Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El refugi de La Canonja, un espai per a la memòria i la reflexió

Els refugis de la Canonja es van construir ´atesa la situació geogràfica del poble, entre el port de Tarragona i el camp d´aviació de Reus, 'objectius dels bombarders', segons el decret municipal
Whatsapp
El refugi antiaeri de la plaça de la O i del carrer Ravaleta té uns cinquanta metres de llargada de túnel i compta amb dues portes d\'accés.  Foto: Lluís Milián

El refugi antiaeri de la plaça de la O i del carrer Ravaleta té uns cinquanta metres de llargada de túnel i compta amb dues portes d\'accés. Foto: Lluís Milián

«Defenseu-vos dels atacs aeris» diu el cartell, reproducció d’un d’original, pertanyent al temps de la Guerra Civil que hi ha a l’entrada del petit d’accés al refugi antiaeri de la plaça de la O de la Canonja. L’Ajuntament va oferir la possibilitat als ciutadans de visitar aquesta construcció subterrània, on protegir-se dels bombardejos de l’aviació, la setmana passada, durant els dies commemoratius de l’aniversari de la segregació de la Canonja de la ciutat de Tarragona. Hem pogut visitar el refugi i recórrer els cinquanta metres de llargada del túnel, que té dues portes d’accés: la de la plaça de la O i la del carrer Ravaleta.

L’entrada esdevé com un petit centre d’interpretació on hom pot veure cartelleria corresponent al període de la Guerra Civil editada per UGT o el PSU, fotografies de la Canonja, de gran format, pertanyents a l’època esmentada, o les instruccions a seguir en cas de bombardeig recomanades pel Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat.

Els refugis de la Canonja (n’hi ha cinc més de públics i algun altre de particular) van ser dels primers en construir-se, com ho demostra el decret municipal que també s’exposa «atesa la situació geogràfica del poble, entre el port de Tarragona i el camp d’aviació de Reus, objectius dels bombarders».

La gent que ha passat pel refugi ha pogut conèixer el procés constructiu durant l’any 1937, amb la llista de totes aquelles persones del poble que, per torns, van dur a terme els treballs de fortificació.

També desperta curiositat les factures emeses per empreses de ferreria, carreteria, esparteria, paletes col·lectivitzats o armeria i explosius, amb uns imports que oscil·len entre les 24 i 240 pessetes. Ara, les obres d’adequació han costat 150.000 euros.

Sota terra, la volta, excavada en terreny cohesiu d’argila que no necessita maons, és un espai museïtzat, amb efectes sonors d’una sirena d’alerta, i altres sons relacionats amb la guerra, com també una de les bombes que no van esclatar i que, abans de ser exposada, va ser desactivada pels artificiers de la Guàrdia Civil. En el recorregut, a un costat i l’altre del túnel, hi ha una mostra de diversos elements, com ara un uniforme de tinent de l’exèrcit republicà, insígnies, granades, bombes de mà, armament divers, llums de carbur... material cedit pel canongí Òscar Baiges, de la seva col·lecció, procedent de la vila i d’altres de la demarcació.

Segons va explicar l’alcalde, el refugi «no és econòmicament viable tenir-lo sempre obert al públic», però sí que és visitable per tots aquells que ho desitgin, investigadors i estudiosos, o grups d’escolars que ho sol·licitin, i també en dates puntuals, sense que hi hagi intenció de cobrar entrada. Segons l’alcalde, Roc Muñoz, van ser «uns 800 vilatans que hi van baixar, molts d’ells sorpresos, i d’altres –els més grans– amb emoció continguda, al recordar els tràgics moments viscuts a la infantesa».

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También