Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els inicis dels pastors i agricultors a la prehistòria

Tarragona ha acollit una reunió transdisciplinària on s’han exposat noves dades relacionades amb la Cueva de El Mirador d’Atapuerca

REDACCIÓ

Whatsapp
Ethel Allué (IPHES-URV), Josep Maria Vergès (IPHES-URV) i Patricia Martín (Universitat de Barcelona). FOTO: IPHES

Ethel Allué (IPHES-URV), Josep Maria Vergès (IPHES-URV) i Patricia Martín (Universitat de Barcelona). FOTO: IPHES

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha acollit recentment una reunió científica centrada en les investigacions de la Cueva de El Mirador (Atapuerca), organitzada per EthelAllué (IPHES-URV), Patricia Martín (Universitat de Barcelona) i Josep Maria Vergès (IPHES-URV). L’objectiu era propiciar el debat entre els assistents i establir possibles futures col·laboracions per avançar en el coneixement sobre els inicis de les pràctiques agrícoles i ramaderes a la Meseta.

La reunió va donar cabuda a 13 comunicacions en què van participar 57 coautors i coautores, procedents de 14 institucions nacionals i internacionals. D’aquesta manera es va abordar un ampli ventall de problemàtiques enquadrades en un total de 21 disciplines. Cal destacar la presència de personal investigador de l’IPHES i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), com Palmira Saladié (IPHES URV), Marina Lozano (IPHES URV), Isabel Expósito (IPHES) i Miquel Guardiola (IPHES). També hi van contribuïr amb les seves aportacions, doctorands i estudiants del Master Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix la URV gràcies a la recerca que desenvolupa l’IPHES, i els quals efectuen part de la seva investigació científica sobre la Cueva de El Mirador. Es va analitzar la contextualització paleoclimàtica i de paleoambient, proporcionada per diversos estudis interdisciplinaris; les pràctiques agrícoles i ramaderes, que van ser abordades a través dels estudis arqueobotànics, zooarqueològics, micromorfològics, de química analítica i tafonòmics sobre la formació de la seqüència de fumier (excrements cremats que s’acumulen a la cova).

També va ser objecte d’interès l’ús de la cova com a espai funerari i l’estudi de les restes humanes. Es van tractar temes com la dieta dels individus, les seves patologies, la seva genètica o pràctiques rituals com el canibalisme. Entre totes les dades obtingudes es va poder avançar en el coneixement dels grups humans que van habitar la cova entre fa 7.000 i 3.000 anys aproximadament. Sobre la seva cultura també es va parlar de la seva tecnologia i de la ceràmica que elaboraven.

Temas

Comentarios

Lea También