Els castells, des de la innocent mirada dels arxius familiars

No es tracta d’un estudi exhaustiu sobre l’evolució del món casteller en imatges, sinó d’una visió dels castells i del seu context social des d’una perspectiva curiosa, innocent, casolana i sense editar. Valls estrena avui una mostra de pel·lícules amb temàtica castellera on es projectaran diversos films, alguns d’ells quasi centenaris i força inèdits. Gràcies a la coordinació de la Universitat Rovira i Virgili, a través de la seva Unitat d’Investigació del Cinema s’han recuperat quatre pel·lícules procedents de diferents arxius de Catalunya com la Filmoteca, el Centre de la imatge Mas Iglésias de Reus (CIMIR) i el Centre Excursionista de Catalunya per tal que formin part d’aquesta Fira de Santa Úrsula de Valls. Els ‘directors’ d’aquestes pel·lícules són persones que, des de la seva perspectiva personal, van immortalitzar anys enrere moments i imatges de la història dels castells i que ara són part d’aquest cicle de cinema casteller. Els crits dels castellers, de la gent de la plaça o el so festiu de la festa major anirà a càrrec de la imaginació de cada espectador, ja que són pel·lícules mudes sota el so del projector i l’emoció dels castells d’èpoques anteriors queda totalment concentrada en la força de les imatges dels films. Una d’aquestes pel·lícules és Festa Major de Tarragona 1930, del vallenc Francesc Blasi Vallespinosa, que «l’ha vist molt poca gent. Es veuen els participants del seguici, és impactant», explicava al Diari Maria Roig, de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, que ha gestionat i coordinat el projecte. El segon film porta el títol de Folklore tarraconense (notes per a un film amateur), de Domènec Gimènez Botey, data del 1945 i també es pot veure la festa major de Tarragona en una època de postguerra, «les imatges colpeixen pel pas del temps», deia Roig. 

Estelades als anys setanta

Una de les altres pel·lícules és Vilafranca. Monument als castellers, de Marià Esteve Cardonell, del 1963, i la darrera és Homenatge de la Selva del Camp a Ventura Gassol, de Miquel Olesti Lleonart, del 1977, on s’observa una curiositat: «Impacta pel nombre d’estelades que es veuen a les imatges, ara ho tenim molt normalitzat però en aquella època sobta», deia la Maria. 

Les pel·lícules castelleres tindran projeccions diàries durant aquest cap de setmana al vespre amb una durada aproximada de 30 minuts per sessió. Es podran veure, amb cita prèvia, a la plaça Pilar Prim de Valls, davant la Biblioteca Carles Cardó, al centre històric de la ciutat. Aquestes quatre pel·lícules són només una petita mostra del fons documental de temàtica castellera que hi ha a Catalunya, repartit en diferents arxius, «sobretot en trobem moltes dels anys 70 i n’hi ha que encara no coneixem perquè no han vist la llum i que estan per descobrir», afegia. Precisament, la tasca habitual de la Maria és la de recuperar imatges d’arxius familiars, una feina molt important, «però si no donem vida a aquests arxius és absurd», deia. Per això, la difusió d’aquestes imatges en una fira com Santa Úrsula té un gran valor afegit, perquè «és història cultural». A més, els encants que té el cinema d’arxius familiars són molts «perquè no hi ha censura, és molt valuós en un país que n’ha patit tanta. Hi ha imatges que són un tresor, estan vistes des d’uns ulls molt innocents», va explicar Maria. La mostra inclou també el documental Concurs 1970. El desafiament Nens-Vella, que precisament està dirigit per Maria Roig i que s’ha projectat aquesta setmana als cinemes de Valls. La pel·lícula explica el frec a frec entre les colles dels Nens del Vendrell i de la Vella de Valls, després que des de l’any anterior s’haguessin recuperat els folres en els castells, una part tècnica no vista des del segle XIX. 

A més, les projeccions castelleres de Santa Úrsula s’han adherit a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, que coordina l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.