Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Els concerts, a la plaça de la Font"

Entrevista amb Teresa Vicens, ‘Teresina’, pubilla honorífica de Cós del Bou

Àlex Saltó

Whatsapp
Teresa Vicens, el dilluns passat, després d’escoltar el pregó de les festes del barri. Foto: pere ferré

Teresa Vicens, el dilluns passat, després d’escoltar el pregó de les festes del barri. Foto: pere ferré

Acaba el pregó de les festes de Sant Roc. Alguns marxen, però la majoria volen saludar Teresa Vicens, la Teresina, un símbol del Cós del Bou. Mentre creuem el carrer no es pot fer tres passes sense que algú l’aturi i li pregunti com es troba o li digui: «Això és una pubilla de veritat!».

-A un més de complir 89 anys, com es troba?
-Sempre dic que mantindré el meu bon humor, i la memòria la tinc perfecta, però les cames les tinc cansades i ja em costa moure’m jo sola.

-Com viurà les festes?
-Les viuré bé, molt feliç. El que passa és que les cames em fan més mal i no puc caminar tant. Pel barri sí que celebraré les festes però sense moure’m massa. L’any passat vaig anar fins al Portal de Sant Antoni a buscar l’aigua i feia de tot.

-Segur que aquí al carrer també pot estar bé sense haver de desplaçar-se...
-Sí, i tant. Fem un grup amb els amics aquí al carrer i estem xerrant tota la tarda.

Abans hi havia molta gent jove a
les festes i es formava un gran ambient

-Com han canviat les festes al llarg dels anys?
-Es nota molt la diferència respecte a anys enrere en les edats. Abans hi havia molt de jovent i es formava un gran ambient. Ara ja no quedem tanta gent, i els que quedem ja som grans (riu). També hi ha molta gent forastera i gent que ha marxat a altres llocs.

-Com se sent per l’homenatge? 
-Molt bé, molt il·lusionada. És una alegria molt gran. És el segon any que em fan pubilla major i em toca tornar-me a vestir pel pregó. A més tenim aquí la Colla Jove, que són molt macos.

-Quin és el primer record que té de les festes de Sant Roc?
-Et puc parlar de quan era molt joveneta jo. Recordo que veníem aquí, amb vint anys més o menys, al Cós del Bou i fèiem carrosses, amb farina i paper.

-Quines activitats fa durant un dia normal?
-Poqueta cosa ja. Sobretot estar a casa; si surto de casa, anar a comprar, no gaire lluny, que no hi puc anar; o sortir amb el meu xiquet per aquí al barri. 

-Amb tants anys aquí, deu conèixer tot el veïnat ja...
-Sí, i tant. Jo sempre he estat molt treballadora i moguda a més a més. Vaig néixer al carrer Gasòmetre, però amb la guerra vaig haver d’anar a viure a altres llocs i guanyar-me la vida. D’aquí cap allà treballant i servint, també vaig passar un parell d’anys fins que vaig tornar a Tarragona, em vaig casar amb 27 anys, vaig viure en aquest pis, i fins ara encara hi sóc.

-Què pensa sobre el procés de descentralització que porta molts concerts a abandonar la plaça de la Font?
-Això vaig sentir que es faria, i no ho entenc.

Per tant no ho faria?
-No, no. Perquè és una cosa molt típica, i no podem anar esborrant les coses típiques de la ciutat. A mi m’encanta sortir al balcó i veure l’ambient i escoltar els concerts que es fan.

-Es queixen pel soroll a les nits sobretot.
-Però només són tres o quatre nits. A vegades durant l’any, el soroll dels cotxes fa el mateix soroll i molesta més.

-Un desig per al futur del barri? 
-Res especial, que tot segueixi igual i que sigui creixent amb tanta bona gent com sempre. Perquè són ja molts anys (173 anys, concretament).

Temas

Comentarios

Lea También