El músic Josep Freixa i Alsina

Josep Freixa va néixer a Reus el 12 d’octubre de 1921 en una família acomodada, va estudiar magisteri. Abans de la guerra va formar part del CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, i de les joventuts del PSUC

25 octubre 2021 09:40 | Actualizado a 25 octubre 2021 09:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Recordo que quan jo era jove venien a Casa Boada el Josep Freixa i Alsina amb el Tomàs Yago. Van muntar una petita empresa de pintura i tenien força feina, va ser així com els vaig conèixer, també els vam llogar a casa meva per pintar-la. El Josep Freixa en aquella època ja era músic i el Josep Yago s’hi va dedicar més de gran, com a cantant. Com que jo tenia aficions artístiques, ens vam fer amics i el Josep Freixa ens va ajudar en les actuacions de BoPaSa tocant la guitarra en algunes ocasions i com a tècnic de so, ja que tenia un dels millors equips de so del moment. Crec que Josep Freixa va ser qui va encomanar la veta artística al Tomàs Yago, que tenia una veu que impactava.

Josep Freixa va néixer a Reus el 12 d’octubre de 1921 en una família acomodada, va estudiar magisteri. Abans de la guerra va formar part del CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, i de les joventuts del PSUC. Acabada la Guerra Civil va ser internat en un camp de concentració a Reus fins al 1940. En sortir, seguí a la clandestinitat i s’exilià a Clermont Ferrand. Anys més tard veié la possibilitat de tornar i establir-se a Tarragona. Per culpa de la seva defensa de Catalunya va ser apallissat i el van depurar, la qual cosa li va suposar no poder exercir la seva professió de mestre i li van prohibir donar classes. Malgrat tots aquests impediments, el Josep Freixa es va guanyar bé la vida. Com gairebé tots els músics, compaginava la música amb un treball que no tenia res a veure amb la música, el de pintor.

Josep Freixa havia creat al Reus dels anys quaranta el conjunt Jo’s Mary Freixa y su orquesta. Va començar cantant amb un embut i va ser dels primers en tenir un equip de so de qualitat. També va actuar amb l’orquestra Coïmbra, de Constantí, que anteriorment s’anomenava Creación. Com a dada curiosa afegiré que hi tocava la bateria Josep M. Reig i Garriga, el pare del senyor Joan Reig, el famós bateria d’Els Pets. El pare, bateria i el fill, bateria. Amb Josep Freixa passa el mateix, ja que el seu fill és el també cantant i músic Jordi Freixa, més conegut amb el nom artístic de Jordi Català.

A banda de Coïmbra, Josep Freixa va formar part dels conjunts Lamoga i Excelcior, entre altres formacions musicals, i també va formar part del duet Marvels, que va tenir força èxit amb en Jaume Queralt, que havia treballat a l’Ajuntament de Tarragona. Va actuar també a les instal·lacions d’Educación y Descanso, ja que oferien facilitats en tenir moltes sales i locals disponibles. Josep Freixa va destacar per l’amor a Catalunya, ser mestre de molts músics aficionats, pel seu caràcter alegre i pel seu tarragonisme.

Li vaig tenir gran estima, sempre ens deixava l’equip de so, a naltros que érem aficionats, i mai no ens va cobrar res. Abans havíem de llogar el so i no era barat. Recordo que algun cop actuàvem amb l’Antoni Panadès, que organitzava festivals per als qui volien entrar en el món artístic. Jo formava un duet còmic amb el Lluís M. Pagès, bon amic que va formar part de BoPaSa. La veritat és que els actors d’aquella època els veig com a amics que formaven part d’aquesta gran aventura que és l’espectacle.

Abans, quan es feia un concert en una altra localitat, els músics es repartien per les cases per menjar. El que estava més sol·licitat era el cantant, a qui anomenaven vocalista. Era el més sol·licitat, ja que les orquestres acostumaven a portar un sol cantant que normalment era jove. Al Josep Freixa també se’l rifaven, especialment a les cases on hi havia jovent. Els músics formaven part de la festa major i acostumaven a agrair l’hospitalitat dedicant una peça musical a la casa que els havia acollit.

En aquella època de dificultats van arribar a actuar a canvi d’aliments. Cal tenir present que als pobles es menjava molt millor. Van aconseguir una autorització de la Fiscalía de Tasas. Els aliments eren pocs, els diners també. Faltava de tot. Recordo que moltes de les actuacions de Josep Freixa eren benèfiques. En aquella època es feia molt, ja que hi havia moltes persones a qui els mancava el més bàsic, es feien actuacions i amb el que s’arreplegava se’ls podia ajudar.

A mesura que els músics es van fent grans busquen actuacions més a prop de casa. Josep Freixa va actuava al Miramar de la plaça dels Carros, amb el pianista Tonent i el mestre Godall. A Tarragona aquesta mena d’espectacles agradaven, eren els Nius d’art, on es recitava i es cantaven cançons populars. Hi tenia cabuda tot i tothom, també els còmics, mags. Tothom hi era ben rebut. El públic era molt respectuós. Cal recordar que en aquella època no hi havia televisió i la gent es volia divertir. Als Nius d’art hi van actuar figures com Cast Sendra ‘Cassen’, Ramon Calduch, el cantant còmic Mulet o l’Antoni Panadès, entre molts altres. Després va venir Món Camp, però diria que quan es va crear el Josep Freixa ja havia mort. Fa molts anys de tot això. El seu fill Jordi Freixa és president de l’Ateneu de Tarragona, una entitat que té les portes obertes als artistes. Que satisfet estaria el Josep Freixa en veure la trajectòria del seu fill Jordi. Domina moltes disciplines artístiques, és pilot d’aviació, instrumentista, cantant, compositor, virtuós de la fotografia, armat i presideix diverses associacions, entre les quals un bonic club de cotxes d’època. Si sembres les llavors, encara que morin, tornen a la vida.

Comentarios
Multimedia Diari