El tarragoní Alejandro Fernández, possible relleu d’Albiol al PPC

El portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, es perfila com a possible relleu a Xavier García Albiol en la presidència del partit, segons van assegurar fonts populars, que van avançar que els pròxims dies farà públic si decideix fer el pas a optar a liderar la formació.

El president del PP Català, Xavier García Albiol, va anunciar ahir que deixarà l’acta de diputat al Parlament i la presidència del partit a Catalunya amb la finalitat de competir per l’alcaldia de Badalona, municipi del qual ja va ser alcalde, en les eleccions municipals del mes de maig vinent.

Després de la reunió d’ahir del comitè de direcció del PPC, García Albiol va explicar que ha sol·licitat al líder del PP, Pablo Casado, que convoqui un congrés extraordinari del PP català per elegir un nou president.
Dilluns tindrà lloc una reunió de la junta directiva del PPC, que presidirà Pablo Casado, per fixar la convocatòria del congrés que elegirà el seu substitut, encara que Albiol ja ha avançat que aquest podria celebrar-se el dia 10 o 11 de novembre.

Poc després d’aquest anunci, fonts populars van explicar que el tarragoní Alejandro Fernández es perfila com a possible relleu d’Albiol i que «tot indica» que l’actual portaveu popular al Parlament farà el pas endavant per optar a liderar el partit, encara que la decisió definitiva la farà pública els pròxims dies.

President de Noves Generacions

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Comunicació Política per la mateixa universitat, Fernández (Tarragona, 1976) va ser president de Noves Generacions a Catalunya entre 2003 i 2005, és president provincial del PP a Tarragona des de 2008 i també va ocupar un escó al Congrés entre 2011 i 2015.

Entre 2003 i 2016 va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona, del qual va arribar a ser primer tinent d’alcalde, fins que García Albiol va elevar el seu rang en situar-lo com a portaveu del grup del PPC al Parlament en l’anterior legislatura, càrrec des d’on ha estat una de les veus més dures contra l’independentisme català.