El plaer de (re)llegir Jordi Tiñena

«A totes les meves novel·les hi ha una part de mi», em va confessar el Jordi Tiñena en la nostra darrera conversa, parlant del seu llibre Joc d’identitats amb motiu d’una entrevista que seria publicada al Diari de Tarragona ja pòstumament, després de la seva marxa tan prematura, al març de l’any passat. Ahir, al Museu d’Art Modern de la Diputació, al carrer de Santa Anna de la seva estimada Part Alta, el Jordi Tiñena també hi era. En la memòria i el cor dels assistents, molts d’ells amics –que fàcil que era sentir-se’n, oi?– procedents d’aquests dos mons tan ben interconnectats que són les lletres i l’ensenyament. 

Va ser una mena d’homenatge el que se li va retre amb la presentació del llibre El plaer d’escriure, una primera tanda d’estudis de la seva obra literària. I dic una primera tanda perquè la producció del qui fou també, i amb molt d’orgull, professor de l’institut de Campclar, dona per a molt. 

El millor reconeixement que es pot fer a un autor és llegir-lo i continuar el seu diàleg amb la literatura

El treball acadèmic, que ahir es va encarregar de presentar Montserrat Palau, l’ha publicat la Diputació dins de la Col·lecció Ramon Berenguer IV, l’ha editat Magí Sunyer, i n’ha fet el pròleg Margarida Aritzeta. Es dóna la circumstància que tots tres són professors de Llengua i Literatura Catalanes a la URV. Els dos darrers, a més a més prolífics escriptors, signen al volum sengles capítols («Mons de ficció i joc intertextual en l’obra de Jordi Tiñena» i «La identitat contemporània: Mort a Menorca i Els vespres de don Magí Castellarnau, de Jordi Tiñena», respectivament), a més de Joan Cavallé («La ciutat de Tarragona a l’obra narrativa de Jordi Tiñena»), Montserrat Cendra («Els clàssics de Jordi Tiñena. Una època fructífera»), Jordi Cervera («Jordi Tiñena i la novel·la negra), Francesc Domènech («Articles valents»), Enrique Gómez («La mar»), Gustavo Hernández («Jordi Tiñena, un escriptor per a escriptors»), Lurdes Malgrat («Les novel·les de la memòria històrica en l’obra de Jordi Tiñena: L’ombra del coronel i Peix de gat»), Adam Manyé («El nen del canòdrom, els estudis literaris i la casa de la literatura»), i Teresa Sánchez («Una lectura de Peix de gat»).

Cal dir que el llibre també incorpora l’emotiu text «Amic de lluny» que va enviar l’escriptor Jaume Cabré per a l’acte de record que es va celebrar al Centre de Lectura de Reus al març.

Ordenar un autor
N’hi ha prou amb una mirada a l’índex d’El plaer d’escriure, efectivament, per fer-se una idea –els qui no la coneguin encara– de les múltiples vessants en què es desplega la producció literària de l’autor. La bibliografia de Jordi Tiñena, escriptor i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana i doctor en Filologia Catalana, és extensa i variada –Montserrat Palau en va destacar la «coherència i solidesa», i el compromís cívic, cultural, social i polític que traspua–, i havia viscut en els últims anys encara, malgrat la malaltia, un impuls impressionant. El 2016 publicà La mort sense ningú; el 2017, El somriure del viking; i només un mes abans de morir, Joc d’identitats, quan ja treballava en una tercera novel·la negra.

El llibre que ahir es va presentar –en presència del vicepresident de la Diputació, Quim Nin; l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; i l’esposa de l’escriptor, Berta Ramos– va ser la primera iniciativa que els col·legues de l’autor van decidir posar en marxa pocs dies després de la seva mort. És important recordar que la preparació del llibre va anar en paral·lel a les jornades Jordi Tiñena: obra literària i pedagògica que es van fer a l’Ajuntament de Tarragona i la URV el passat febrer. 

Segons Magí Sunyer –que va manifestar que, amb la publicació, érem «al final d’un camí que ha estat molt bonic de recórrer»–, amb aquest llibre es fa en certa manera una tasca que cal moltes vegades, la d’«ordenar un autor», això és, posar llum sobre les seves múltiples capes, registres, temàtiques, i gèneres. 

Una mica com assenyala en el pròleg Margarida Aritzeta, que diu que darrere el volum hi ha la voluntat de servir de «guia o GPS» de la producció literària de Jordi Tiñena, així com també esperonar nous lectors i nous estudis, perquè «el millor reconeixement que es pot fer a un autor és llegir-lo i continuar el diàleg que ell ha establert amb la literatura mitjançant el comentari dels seus llibres, situant-lo en un indret a partir del qual la crítica i els estudis universitaris trobin matèria per continuar treballant».

Enllaçant passat, present i futur
En aquest sentit, va ser una agradable sorpresa conèixer que Carla Piñol, alumna del Col·legi Lestonnac de Tarragona, precisament ha dedicat el seu treball de recerca de secundària a «Tarragona en la ficció narrativa de Jordi Tiñena».

La veritat és que Tarragona es mereixeria tenir aviat una ruta literària basada en les novel·les de Jordi Tiñena. Com s’apunta a El plaer d’escriure, ¿no seria aquesta una bona manera de retornar-li el regal que ell ha fet a la seva ciutat d’adopció –va néixer a Barcelona, el 1955– en convertir-la en escenari i motiu de bona part de les seves obres, on els seus carreres i veïns ressonen des del segle XVI fins avui?

Com em va explicar fa uns dies la Berta, és bonic pensar que aquest darrer any que ell ha faltat, s’han seguit venent exemplars dels llibres del Jordi. Dels dos darrers títols, però sobretot –perquè encara és més transcendent– de les seves versions de clàssics per a estudiants, com el Llibre de les dones, Curial i Güelfa i, sobretot, Tirant lo Blanc. Són les noves generacions. Les que ens fan adonar i ens consolen que, malgrat que el Jordi ja no hi és, els seus llibres estan ben vius.