El Rei Carnestoltes i el misterí del verí a Reus

A partir de les 18 hores de la tarda d’ahir dimarts el Centre Cultural El Castell del Cambrer de Reus va omplir-se de tristesa i plors. Havia succeït el pitjor en temps de Carnaval. I és que Sa Majestat el Rei Carnestoltes havia mort. I no d’una manera natural. En ple Ball de Mascarots i després de dies de festa, la vida del monarca va arribar a la seva fi arran l’enverinament d’un grup de menors cabrejats. Tot un misteri. I, doncs, el cor de qui fou el 59è Carnestoltes va fallar. 

Van ser moltes les persones que van fer acte de presència al cap de dol i vetlla del Rei per tal de donar personalment el seu condol a la Reina i les ploraneres, les quals no van deixar sola ni un moment la vídua i, encara menys en un dia com aquell. Famílies amb infants van mostrar-se d’allò més interessades en el cos d’en Carnestoltes que, inert, va ser exposat als assistents durant gran part de la tarda, tot guarnit al seu taüt.

Van ser moltes les persones que van fer acte de presència al cap de dol i vetlla del Rei

L’espera per començar la rua també es va perllongar. Els preparatius per dur el taüt fins al carro van desesperar fins i tot al cavall que havia d’arrossegar-lo fins a la plaça del Mercadal. L’animal, a tan sols dues passes del seu recorregut, va caure nerviós. Aquest succés, però, no va suposar cap contratemps. 

Quan el cavall va estar preparat, es va tornar a reiniciar la rua mortuòria amb les despulles del Rei Carnestoltes. Aquestes van anar precedides per les ploraneres, que van fer palès el seu enyor a través de sorollosos planys; les amants; la vídua del Rei; les colles; i la resta de reusencs. 

Per la seva banda, pels carrers del nucli antic es va dur a terme la solemne professó de la Germandat dels Set Pecats Capitals. L’agrupació, a més, va anar acompanyada de la música del grup Staccato. Ja arribades les 20 hores i escaig es va donar pas a la crema de Sa Majestat. A la trobada també hi va haver cabuda per a unes paraules tot «implorant a les tenebres que acompanyin el Rei Carnestoltes» cap a «un viatge plaent». L’aparició del Ball de Diables, però, va interrompre el procés amb l’objectiu de fer efectiu el robatori del braç incorrupte d’en Carnestoltes.  

El moment àlgid del vespre va ser l’aparició de les primeres flames al voltant del cos del Rei de la rauxa just després d’un ball mortuori dedicat a la seva persona. Per concloure l’acte, es va fer una lectura pública del testament  a càrrec de la Germandat dels Set Pecats Capitals. Així doncs, el notari reial va dir que «arran la paràlisi carnavalera irreversible del Rei, parlo en nom seu»: «El meu regnat ha estat el més ensopit que ha vist mai aquesta ciutat. Només us dono una prèvia reflexió: si us plau, feu la festa amb dignitat, ja que per Carnaval no tot s’hi val». També va descriure els dies anteriors de rues com a una «festa de pijames» i «amb poca gent assistent».