El primer home que va voler assassinar a un Borbó va ser de Cabra del Camp

«Aquí a Cabra segurament hi va haver la primera persona que va intentar assassinar un Borbó. Va fer tres intents; dos a Tarragona, i un a Madrid i finalment el van executar», explica l’autor del llibre Anatomia d’un poble. Cabra del Camp 1429-1917, Rafael Piñero. En aquest llibre Piñero mostra com es vivia a Cabra del Camp, fins fa 100 anys, l’any 1917.

S’hi troben dades, històries, anècdotes, i també amors, intrigues, violències i tots els ingredients que constitueixen la vida d’un poble. Naixements, matrimonis, defuncions, noms, renoms, oficis, carrers, escoles i rectors, i moltes coses més retraten cinc-cents anys de la història viscuda del poble, que sovint sorprenen els mateixos vilatans.

Completen el llibre nombroses taules, gràfics i fotografies, històriques i actuals, de diversos indrets del poble. «Jo crec que la natura ha influït amb la història, la gent i com diuen ells mateixos se senten més de la Conca de Barberà que de l’Alt Camp», diu Rafael Piñero, i afegeix que «primer vaig començar investigant sobre la meva família i he acabat fent un estudi de tot el poble». 

De fet, l’autor va estiuejar a Cabra durant uns anys. «Als llibres parroquials hi he trobat tot tipus d’informació: sobrenoms, oficis, com van néixer, gent que va abandonar el poble i també he seguit totes les visites de l’arquebisbe aquí», detalla. 

Hi ha diferents fets històrics del municipi i que han sorprès l’autor: «A la primera guerra carlina el més bèstia de tots era nascut aquí; a Cabra. Li deien el Griset, era forner i aquest portava un escamot de gent, i fins i tot 200 persones i anava fent desgràcies per tot arreu», diu Piñero.

També ha analitzat i ha comptat els noms propis del municipi: «uns 8500». També a Cabra del Camp dos nens van morir en mans dels llops. «Al segle XIX tenien molta gana i s’ho menjaven tot», detalla l’autor del llibre i valora positivament la recerca a la investigació d’aquest poble. 
No obstant, Piñero només ha pogut consultar els llibres parroquials fins l’any 1917, ja que la protecció de dades és de cent anys.

Diversos veïns del poble han mostrat al Diari la seva visió de tot plegat. Diuen que, llegint el llibre, han aprés moltes coses que no sabien sobre el poble. A l’actualitat el terme de Cabra té 1.200 habitants. «El meu oncle em deia que l’any 1900 era quan hi havia més habitants i la meitat es dedicaven a fer feixos, o llenya», recorda un veí, Josep Maria Canela.

Un clima similar al de la Conca

«Sempre hem dit que tenim més clima de la Conca que de l’Alt Camp. Aquí hi ha el coll d’amunt i el coll d’avall i al d’avall les collites arriben quinze dies més aviat que la part del coll de dalt», explica Josep Vendrell, un veí d’aquest municipi. I és que alguns habitants de Cabra se senten més de la Conca de Barberà que de l’Alt Camp. El poble després de Cabra és Barberà de la Conca que pertant a a la Conca de Barberà.

«Les coses han canviat molt, com a tots els pobles. Per exemple jo vaig anar a una escola on hi havia goteres», diu Josefina Cabré. Fa 40 anys que Cabra del Camp s’hi va construir una escola, l’any 1979. «Van fer un recapte per totes les cases per fer-hi una escola, i la cooperativa va haver de donar un generós donatiu», manifesta Maria Morató, una altra veïna de Cabra. 

Des de 1895 funcionava la Societat Agrícola de Cabra del Camp, formada per la classe treballadora i els petits propietaris. A Cabra, també hi havia el Sindicat Agrícola, que l’any 1919 va encarregar un projecte per fer el seu celler a Cèsar Martinell; l’obra es va enllestir ben aviat. Sembla que aquesta va ser la segona construcció feta en el poble amb aquesta finalitat i com a resultat de les disputes entre dos grups d’usuaris. El 1929, el Sindicat va aixecar la seva seu social al costat del Celler.

Amb la Guerra Civil la Societat i el Sindicat es van unificar amb el nom de Sindicat Agrícola i Cooperatiu; el 1940, van adoptar el nom de Sindicato Agrícola y Caja Rural. «L’altre dia els hi vaig ensenyar el Sindicat a uns homes de Madrid, i l’interior es conserva tal i com era abans», diu Canela. Al sindicat no s’hi celebra cap acte per precaució i seguretat.

Enguany fa 50 anys que el municipi va tenir una piscina, i en aquell moment va ser molt important. «Venia gent de tot arreu, sobretot de Barberà de la Conca i es queixaven que l’aigua era freda ja que no hi havia depuradora. Precisament era freda perquè l’aigua es canviava un cop per setmana», certifica Josep M. Canela, un altre veí de Cabra. 

Expliquen diferents històries del poble: «Quan es van posar els altars de cara al públic, a l’església, un mossèn va treure els sants del costat i molta austeritat», afirma Josefina Cabré i afegeix que «per fer la comunió no es podia anar de llarg ni mudats, ni portar joies».

Una altra de les tradicions i singularitats que celebra Cabra del Camp és el Vals a la Plaça. «Al sortir d’ofici per la Festa Major, es balla un vals davant de la plaça de l’església, després es fa un vermut i cap a dinar», diu Rosa Canela i afegeix que «fa uns anys que la gent s’ha tornat a animar». 

L’autor del llibre

Rafael Piñero (Barcelona, 1948) ha compaginat al llarg de la seva vida la seva activitat com a directiu d’empreses multinacionals en diferents països amb la passió per la literatura i la història. Durant cinc o sis anys va estiuejar a Cabra del Camp ja que els pares de la seva àvia eren d’aquest poble de l’Alt Camp. Més tard van canviar de municipi i van anar a estiuejar a Torredembarra durant uns 20 anys. Per donar a conèixer els fets històrics i curiositats del poble, l’autor Rafael Piñero durant tres dies va explicar els veïns les seves conclusions del llibre.