El gall del Penedès aconsegueix la catalogació d'Indicació Geogràfica

El gall del Penedès ha aconseguit el reconeixement d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que atorga la conselleria de Ramaderia de la Generalitat. Feia més d’una dècada que les comarques del Penedès esperaven el reconeixement de l’espècie autòctona.

L’IGP ha de contribuir a ser un referent gastronòmic identificador de la zona que inclou a 73 municipis de l’Alt Penedès (27), Baix Penedès (14), Garraf (6), Anoia (25) i Rodonyà.

Redactar el reglament

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès i l’Associació de Criadors de Raça de Gallines Penedesenca (ACRGP) redactaran el Reglament i la constitució del Consell Regulador. Una vegada acceptat es pot comercialitzar el producte com a IGP a tot l’Estat. El Ministeri d’Agricultura enviarà la sol·licitud a la Unió Europea.

Maria Antònia Udina, secretària de l’ACRGP, diu que «ara s’ha de fer la crida més important: la dels restauradors. També caldran més productors per poder atendre la futura demanda».

En 15 anys s’ha intentat el reconeixement en tres ocasions. Ara l’estudi històric sobre la cria del gall al territori de l’antiga vegueria de Vilafranca, fet per Joan Solé Bordes i un treball sobre els efectes de la inclusió de granet de raïm en l’alimentació del gall, han afavorit el reconeixement. Aquest treball és de l’equip d’Amadeu Francesch a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

El gall del Penedès mostra a més la forma de viure d’un territori. L’espècie, però, va estar a punt de desaparèixer i la gallina està en perill d’extinció.

Un grup de criadors de l’ACRGP inicià la recuperació de les quatre varietats que des de fa cinc anys estan incloses al catàleg d’espècies en perill d’extinció, que són l’aperdiuada, la barrada, el blat i el negre, que, a més, presenten característiques diferents segons les diferents zones del Penedès.

Fa més d’un segle que a les masies del Penedès es criaven aquestes aus pel nucli familiar i per vendre-les. Els ous, que es coneixien com ou rogenc de Vilafranca ja es venien als mercats locals al segle XII.