El «capotico» de Jaumet Martí

Aurresku. Solemne dansa basca, ballada com a homenatge, que li fou dedicada en el seu 25è San Fermín 

Jordi Bertran

Whatsapp
Jaume Martí, amb mocador vermell i camisa blanca dels «Sanfermines», a Tarragona. FOTO: Pere Ferré

Jaume Martí, amb mocador vermell i camisa blanca dels «Sanfermines», a Tarragona. FOTO: Pere Ferré

La festa també és solidaritat. El tarragoní Jaume Martí Such, que cap any no es perd els «Sanfermines» de Pamplona, ha donat el valor del que costaven el seu viatge, estada i àpats, per a la «Casa de Misericordia», centre que atén a persones de la tercera edat. La Meca, com se la coneix popularment sembla que per l’antiga abreviatura de Misericòrdia com a «Mca», es finança amb els ingressos derivats de l’organització dels actes taurins de la celebració de juliol.

La suspensió ha deixat la institució en una «situació molt greu», en paraules de José M. Marco, president de la comissió, a Canal +, les quals escoltà el Jaume.

Descobrí aquesta institució, fundada el 1706, en les seves visites a la festa de Pamplona. «Enguany hauria fet 43 anys de la meva primera estada», rememora. «Hi vaig anar per primer cop amb els cosins de Huesca quan tenia setze o disset anys».

Habitualment hi acudeix amb quatre o cinc amics. Tot i la imatge no sempre positiva que s’ha gestat sobre una de les festes mundialment més conegudes i massificades, el Jaumet –com el coneixen els amics– ens descobreix l’altra cara d’una celebració que enamorà mites de les lletres universals, cas del nordamericà Ernest Hemingway. 
Moments emotius

«Cada any vaig a visitar el Sant a la seva església de sant Llorenç. Li demano poca cosa i me la va donant», confessa. «És un moment íntim que m’emociona». De fet, Martí llueix en el pit de la seva blanca camisa festera dues icones: l’escut de Pamplona i la imatge del sant «morenico».

Un altre instant corprenedor per al nostre protagonista ha estat el cant de jotes que, en la processó del matí del dia 7, es dedica al patró de Navarra, qui enguany ha continuat sent visitat pels ciutadans en el seu temple, això sí en un ambient de notable tristor. Per al Jaume, la millor jota era «Que hizo a San Fermín llorar», interpretada per Mari Cruz Corral en el carrer Major. La seva participació acabà el 2016, una trentena d’anys després d’haver-se iniciat. Però en el decurs de l’acte altres persones i grups encara dediquen jotes al sant. 

El tercer passatge emotiu per al Jaumet és el ball dels gegants. «És preciós», assegura. Tot i que surten diàriament en diferents itineraris, potser la ballada del dia 7 quan, acabada la processó, la corporació municipal s’ha acomiadat del capítol eclesiàstic en l’atri de la catedral, és una de les més sentides pels pamplonesos. Es tracta, junt amb els kilikis –equivalents als nanos catalans–, d’un dels conjunts d’imatgeria més notables d’Europa.
Decàleg fester

El virus serà derrotat més tard que d’hora. Més enllà dels coneguts «encierros», que veu des de l’hotel Europa al carrer Estafeta, Martí facilita el decàleg per viure la celebració de Pamplona, si mai hi volen anar. A primera hora, cafè a la plaça del Castillo. Al migdia, cant de jotes al mític cafè Iruña, obert a la mateixa plaça des de 1888 i amb l’estàtua de Hemingway.

Després, endinsar-se en «una cultura diferent a la nostra amb tres o quatre aperitius de pintxos i montaditos, a La Olla, Fitero o Noé, sense perdre’s el de guindilla amb oliva». El quart punt del decàleg: la mida de la beguda ha de ser el zurito. 

«Més jotes a l’hora de dinar al restaurant Alhambra», continua el Jaume. «És important pensar que les jornades són llargues i no s’ha de sortir amb massa força el primer dia». El setè consell passa per buscar un hotel cèntric –«el Leyre»– que permeti ser a prop de la festa, i el vuitè dormir adequadament.

Acaba amb un «compte amb la cartera!» i «San Fermín significa molt de respecte, ben combinat amb molta conya». Aquest tarragoní nascut el dia de San Fermín de 1947 va compartir amb el “Diari” una festa senzillament diferent.
 

Temas

Comentarios

Lea También