El cluedo tarragoní

L’obra de la nostrada Olga Xirinacs és extensa. Poeta, assagista, narrradora de contes,… Xirinacs és a més, una escriptora versàtil, les seves primeres publicacions foren en poesia, amb La dotzena de frares, el 1976, rebent un premi per la seva segona publicació en poesia amb Botons de tiges grises (1977); mentre que la seva primera novel·la, Música de cambra, es va publicar el 1982. Proclamada segona dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona (1978) després de Mercè Rodoreda, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi l’any 1990.  

Filla de Tarragona i orgullosa de ser-ho, la capital de l’antic Imperi romà és on transcorren bona part de les seves històries. Ella escriu mirant al mar i aquest també n’és un element indispensable en la seva obra. 

Xirinacs és també professora de piano. I Setmana de difunts és la novel·la que més bé aglutina totes les característiques ‘xirinaiques’: ambientada a la seva estimada Tarragona, en una setmana on el mar està embravit, narra una història plena d’amors, interessos, turbulències i intriga on apareix un element comú: un piano. 

Presentats els personatges abans de començar la trama, en un estil molt Agatha Christie, s’enceta la història amb la mort de la jove Aurora, de 14 anys, filla d’una família benestant de la ciutat. Apareix morta sobre el seu piano, amb la partitura Impaciència, de Schubert oberta, amb un gran toll de sang i una pistola als seus peus un diumenge a la tarda. La seva mare, la pacient Elísabet Miró es troba l’espantosa estampa en tornar de l’església. Queda en estat de ‘shock’ i ni tan sols és capaç de reaccionar en arribar el seu marit, l’indesitjable i violent doctor Eugeni Orgambide. 

L’Elísabet ha sospitat d’Eugeni en primera instància i ell ha fet recaure les culpes, indiscutiblement sobre la seva dona, a qui começa a clavar bufetades i cops de peu mentre ella continua commocionada, sense poder moure’s ni parlar. Una pallissa més… De forma ràpida, Xirinacs és capaç de dibuixar de forma clara el caràcter dels personatges i el tètric ambient, fent-ne un observador invisible més. 
Però tot està molt més entortolligat del que sembla i, com en el joc del Cluedo, hi ha sospites sobre gairebé tots els personatges i Xirinacs et fa dubtar de les intencions i interessos de cadascun. Un llibre misteriós, fàcil de llegir i que atrapa entre les seves pàgines.