El diari 'The Washington Post' es fa ressò de les calçotades de Valls

El rotatiu va publicar en l'edició de diumenge un article de Tom Haines, onel periodista descriu un dia de calçotada

19 mayo 2017 23:33 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El que va començar sent una menjada de diumenge entre moltes famílies vallenques a principis del segle XX, cada vegada ha anat adquirint més ressò internacional. Ja fa uns anys que durant la Gran Festa de la Calçotada, celebrada a Valls cada darrer cap de setmana de gener, compta amb la presència de mitjans de comunicació vinguts d’arreu. Aquesta vegada ha estat l’important diari nord-americà The Washington Post el que ha prestat atenció a aquest element gastronòmic típic de l’Alt Camp.

Va ser el 8 de febrer quan el mitjà de la capital dels Estats Units va publicar un article del periodista i professor d’anglès associat a la universitat de Nou Hampshire, Tom Haines. Es tracta d’una crònica on l’articulista explica una calçotada al restaurant Cal Ganxo, a Masmolets (Valls), amb una colla d’amics –procedents de diferents països– i el seu fill Luca.

De fet, la història que Haines relata a The Washington Post és la segona experiència del periodista nord-americà amb els calçots. La primera havia estat 15 anys enrere al mateix restaurant i amb les mateixes amistats. D’aquesta manera, el viatge es converteix en un retorn al passat carregat de records. «Un retrobament a Espanya pot fer plorar», porta per títol l’article.

Haines no únicament explica la calçotada en si, sinó també què és un calçot, com es planta i el procediment de calçar per tal que la ceba sigui tendra i dolça. D’altra banda, es fa ressò de l’IGP Calçot de Valls explicant que els calçots són un element tan «preuat» que «els que són d’una àrea en concret de Catalunya tenen un estatus especial amb una indicació geogràfica protegida atorgada per la Unió Europea», destaca.

 

El Monestir de Poblet

La crònica també posa l’accent en un dels monestirs cistercencs de Catalunya, el de Poblet, «un monestir del segle XIX que conté tombes de diferents reis de Catalunya i Aragó», explica Haines. És aquí on el grup d’amics fa parada durant el matí, just abans d’anar a dinar a Cal Ganxo, «el restaurant de bigues de fusta i parets de pedra il·luminades per la llum del sol inclinada», descriu.

L’article acaba fent una recomanació. «Si hi vas, on pots menjar? A Cal Ganxo. Què pots fer? Visitar el Monestir de Poblet». Amb això, la crònica d’un dia de calçotada per la comarca i el retrobament d’una colla d’amics queda finalitzada, mentre que els calçots continuen fent-se lloc en el mercat internacional.

 

Ressò en altres mitjans

Enguany, la Gran Festa de la Calçotada també ha aconseguit fer-se ressò a través d’un reportatge gravat per la cadena de televisió alemanya SWR, de Stuttgart, retransmès aquell mateix dimecres en diferents països de parla alemanya. D’altra banda, també hi va ser present una televisió japonesa i un periodista suec que està escrivint un llibre culinari.

Comentarios
Multimedia Diari