El vermut de Dames i Vells : Un clam a la llibertat d’expressió

Són tan políticament incorrectes que convoquen a les 12 del migdia i tenen al públic esperant sota un sol aclaparador pràcticament fins a quarts de dues de la tarda. Però la gent no es mou. Rumbeta, vermut, ventall que va i bé segons el ritme de la música i la convicció segura que l’humor més punyent està garantitzat.

Això és el vermut de Dames i Vells, un acte que, després de quatre anys, ja forma part del calendari de festes de Sant Magí i que, sense tenir res a veure, és tot un preludi del què serà l’espectacle que s’estrena cada any per Santa Tecla.

En aquesta ocasió, una de les novetats és el taller de transformisme, que té lloc a l’antiga Trono i on els voluntaris tenen a la seva disposició perruques, barrets i complements de tota mena per fer un canvi de gènere. Per Oriol Grau, l’objectiu és «animar una mica la festa». Tot i que assegura que «si de pas serveix per fer pedagogia, perfecte». I és que aquest any, el vermut de Dames i Vells es converteix en un clam a la llibertat. 

Llibertat de gènere, però també en record als polítics empresonats i, sobretot, al dret a expressar-se lliurement. Per Dames i Vells aquest és un tema que de ben segur estarà damunt la taula quan es facin uns versots que no es tancaran fins a l’últim moment.

Segons explica Xavi Zaragoza «enguany tenim més pressió que mai, ja que després de tot el que ha passat Dames i Vells és quan té més sentit i hem de ser més canyeros». Els seus protagonistes tindran feina si volen recollir l’actualitat de l’últim any. Per aquest motiu, ja avancen que «volem ser molt reivindicatius».

I alguns temes que no hi faltaran seran els Borbons, els Jocs Mediterranis i el Procés. Precisament sobre aquest gira la intervenció de Jorge Pérez. És un dels candidats que s’han presentat al concurs de versots de Dames i Vells i Autoritats.
Marta Sánchez i l’arquebisbe

Pérez retoca els versos abans d’enfundar-se el vestit que el transformarà en el Sargento Pérez. Després de l’1-O aquest s’ha «reformat» i s’ha tornat catalanista. «La gent té ganes de riure i s’ha de reivindicar el dret de fer conya absolutament de tot», assegura. Tot i això, reconeix que és en la competició de versots anònims quan «no hi ha cap mena de límit. Et dona més llibertat», manifesta.

Després de més de 500 anys d’existència, Dames i Vells han creat escola. I això queda palès al concurs de versots, per on va desfilar l’encarregada de posar lletra a l’himne d’Espanya i màxima seguidora dels d’Albert Rivera, Marta Sánchez.

El Pepet i la Carmeta, una parella del grup de Dames i Vells de Constantí i fins i tot mossèn Ganxet són altres dels valents que es desinhibeixen davant un públic amb ganes de riure. I, tot i que podem dir que en comparació amb els actors que sortiran per Santa Tecla, els protagonistes d’aquesta jornada són aficionats, es reparteixen punyalades i ganivets ben afilats.

Rep l’Arrimades i l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, per la seva fal·lera per «comprar» cremes. També es menciona la passarel·la no apte per a persones amb mobilitat reduïda i dels Jocs Mediterranis: «Uns Jocs amb talonari, que fan que la dreta s’agermani».

I la romeria continua, però abans l’arquebisbe i els escolanets rebategen l’antiga Sala Trono que passa a ser el local d’aquesta entitat, amb tallers de versots i maquillatge entre altres. L’humor enverinat de Dames i Vells comença a crear escola.