Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El ferrocarril entre Martorell i Tarragona celebra 150 anys rememorant l'impuls econòmic de la seva estrena

Diversos actes commemoren aquests dies l'estrena d'una línia que va obrir un nou corredor comercial cap a Barcelona i Tarragona
Whatsapp
Imatge de les vies del tren a la sortida de Vilafranca del Penedès en paral·lel a les línies del TGV, amb el nucli de Moja al fons. Foto: ACN

Imatge de les vies del tren a la sortida de Vilafranca del Penedès en paral·lel a les línies del TGV, amb el nucli de Moja al fons. Foto: ACN

La línia de tren entre Martorell i Tarragona celebra aquest dimecres 15 d'abril els 150 anys de l'entrada en funcionament. La seva estrena va suposar un pas històric sobretot per a l'economia del Penedès i el Tarragonès, on les empreses van poder gaudir de nous camins de negocis i exportació. Els sectors vitivinícola i agrari van ser dels més beneficiats, ja que de cop i volta tenien accés als ports de Barcelona i Tarragona. Mentrestant, a nivell social, els ciutadans es familiaritzaven tímidament amb un mitjà de transport que acabaria sent indispensable un segle i mig més tard. Per posar en valor la importància d'aquest tram de ferrocarril, aquesta setmana s'organitzen diversos actes commemoratius.

La posada en marxa de la línia de ferrocarril entre Martorell i Tarragona va ser "transcendental". Així és com Joan Solé, un dels coordinadors del 150è aniversari de la línia, defineix l'impacte que va tenir aquest mitjà de transport pel territori per on passaven les noves línies de tren, l'any 1865. Destaca, sobretot, el "canvi importantíssim" que va suposar pel comerç, ja que l'accés als dos ports més importants de Catalunya -Tarragona i Barcelona- va provocar que a ciutats com Vilafranca apareguessin nous comerciants i elaboradors de vi que comercialitzaven a través d'aquesta línia. La majoria tenien la seu a l'actual carrer del Comerç de la capital de l'Alt Penedès. Al mateix temps, es van obrir diversos magatzems de vi al costat de l'estació del mateix municipi.

Solé recorda a l'ACN que, fins aquell moment, la única via de sortida de les exportacions de vi i aiguardent era "un embarcador de la platja de Sant Salvador, al Vendrell", des d'on els productes es duien fins a Barcelona o Tarragona i, en alguns casos, posteriorment s'exportaven cap a Amèrica. El ferrocarril, però, va provocar un augment del tràfic directe de mercaderies cap a les dues grans capitals catalanes i "el port de Sant Salvador va acabar desapareixent al cap d'uns quants anys", explica Solé. Al llarg dels més de 73 quilòmetres de la nova línia, en un inici només hi circulaven dos trens diaris amb locomotora de vapor cap a Martorell i dos altres cap a Tarragona, si bé el mateix estiu de 1865 va incrementar-se tímidament la freqüència.

El pes econòmic i social que la línia de Martorell a Tarragona va tenir en un principi, però, va anar de capa caiguda a partir de 1881, quan van entrar en funcionament les vies de ferrocarril que uneixen Barcelona amb Tarragona a través de la costa, passant per Vilanova i la Geltrú. La pèrdua d'importància va ser progressiva amb el pas dels anys. Actualment, tal com explica Joan Solé, només hi ha una dotzena d'empreses, com Seat, que utilitzen la línia de tren entre Tarragona i Martorell per al transport de mercaderies. Reconeix que la majoria de companyies opten pel corredor de la costa, el qual els permet optimitzar el cost de les operacions.

El pas dels anys, però, ha portat un altre avenç ferroviari històric al mateix territori: el pas de la línia del TGV que, a ciutats com Vilafranca del Penedès, per exemple, és just en paral·lel a la línia convencional, creuant el municipi. Aquesta convivència ha provocat una pugna històrica de l'Ajuntament amb l'ens gestor ferroviari, ADIF, per poder urbanitzar la llosa que cobreix les vies i resoldre els problemes acústics i de vibracions que comporta el pas dels trens TGV. Al mateix temps, la circulació en paral·lel de les dues línies fa que bona part dels representants polítics del municipi reclamin un benefici directe de manera que es permeti el pas i aturada de trens regionals de transport de passatgers. De moment, però, no hi ha cap compromís al respecte i actualment els ciutadans del Penedès només disposen de trens de rodalies.

 

Donar valor al llegat històric

En el moment de l'estrena, la línia entre Martorell i Tarragona comptava amb onze estacions, mentre que al cap de poc més de vint anys es va construir l'estació de Sant Vicenç de Calders (al Vendrell) i en ple segle XX es va aixecar un abaixador a Lavern (a Subirats, a l'Alt Penedès). És al llarg d'aquestes estacions on el proper diumenge 19 d'abril es celebrarà un recorregut especial per commemorar el 150è aniversari de la línia de tren. A partir de les 10 h, a Tarragona es descobrirà una placa per recordar l'efemèride i el músic Carles Sanz tocarà una cançó composada especialment per la commemoració. Aquest acte es repetirà sistemàticament a totes les estacions del recorregut, inclòs a Lavern perquè el tren passava exactament pel mateix lloc que ara, mentre que a Sant Vicenç de Calders no hi haurà l'acte especial perquè l'estació no estava inclosa en el recorregut inicial.

La intenció dels organitzadors era poder fer aquest recorregut amb un tren de vapor, recuperat del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Les qüestions "tècniques i de seguretat", però, ho han fet inviable, tal com explica Joan Montserrat, un altre dels coordinadors del 150è aniversari. Per aquest motiu, el viatge commemoratiu del proper diumenge es realitzarà amb un tren automotor 449 de Renfe que, segons Montserrat, "és el tren més modern que pot circular actualment per les nostres vies". Els organitzadors opten així per celebrar l'aniversari de la forma més actualitzada possible, i asseguren que serà la primera vegada que aquest comboi recorrerà el tram entre Tarragona i Martorell.

Tant Joan Solé com Joan Montserrat lamenten que el centenari de la línia no és commemorés l'any 1965. En aquest sentit, Montserrat destaca que "el patrimoni en una línia ferroviària no són només les vies i els trens, sinó que al darrere hi ha un patrimoni arquitectònic, amb les estacions i tot el seu entorn". Afegeix que la volen celebrar l'aniversari perquè "la gent sàpiga que fa 150 anys teníem un mitjà de transport que no eren ni els carros, ni els cavalls ni les diligències" i reivindicar que el ferrocarril "és una cosa del present i del futur". Aquesta reivindicació històrica, precisament, queda recollida al llibre '150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015)' escrit per Solé i Montserrat, que presenten aquest dimarts a la tarda al Vendrell i dijous a Vilafranca del Penedès, i a una exposició que es podrà veure aquesta mateixa setmana al Port de Tarragona i a la capella de Sant Joan de Vilafranca.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También