El Procicat discrimina joves i castells

La suma d’incongruències internes que el PROCICAT ha redactat en els darrers mesos i han assumit els governs de Quim Torra i ara de Pere Aragonès, en relació a la cultura i la festa patrimonial, ens obliga a aquestes reflexions. El detonant final ha estat la Resolució SLT/1934/2021, de 18 de juny, per la qual es modifiquen les mesures en salut pública per a la contenció de la Covid-19.

Ens centrem en dos àmbits: el del ball i el dels castells. En vigílies de Sant Joan, a la mitja nit del 20 al 21 de juny s’ha obert l’oci nocturn. De ben segur que era necessari perquè 37.000 famílies de Catalunya en vivien abans de la pandèmia. Així «es permet el ball a la pista amb mascareta» en discoteques i sales de ball, així com en «espais habilitats fora dels establiments establerts», és a dir, també en les festes populars.

Segments generacionals

En canvi no s’ha normalitzat el ball per a totes les edats. Potser alguns de vostès, sortosament, han ballat la Nit de Sant Joan amb una orquestra perquè la normativa permet «el ball» en carrers i places que hagin quedat delimitades i aforades. En canvi, milers de joves han hagut de romandre asseguts en cadires en les festes majors, com les de Valls i Reus, en els «concerts», on el públic ha d’estar assentat. També ha succeït el mateix en  concerts familiars. Els redactors de la darrera resolució han discriminat negativament joves i famílies en les festes populars.

Ara mateix poden ballar grups actuals només si els versiona una orquestra

Expliquin com en un lloc tancat els joves podien ballar perquè era una discoteca amb música enllaunada i, en canvi, no a l’aire lliure amb Zoo, La Pegatina, Ciudad Jara, Stay Homas, Jazzwoman o Els Pets. O quina diferència objectiva hi ha entre ballar amb l’Orquestra Selvatana o la Maravella i fer-ho amb els grups citats. El PROCICAT desconeix que fa dècades que les orquestres de ball també fan versions. Ha estat còmic ballar una cançó amb una orquestra o a la disco, i no amb el grup autor de la peça.

Saben quin és l’error? L’honestedat d’ajuntaments, comissions, entitats i gestors culturals que han mantingut la paraula «concert» en els programes enlloc d’haver-los difós com a «balls», perquè en definitiva és el que fa el públic amb grups  com els esmentats. 

Els castells a la cua

El cas dels castells és tan o més lamentable. La Generalitat, que mira al nord i que fa anys que s’omple la boca de paraules com fer pinya, ha condemnat a la cua una manifestació Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.No han invertit ni un cèntim en proposar una solució mèdica per al fet casteller. Han esperat que el sector ho fes en nom seu. Fa uns mesos la compareixença de la Conselleria de Cultura a Barcelona per anunciar el pla de represa de la cultura popular fou un sainet per explicar les bases de subvencions, sense cap mesura pràctica per avançar com feien altres sectors: concerts o oci nocturn, per exemple.

Bandes amb un centenar de músics han assajat, a diferència dels castells

Sort hem tingut que colles tenaces com les dues vallenques, els Castellers de Vilafranca, els Torraries de Montblanc, els Moixiganguers d’Igualada o els Xiquets de Reus s’han cansat d’esperar. I sort que delegats de la Generalitat a les comarques de Tarragona, a Interior i a Salut; l’alcaldessa de Valls, i professionals mèdics d’aquest territori, han volgut fer les coses amb cura assimilant els castells a altres sectors culturals i de l’oci. Que la setmana passada el PROCICAT passés de 20 a 25 la xifra que poden aglutinar les entitats de cultura popular, inclosos els castells, fou una burla cap al sector i encara més cap als 12.000 castellers del país. El malestar fou tan enorme que la nova Consellera de Cultura s’hagué de reunir d’urgència amb les colles. S’ha promès que en un parell de setmanes es passarà a 75 castellers. Esperem-ho.