El Pessebre Vivent de l'Espluga és un dels més antics de Catalunya

40 escenes, més de 100 figurants i més de 300 metres de recorregut formen part d’aquest pessebre

20 diciembre 2017 13:55 | Actualizado a 20 diciembre 2017 14:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Espluga de Francolí es caracteritza per tenir una llarga tradició pessebrista. És un dels més antics de Catalunya, i es representa cada dos anys. A més és l’únic Pessebre Vivent estàtic de les comarques de Tarragona.

Enguany la població commemora els 50 anys de la primera representació del Pessebre Vivent a la Cova de la Font Major, un esdeveniment que va atraure durant anys més de 5.000 visitants anuals i que va donar a conèixer els atractius turístics de la població. Xavier Lozano, coordinador del Pessebre, assegura que «el pessebre ha suposat donar a conèixer l’Espluga per aquesta tradició que ja fa molts anys que existeix»


El pessebre té una quarantena d’escenes, compta amb més d’un centenar de figurants i més de 300 metres de recorregut. Una de les novetats d’aquest any és que s’amplien els dies, el 23, 24 i 26 de desembre, amb diferents actuacions que començaran a les sis de la tarda i tindran lloc cada mitja hora fins a les vuit del vespre.

Un altre canvi és l’accés per l’antic call Jueu d’interès turístic i hi haurà un mercadet on s’oferiran diferents productes artesanals o alimentaris. Antoni Espasa, veí de l’Espluga, posa de manifest que «sempre m’he involucrat i m’agrada col·laborar per la població». El recorregut començarà el carrer Penitents fins a la plaça de l’Església.
Xavier Lozano afirma que «aquest any volem augmentar el nombre de visitants. Hem consolidat el recorregut i estrenem alguna escena nova amb oficis singulars».


Història
El primer Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí va representar-se el 1965, a l’antiga pallissa del Bou, al costat de la plaça del Casal. Un grup de persones encapçalades per Fernando Martí, un veí del poble, van representar un Naixement. L’any següent el Pessebre es va estendre als nous Jardins del Casal amb escenes del Naixement, l’Anunciació als Pastors, l’Anunciació a la Mare de Déu, la fusteria de Josep, Buscant Hostatge i una casa de Pagès. 


El 1967 es va representar per primer cop a l’interior de la Cova de la Font Major. Va ser la primera vegada que es va fer un ús cultural d’aquest espai únic, la setena cova més llarga del món formada en conglomerat. Al seu interior s’hi van situar les escenes bíbliques i algunes representacions de la vida pagesa i dels pastors, encara que vestits amb la roba tradicional catalana de mitjans del segle XIX. La representació era en moviment i teatralització sota una veu en off –amb text de Jacint Dunyó i poesies de Mn. Ramon Muntanyola– i durava uns 20 minuts. Cada any rebia entre 4.000 i 5.000 visitants i es feien una dotzena de representacions. Cada grup entrava en conjunts de 50 persones. El moment més àlgid de la representació va ser l’hivern de 1969-1970 amb 5.202 visitants. Els últims anys va ser dirigit per Josep M. Vallès i Eusebi Majós. 


El Pessebre Vivent a les Coves de l’Espluga, impulsat pel Casal de l’Espluga, es va deixar de representar l’hivern de l’any 1977 per manca de suport econòmic. Ara es realitza els carrers del nucli medieval.
El dissabte 30 de desembre, dies després de les representacions d’aquest any del Pessebre Vivent al nucli antic, es viurà la celebració d’aquest mig segle de Pessebres Vivents a l’Espluga, des dels primers de mitjan anys 60 a la zona del Casal, fins al de la Cova, els de l’escola Vedruna i, des del 2009, el dels antics nuclis medievals.

Comentarios
Multimedia Diari