actualizado a 03 noviembre 2020 06:59
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’excavació que s’ha portat a terme al Molí del Salt, al terme de Vimbodí i Poblet, per part de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) hauria posat al descobert una estructura construïda per l’home, que estaria en aquest abric, davant d’on es trobava el campament, segons les figures d’imatges gravades en pedra, comenta l’arqueòleg Manuel Vaquero, codirector de l’excavació junt amb Susana Alonso. De moment, però, l’historiador ho posa en condicional , «perquè no ho acabarem de saber fins la propera campanya. Pensem que podria correspondre a una estructura, però no ho podem assegurar totalment».

El jaciment arqueològic del Molí del Salt es troba a uns 700 metres del nucli urbà, al marge esquerra del riu Milans. El sostre d’aquest abric es va enfonsar fa uns 11.000 any damunt de les últimes ocupacions humanes, a finals del Paleolític Superior. I enguany –tal com es va fer ja l’any passat– s’està excavant l’últim nivell de la seqüència, de fa uns 15.000 anys, «per sota ja només queda la roca mare», recalca Vaquero.

La campanya d’enguany s’havia d’haver fet –com és habitualment– entre el maig i el juny, però a causa de la Covid-19 s’ha hagut de fer a l’octubre, «que no és bona època perquè normalment plou», tot i que enguany no ha estat així. Fins i tot s’ha hagut de restringir el nombre de participants –que convivien en una casa de Vimbodí–. Aquesta excavació, a part dels dos codirectors, hi havien dos estudiants de la URV del màster del Quaternari i Evolució Humana i dos més doctor de la mateixa especialitat.

Les excavacions van començar el 1999 amb un sondeig i enguany és la número 21. S’ha centrat en una petita àrea de 12 metres quadrats. «És important saber com organitzaven el seu espai, les seves implicacions socials, si vivien en famílies...», diu Vaquero. L’objectiu era deixar tota la zona en el mateix nivell per veure les estructures que havia. També saber la vida quotidiana de la gent, «és la que sabíem d’altres anys. Les troballes fetes enguany confirmen el que hem anat descobrint en aquests vint anys».

L’art moble – figures i objectes decoratius tallats en os, banyes d’animal o pedra o modelats– que s’ha localitzat en aquest indret el fa únic. «És la col·lecció més important de Catalunya» perquè és un tipus de representació que no es troba en lloc.

Els habitants d’aquest indret eren caçadors i recol·lectors: «Tenien accés als recursos que proporcionaven les muntanyes de Prades properes. També hem tronar restes de cabres –que les caçaven a les muntanyes– i també altres animals de la plana, com ara cérvols». Per això, comenta l’historiador de l’IPHES, és un «lloc idoni per instal·lar un campament», tenint en compte que a pocs metres de distància hi ha un riu i a més «dona el sol tot el dia». Per això, el territori està ple d’assentaments com aquest. El Molí del Salt té relació amb la Cova de la Font Major i és de la mateixa cronologia que la Balma de la Vall (Montblanc), la Cova de les Borres (la Febró) i la Cativera (el Catllar).

Els treballs realitzats en aquests anys d’excavació han permès recuperar pedres de sílex, restes de la fauna salvatge que caçaven –molts conills, cabres, cèrcols, porcs senglars, etc– i també un gran bou que ja no existeix –l’ur–. En canvi, fins ara no s’ha localitzar cap resta ossi de cavall, «però sí tres figures d’imatges gravades en pedra». comenta Vaquero. Enguany s’han trobat unes 2.000 peces, més de fauna que no pas d’eines de pedra.

Els sediments que es treuen del jaciment es renten en un altre lloc, cedit per l’Ajuntament. Aquesta feina permet treure molts petits objectes, com ara va passar fa anys, quan es van trobar unes dents.

Feina per més de 20 anys

L’objectiu marcat per al 2021 és obrir la part del fons de l’abric. Hi ha aproximadament uns 400 metres quadrats per excavar, fins i tot en el camp d’avellaners situat davant. Allí, Salvador Vilaseca va trobar escampades per la superfície peces de sílex. I el 2015 es van localitzar unes plaques de pedraque tenien dibuixades set cabanes, «pensem que corresponent al campament que havia davant de l’abric», recalca l’investigador.

Comentarios
Multimedia Diari