Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El mal conviure d'una ermita de muntanya a tocar d'una pedrera

L'Institut d'Estudis Vallencs reivindica la preservació d'aquest element patrimonial
Whatsapp
El mal conviure d'una ermita de muntanya a tocar d'una pedrera. Foto: ACN

El mal conviure d'una ermita de muntanya a tocar d'una pedrera. Foto: ACN

L'Institut d'Estudis Vallencs reivindica la preservació de l'església de Sant Llorenç de Valls, una ermita de muntanya del segle XIV, amenaçada per una pedrera que té a pocs metres. Aquest diumenge s'hi va organitzar una sortida per conèixer la geologia del terreny. L'IEV sempre busca alguna excusa per anar a aquesta ermita cada any -i ja en fa tres-, amb l'objectiu de posar-la en valor davant l'estat de deixadesa que presenta i la degradació pel pas del temps. La capella, que està en propietat privada, ha estat durant molts anys un lloc tradicional de visita dels vallencs.

Fa tres anys l'IEV va pujar a l'ermita per fer la fitxa patrimonial de l'església de Sant Llorenç. En fa dos es va organitzar una sortida per anar a buscar farigola, com es feia anys enrere. I enguany la geologia ha centrat l'excursió -d'unes tres hores-, tant del terreny com entorn la pedra calcària de color negre que s'extreu de la pedrera. És material de 570 milions d'anys d'antiguitat, del més antic de l'Alt Camp, molt apreciat en a la construcció.

"Però la pedrera es menja tota la muntanya i ho empolsa tot, per això reivindiquem l'ermita de Sant Llorenç, que encara està dempeus, i el convent de Sant Jeroni, que està una mica més amunt i està en runes, un valor patrimonial que mal conviu amb la pedrera", ha declarat a l'ACN el president de l'IEV, Xavier Salat. "Volem recordar que existeix Sant Llorenç i que cada any va en contra de la preservació del patrimoni històric i natural", ha afegit.

Uns ermitans van ser els primers habitants de la capella on al segle XVI van arribar els monjos caputxins. Si el monestir de Sant Jeroni ja està enrunat des de fa temps i només en queden algunes parets, l'ermita es manté dempeus i conserva la teulada, si bé amb moltes goteres, i està rodejada d'herba i vegetació. "Hauríem d'intentar salvar-la i per això fem aquestes reivindicacions anuals amb sortides com es feien anys enrere", conclou Salat.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También