Baix voltatge en autoestima

Maireta i seitó. Unipersonal. Un projecte faraònic, sense implicació ciutadana i sense vinculació amb l’ADN local, ha agreujat la pèrdua d’autoestima

18 mayo 2019 09:45 | Actualizado a 18 mayo 2019 11:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tarragona no ha anat sobrada d’autoestima. En els darrers anys aquesta malaltia ha empitjorat. La constatació emergeix tant en trobades amb els tribuns del Diari com a la grada del bàsquet amb els pares dels companys d’equip dels meus fills; en un taxi de retorn des de l’AVE perquè en aquella hora no hi ha autobús, o en una sobretaula d’amics. 

Amb l’amic Paco Zapater hem teoritzat sobre la influència que la sagnant guerra del Francès tingué sobre la ciutat. Tarragona va haver de ser repoblada. Aquest episodi mai no ha estat reivindicat per la literatura, a diferència d’altres en indrets com Saragossa o Girona, perquè aquí el rol de certs comandaments va ser prou trist. Es va tapar tant com es va poder, i la localitat i la resistència heroica no van ser enaltides per les lletres i els himnes romàntics. 

Els anys m’han fet veure, però, que d’altres poblacions, també arrasades en el conflicte bèl·lic francès, han tingut una evolució molt més positiva que la nostra, sobretot pel que fa a l’autoestima. En citaré una per l’abismal diferència envers Tarragona.

Els projectes municipals han de ser vistos com a propis per la ciutadania 

San Sebastián havia estat una plaça forta de l’exèrcit napoleònic tota la guerra. El 1813 les tropes angleses i portugueses van destruir-la per fer fora els gavatxos, però tampoc no tingueren pietat dels bascos que hi havien romàs. 

De 600 habitatges només quedaren dempeus una trentena. Avui San Sebastián és una de les ciutats boniques en la geografia estatal, amb molt bona marca exterior, enveja per la potència cultural o gastronòmica, equilibrada en la suma de tradició autòctona i universalitat, i en definitiva un lloc d’on aprendre.  Per tant, el factor destrucció no és l’únic a què hem d’atribuir la manca d’autoestima de les tarragonines i tarragonins. 

Hi ha ciutats que pateixen l’afebliment d’identitat. N’identifiquem diverses causes probables. La primera és aquesta manca d’autoestima, és a dir, l’opinió dels habitants sobre la pròpia localitat com a grisa, trista, que ha perdut molt i ha entrat en un procés de decadència. 

Són diversos els desencadenants: el desconeixement per l’administració local de l’ADN de la població; la desconnexió entre les entitats i les institucions, traduïda en una manca de participació en la governança; la devaluació o absència del manteniment quotidià que condueix a la degradació de la via pública; el dandisme o autocomplaença municipal creient que tot va sobre rodes, malgrat l’àmplia percepció contrària de la ciutadania; la destrucció del relat propi acceptat per la comunitat al llarg dels temps ; o el neodespotisme del segle XXI de tot per al poble però sense el poble.
 

Relat participat
Qui encara aviat aquesta problemàtica pot trobar solucions. Més enllà de la inversió diària, equitativa i proporcionada en el municipi per l’administració local, la creació d’un relat de ciutat pot esdevenir un veritable punt d’inflexió.  Tarragona no en té.

Ens cal un procés d’autoreconeixement per reforçar la identitat col·lectiva i l’orgull de pertinença, i alhora un posicionament dins i fora del propi territori. Ara bé, la transformació i regeneració sols seran possibles si sorgeixen de la societat, empoderada per les institucions; totalment al contrari del que ha succeït amb el relat imposat dels jocs del Mediterrani, que van fer figa.

Els relats locals comencen pel dia a dia. Les imatges d’aquesta pàgina exemplifiquen que Sevilla uneix barris distants com León, el Cerro, el Polígono o el Porvenir amb el pinyol emocional de la ciutat històrica retolant el transport urbà i deixant clar que tot és Sevilla, de nord a sud, d’est a oest. Aquí els autobusos municipals no pregonen que tots som Tarragona, perquè el mot hi és ben absent. 
 

Comentarios
Multimedia Diari