Els gossos falders daten dels segles II i III a l'antiga Hispània

Els gossos falders daten d'entre els segles II i III a l'antiga Hispània romana, segons un estudi de la investigadora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Lidia Colominas, informa aquest organisme científic.

Colominas ha estudiat 1.480 restes corresponents a almenys 42 gossos, una mostra representativa i extensa dels gossos de l'època, a la necròpolis de Villa Madrid de Barcelona.

Es tracta de gossos (canis familiaris) d'entre 25 i 61 centímetres, una diferència d'altura entre el que avui dia podem observar entre un pequinès i un dòberman.

Aquesta variabilitat de talles i formes ja s'havia comprovat a d'altres llocs de l'imperi romà (actuals França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, etc.), però a Hispània no s'havia estudiat mai en profunditat.

En èpoques anteriors els gossos eren tots de mida mitjana i gran (62-48 cm), i pel registre arqueològic se sap que estaven relacionats amb activitats ramaderes, de vigilància o de caça.

Que en època romana apareguin gossos més petits respon, segons la hipòtesi de Colominas, al fet que hi va començar a haver gossos falders com ara.

És a dir, es tractava d'animals de companyia i no de treball, com avala que cap dels gossos petits presenta cap patologia al seu esquelet.

A més, són gossos trobats en context urbà i la investigadora dubte que s'utilitzessin per a la caça: "Què pot caçar un gos de morfologia similar a un pequinès?",

Colominas sí ha documentat gossos petits però robustos que efectivament podrien haver estat caçadors, però també d'altres de petits i gràcils que recolzen la hipòtesi del gos falder.

En època romana s'acaba l'homogeneïtat entre gossos perquè hi ha una selecció molt forta, un encreuament encaminat a obtenir gossos per realitzar activitats concretes (ramats, caça, càrrega, vigilància, etc.) o com a mascotes.

Se sap que en època d'August exportaven gossos de caça de Britania (l'actual Gran Bretanya) a la resta de l'Imperi i aquest comerç seria un dels causants de la variabilitat canina documentada a diferents províncies romanes.

Aquesta diversitat canina mostra, segons el parer de Colominas, "una homogeneïtzació més de l'Imperi Romà". EFE

1010812