El talent de casa nostra

La setmana passada vam comunicar a través d’una trucada telefònica el grup musical que havia guanyat el concurs perquè la seva cançó proposada fos la protagonista de l’estiu 2016, concurs promogut per Tac12 i amb l’Ajuntament de Tarragona com a partner. L’Edgar era l’interlocutor del grup, Jarks Oficial, i el seu to de veu desprenia il·lusió i entusiasme. S’havia assabentat del concurs perquè el seu cosí l’havia etiquetat en una publicació de Facebook del concurs.

En sortir del plató vaig pensar en el darrer cop que havia viscut una situació similar, com a remitent i com a destinatari de bones notícies. Són moments que perduren en el record. Just l’endemà havia quedat amb el Carlos Domènech (periodista al Diari de Tarragona) per entrevistar-nos amb Mateo Amieva.

Possiblement no us soni el seu nom. Al Carlos li va passar el mateix. Durant la cerca del perfil digital del Mateo em va enviar un Whatsapp dient: «Ostres Feriante! Que aquest paio el veia de petit a l’espectacle de Fort Freenze de PortAventura, era la canya!». Si encara no us sona, possiblement us soni un titular que van utilitzar els mitjans el 2008: «Actor de PortAventura es fichado por el Circo del Sol». Ara sí?! Aquesta setmana hem tingut el plaer de gaudir del seu temps i generositat durant una estona per entrevistar-lo.

El Carlos va publicar l’entrevista a la contraportada del Diari aquest diumenge i properament el podreu veure a la televisió. Aquest estiu torna el programa Estiu12, a Tac12. Als inicis era un programa liderat pels becaris. L’any passat va ser tasca de la Joana i el Morris... I enguany em sumo jo a aquest tàndem.

Per cert, l’altre dia, els qui vau anar al concert de Quartet Mèlt: l’Eloi Fort va recordar des de dalt de l’escenari que el darrer cop que havia actuat a Tarragona hi havia 20 persones al Cafè Metropol. Sí! Aquell espai on passaven coses de la mà del Pau i el Guillem. I ara han estat capaços d’omplir el Teatre Tarragona, dos dies seguits. I avui els podeu gaudir a Valls amb motiu de la festa major d’aquesta població.

Un luxe al nostre abast

Com us deia, el Mateo Amieva el podreu veure per la tele! Quin luxe, veïnat! Per diversos motius: ell és de Figueres i ha vingut durant el seu període vacacional uns dies a la Costa Daurada a visitar els vells amics (va currar aquí més de vuit anys) i ens ha donat uns minuts del seu temps. Potser trobeu que n’estic fent un gra massa, de tot plegat, però que sigui l’únic actor al qual el Circ de Sol renova cada tres anys, en lloc de cada any com la resta, és un indicador. Que el seu lloc de treball sigui a l’Hotel Luxor de las Vegas –sí, aquell que és negre amb forma piramidal que veus en sèries i/o pel·lícules– i que el seu company de feina sigui Criss Angel és nivelón. No són prou motius per fer èmfasis de la tasca professional d’aquest veí català que triomfa a l’altre costat del charco?

Potser hi ha algú de vosaltres que fins que no aparegui en contraportades d’altres mitjans de premsa del país o no sigui entrevistat en altres televisions estatals en prime time no el considerarà un català amb èxit. Tenim un català que no cuina ni juga a la pilota però fa una tasca molt important: fer riure en una gran companyia. Aprofito aquestes pàgines per dirigir-me a les agencies de comunicació de birres, caves i turisme de casa nostra... Si voleu que el vostre producte sigui conegut i venut al mercat ‘ianqui’, aquí teniu un candidat. Em va dir que ara estan fent molta promoció per tal que la tercera joventut americana vingui a l’Estat espanyol a residir. TV3 cada dissabte fa un programa a la nit que s’anomena Còmics i no s’ha fet ressò d’aquest Messi. Per què? Ni el Pablo Motos, que sembla que tingui el plató instal·lat a la T4 de Madrid, no s’ha fet ressò. És culpa del Mateo per no tenir ningú al darrere que li tanqui entrevistes als mitjans o és una debilitat dels redactors en no cercar de forma continuada nous perfils més enllà dels habituals?

Tots dos són perfils accessibles: és el que tenen els perfils digitals, que he pogut contactar amb ells gràcies aquestes xarxes socials. No he anat mai a fer un entrepà al Koop ni tampoc un tall de pizza de la plaça dels Sedassos amb l’Eloi ni amb el Mateo, però tots dos contesten quan els dius que els vols fer una entrevista: «Sí», de forma efusiva, van ser les seves respostes davant mitjans com Tac12 o Diari de Tarragona, aparentment els peixos petits d’un gran mar de la comunicació.

Tan sols us demano, veïnat, que sigueu com el cosí de l’Edgar: atents i informeu els vostres si trobeu una oportunitat que pugui encaixar amb algú del vostre entorn. Sigueu còmplices i el fet noticiable que tu coneixes, en ocasions no està il·luminant amb un focus de llum blanca de seguiment pels mitjans, perquè només ho saben uns pocs. Com a veïns, hem d’identificar, d’aplaudir i reconèixer el talent professional de la nostra comunitat abans que ho facin els de més lluny. Si fos així, potser començaríem a tenir més minuts o planes del que passa en aquesta zona, més enllà del Llobregat.

Ara, quan veiem una fotografia de David Oliete que ha estat publicada al National Geographic del mes de maig, què ens passa pel cap: «Ara? Després de quatre anys s’adonen que tenim un fotògraf que va voler canviar la seva perspectiva dels castells i que ha estat premiada a mig món?» No hem esperat al veïnat de National Geographic per adonar-nos del talent i l’ull del David Oliete. Repeteixo: contingut dirigit al món, som capaços tots plegats de generar. Així doncs, continuem en aquesta línia... Espero que quan demà el Mateo aparegui en un possible anunci de cava, digueu tots vosaltres... «Fins ara no s’han adonat que aquest paio de casa nostra i amb aquest gest de mans podia transmetre mundialment?» Siguem els primers en adonar-nos-en! ;-)