«El ‘mosquit’ em va robar la primavera, i ara també Sant Magí!»

L’Aina Alonso té tres anys i ha viscut quatre diades de Sant Magí. Bé, viure és un dir. Res més allunyat de la realitat. I és que, el primer, l’any 2017, els atemptats a Barcelona i Cambrils van diluir la festa petita de la ciutat, suspenent els actes principals. Enguany, el culpable és un virus.

Sigui com sigui, dels quatre Sant Magí que hauria d’haver viscut l’Aina, només n’ha pogut gaudir de dos. És injust, tenint en compte la seva fal·lera per la cultura popular tarragonina. Està enfadada i ho demostra. «El mosquit –tal com ella es refereix a la Covid-19– ens ha robat la primavera. Ara també, les festes de Sant Magí», diu l’Aina, asseguda a les escales de la Catedral amb els seus pares, esperant no se sap ben bé què. I és que la jornada d’ahir va ser estranya: festiva i emotiva, però amb la melancolia sempre present.

En circumstàncies normals, el 19 d’agost, la plaça de les Cols s’omplia de gom a gom, entre castellers i espectadors, per viure una de les millors actuacions castelleres de la temporada tarragonina. L’Aina devia estar esperant això. Però ahir els castells no van ser els encarregats de tocar el cel. Ho van fer desenes de globus, de diferents colors. Anem a pams. 

La jornada d’ahir va estar plena de simbolisme. A tres quarts de dotze del migdia, el so de les gralles posava la pell de gallina als tarragonins que voltaven per l’entorn de la plaça de les Cols. Un grup format per quatre grallers –un de cada colla– sorprenia, interpretant L’Entrada a plaça, pel carrer Merceria. Darrere d’ells, una comitiva formada per presidents, caps de colla i dos membres de la canalla, de les quatre colles castelleres de la ciutat. En arribar al centre de les Cols, i sota la mirada emocionada dels tarragonins, sonava el Toc de Castells.
Els vuit petits abandonaven l’escena per recollir un grapat de globus –cada colla del seu color– i llançar-los a l’aire. El vent va fer la resta. Els globus es barrejaven a l’aire, demostrant la unió de les quatre colles de la ciutat. Una imatge que quedarà per sempre a la retina dels allà presents. Com l’Aina. 

El Toc de Vermut i la foto de rigor dels representants de les entitats donaven per finalitzat l’acte simbòlic. «Ostres, de veritat que sabia que m’emocionaria, però quan hem entrat a la plaça, la sensació ha estat indescriptible. Un dia per recordar tota la vida», assegurava el president dels Xiquets del Serrallo, Josep Ramon Tules. Per la seva banda, el cap de colla dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, David Lobo, valorava molt positivament la iniciativa. «En una ciutat com la nostra i un dia com el d’avui, els castells havien d’estar presents d’una manera o altra», explicava Lobo. L’Alfredo González, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, destacava que «tot i no viure les festes com és tradició, avui, alguns de nosaltres ens hem aixecat i ens hem posat la camisa. Ja és molt», deia González.

Les mascaretes ajudaven a dissimular els ulls emocionats d’alguns dels presents. Era el cas del president de la Colla Jove, Dani Milà. «Fa tres anys va morir el marit de la meva mare, també casteller. Vam decidir tirar un polsim de les seves cendres a un dels xamfrans d’aquesta plaça», relatava Milà, qui continuava: «En un dia com el d’avui, quan hem fet l’entrada a plaça, no he pogut evitar enrecordar-me d’ell i de tot el que significava». 

El president dels liles assegurava que «en entrar a les Cols, hem recordat sentiments, tan personals com els de colla. Han aflorat». No n’hi ha per menys. La plaça de les Cols és la més tarragonina de totes. I és que només hi actuen les quatre colles castelleres de la ciutat.

Esmorzar i peregrinació
La ciutat no es va rendir de cap de les maneres. Estàvem de celebració i s’havia de notar. Entitats, comerços i Ajuntament es van conjurar per oferir als tarragonins una dosi de festes de Sant Magí. A primera hora del matí, era el torn de les matinades. Els grallers sortien a despertar als veïns, per retrobar-se després tots junts a la plaça de la Font. 

L’esmorzar no podia faltar en una jornada com la d’ahir. Hi havia qui optava per entaular-se en un dels bars típics de la Part Alta, i d’altres per provar el mediàtic Bastó de Sant Magí, de la Pastisseria Conde. En el primer grup es trobaven la Penya del Colesterol: una vintena de castellers de la Colla Jove que cada any esmorzen al Racó d’en Mario. En el segon grup, la família Valero Bordas, clients de tota la vida de la Conde i que ahir encetaven el dia amb l’entrepà de llonganissa esparracada, amb allioli de fesols, oli d’alfàbrega i pernil ibèric.

A mig matí, era el torn de la missa, la processó submarina i la col·locació de la imatge de Sant Magí a la cova, un acte organitzat per la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona.

La ruta continuava acostant-se al Portal del Carro, on la imatge de Sant Magí, acompanyat d’espelmes, presidia la pujada. L’Ajuntament va organitzar un circuit tancat, on els peregrins accedien al recinte a través del carrer de l’Arc de Sant Llorenç i sortien pel carrer de l’Escorxador. L’objectiu era evitar aglomeracions. 

La Teresa, la Laura i la Maria Lluïsa es feien una foto davant la imatge del patró. «Som tarragonines de veritat, de les de tota la vida, i tenim autèntica devoció per Sant Magí. Més per ell que per la Tecla», asseguraven les tres dones, mentre que deixaven una espelma als peus de la figura. També ho feia en Raül, de deu anys. En el seu cas, ho tenia clar: «He demanat que la situació millori, que la Covid-19 desaparegui i que puguem celebrar la Santa Tecla». Tant de bo. 

La capital de la cultura popular

L’alcalde Pau Ricomà era un ciutadà més. Ni tratges, ni formalismes. Estava emocionat. «És un dia de sentiments contradictoris. D’aqui a uns anys, quan pensem en el dia d’avui, ens sentirem orgullosos del que hem fet», explicava Ricomà, qui afegia que «estic molt content per la resposta de la ciutadans. No ens hem rendit i hem demostrat, una vegada més, que som la capital en termes de cultura popular. Som referents històrics».

Ricomà assegurava que «de cara a les festes de Santa Tecla, l’experiència de Sant Magí ens ajudarà. Sobretot a nivell organitzatiu. Hem pogut constatar que el Teatre Auditori del Camp de Mart ha estat un encert». L’alcalde descarta qualsevol acte per la Tecla on es prevegin aglomeracions, i aposta per una part musical i d’espectacles. «De la mateixa manera que teníem clar que l’aigua de Sant Magí arribaria a la ciutat, també tenim clar que hi haurà la part més tradicional», sentenciava Ricomà.