‘Els concerts, a la plaça de la Font’

-A un més de complir 89 anys, com es troba?
-Sempre dic que mantindré el meu bon humor, i la memòria la tinc perfecta, però les cames les tinc cansades i ja em costa moure’m jo sola.

-Com viurà les festes?
-Les viuré bé, molt feliç. El que passa és que les cames em fan més mal i no puc caminar tant. Pel barri sí que celebraré les festes però sense moure’m massa. L’any passat vaig anar fins al Portal de Sant Antoni a buscar l’aigua i feia de tot.

-Segur que aquí al carrer també pot estar bé sense haver de desplaçar-se...
-Sí, i tant. Fem un grup amb els amics aquí al carrer i estem xerrant tota la tarda.

"Tant de bo el barri segueixi creixent amb bona gent com fins ara."

-Com han canviat les festes al llarg dels anys?
-Es nota molt la diferència respecte a anys enrere en les edats. Abans hi havia molt de jovent i es formava un gran ambient. Ara ja no quedem tanta gent, i els que quedem ja som grans (riu). També hi ha molta gent forastera i gent que ha marxat a altres llocs.

-Com se sent per l’homenatge? 
-Molt bé, molt il·lusionada. És una alegria molt gran. És el segon any que em fan pubilla major i em toca tornar-me a vestir pel pregó. A més tenim aquí la Colla Jove, que són molt macos.

-Quin és el primer record que té de les festes de Sant Roc?
-Et puc parlar de quan era molt joveneta jo. Recordo que veníem aquí, amb vint anys més o menys, al Cós del Bou i fèiem carrosses, amb farina i paper.

-Quines activitats fa durant un dia normal?
-Poqueta cosa ja. Sobretot estar a casa; si surto de casa, anar a comprar, no gaire lluny, que no hi puc anar; o sortir amb el meu xiquet per aquí al barri. 

-Amb tants anys aquí, deu conèixer tot el veïnat ja...
-Sí, i tant. Jo sempre he estat molt treballadora i moguda a més a més. Vaig néixer al carrer Gasòmetre, però amb la guerra vaig haver d’anar a viure a altres llocs i guanyar-me la vida. D’aquí cap allà treballant i servint, també vaig passar un parell d’anys fins que vaig tornar a Tarragona, em vaig casar amb 27 anys, vaig viure en aquest pis, i fins ara encara hi sóc.

-Què pensa sobre el procés de descentralització que porta molts concerts a abandonar la plaça de la Font?
-Això vaig sentir que es faria, i no ho entenc.

-Per tant no ho faria?
-No, no. Perquè és una cosa molt típica, i no podem anar esborrant les coses típiques de la ciutat. A mi m’encanta sortir al balcó i veure l’ambient i escoltar els concerts que es fan.

-Es queixen pel soroll a les nits sobretot.
-Però només són tres o quatre nits. A vegades durant l’any, el soroll dels cotxes fa el mateix soroll i molesta més.

-Un desig per al futur del barri? 
-Res especial, que tot segueixi igual i que sigui creixent amb tanta bona gent com sempre. Perquè són ja molts anys (173 anys, concretament).