El vot de poble a la Santa Creu de la Riera de Gaià, més vigent que mai amb la Covid

Amb el coronavirus res no és igual. Si més no hi ha sentiments inalterables que romanen intactes, tot i haver d’adaptar-se a l’estranya nova normalitat que embolcalla qualsevol esdeveniment. N’és un bon exemple la celebració del vot de poble de Santa Creu renovat dilluns, a la Riera de Gaià, amb un grau d’autenticitat com mai. Cada 14 de setembre és expressió de compromís dels rierencs, heretat dels avantpassats d’honorar la Creu, invocada en un llunyà 1809, quan el poble era assolat per l’alta letalitat d’una pesta tifoidea, quina protecció divina es creu que ajudà a l’erradicació de la malura.

A ningú dels rierencs, residents i de fora vila, se li escapava en la celebració cert paral·lelisme entre l’evocació d’aquella angoixant situació i els efectes contagiosos de l’actual pandèmia, una emergència sanitària que evidentment va coartar, en les formes, la diada de Santa Creu.

Com sempre, i des de fa 211 anys, Santa Creu va sortir al capvespre, orfe dels fidels que amb el ciri a la mà cada any caminen sota el seu guiatge. Aquest cop, finestres i balcons engalanats amb els domassos corresponents, les portalades de les cases obertes de bat a bat es van convertir en l’esguard dels cors oberts, al pas del Crucifix. Només la Santa Creu, amb els portants, precedida per les atxes, amb l’alcalde Jaume Casas, i el rector darrere, van acompanyar la venerada imatge pels carrers i places del poble seguint l’itinerari habitual. Sense la coral, ni timbalers, grallers, i si la banda de música; aquest cop els Goigs interpetats per la coral de Santa Creu, i enregistrats el 2009, l’any del Bicentenari del vot de poble, sonaven des d’un vehicle municipal.

En el cas dels Timbalers, aquests van fer una sonora rebuda a la imatge, en la seva sortida de l’església parroquial i, en el retorn, a la plaça Major els Grallers de la Riera van interpretar, un any més, la música dels Goigs amb els aplaudiments com a resposta de les persones que ocupaven les cadires, especialment disposades per a l’ocasió, contemplant la limitació de l’aforament i les mesures higièniques preceptives. Posteriorment es va venerar amb reverència Santa Creu, després de les paraules d’exhortació del rector, Jaume Gené.

Durant el matí se’n van celebrar tres mises, entre elles l’ofici a les dotze del migdia, també amb mesures de seguretat i limitació d’assistència de fidels, sense que el Cor de Santa Creu pogués interpretar la missa pontificalis de Perosi, com és tradicional.

Contràriament al que ha succeït en altres poblacions al llarg de la història, Santa Creu a la Riera ha estat una constant de fidelitat, la processó només s’ha deixat de fer pel carrer l’any 1933-va ser a l’interior del temple-.