Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els gossos falders daten dels segles II i III a l'antiga Hispània

Es tracta de gossos (canis familiaris) d'entre 25 i 61 centímetres, una diferència d'altura entre el que avui dia podem observar entre un pequinès i un dòberman

EFE

Whatsapp
Els gossos falders daten dels segles II i III a l'antiga Hispània

Els gossos falders daten dels segles II i III a l'antiga Hispània

Els gossos falders daten d'entre els segles II i III a l'antiga Hispània romana, segons un estudi de la investigadora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Lidia Colominas, informa aquest organisme científic.

Colominas ha estudiat 1.480 restes corresponents a almenys 42 gossos, una mostra representativa i extensa dels gossos de l'època, a la necròpolis de Villa Madrid de Barcelona.

Es tracta de gossos (canis familiaris) d'entre 25 i 61 centímetres, una diferència d'altura entre el que avui dia podem observar entre un pequinès i un dòberman.

Aquesta variabilitat de talles i formes ja s'havia comprovat a d'altres llocs de l'imperi romà (actuals França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, etc.), però a Hispània no s'havia estudiat mai en profunditat.

En èpoques anteriors els gossos eren tots de mida mitjana i gran (62-48 cm), i pel registre arqueològic se sap que estaven relacionats amb activitats ramaderes, de vigilància o de caça.

Que en època romana apareguin gossos més petits respon, segons la hipòtesi de Colominas, al fet que hi va començar a haver gossos falders com ara.

És a dir, es tractava d'animals de companyia i no de treball, com avala que cap dels gossos petits presenta cap patologia al seu esquelet.

A més, són gossos trobats en context urbà i la investigadora dubte que s'utilitzessin per a la caça: "Què pot caçar un gos de morfologia similar a un pequinès?",

Colominas sí ha documentat gossos petits però robustos que efectivament podrien haver estat caçadors, però també d'altres de petits i gràcils que recolzen la hipòtesi del gos falder.

En època romana s'acaba l'homogeneïtat entre gossos perquè hi ha una selecció molt forta, un encreuament encaminat a obtenir gossos per realitzar activitats concretes (ramats, caça, càrrega, vigilància, etc.) o com a mascotes.

Se sap que en època d'August exportaven gossos de caça de Britania (l'actual Gran Bretanya) a la resta de l'Imperi i aquest comerç seria un dels causants de la variabilitat canina documentada a diferents províncies romanes.

Aquesta diversitat canina mostra, segons el parer de Colominas, "una homogeneïtzació més de l'Imperi Romà". EFE

1010812

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También