Els misteris del Dolor silencien Tarragona

L’Oració a l’Hort, La Flagel·lació, El Cirineu, l’Ecce Homo i Jesús de la Passió. Aquests són els cinc misteris que van protagonitzar ahir la Processó del Dolor, organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i que, enguany, presentava algunes novetats, com per exemple l’estrena de Vexilum, el signífer –encarregat de portar la bandera– de l’escamot dels Armats de Nostre Pare Jesús de la Passió. Fins ara, n’hi havia cinc, des d’ahir ja en són sis. «L’any 1990, l’entitat va recuperar la Processó del Dolor, i dos anys després, ja la van protagonitzar els cinc passos», explicava, minuts abans de començar, el president de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, Josep Francesc Ferrer.

La tarda va començar ben aviat pels portants i timbalers dels cinc passos participants. Per primera vegada, els misteris es van trobar a l’església de Sant Agustí per baixar tots junts, a ritme dels timbals, fins a l’església de Sant Joan. Fins ara, els passos baixaven de manera individual, pel seu compte i sense timbals.

Els Armats de Torredembarra, convidats d’honor des de fa molts anys, obrien la Processó del Dolor, una de les més multitudinàries de la Setmana Santa tarragonina. Les arrengladores del pas de l’Oració a l’Hort, de l’Associació La Salle, ja començaven a posar les files rectes i a encendre els ciris dels confrares. Els més petits, amb prou feines podien aguantar-lo. A continuació, les mirades es fixaven en els rostres dels personatges del misteri de La Flagel·lació. L’Ecce Homo sonava al ritme dels sacs de gemecs, una de les poques bandes que compta amb aquest instrument. El Cirineu i Jesús de la Passió completaven la processó. Aquests últims anaven acompanyats, en tot moment, dels Armats. Pel públic, la principal atracció era fixar-se en els confrares més petits que, tot i no saber encara que és la fe, ja la practicaven.

Núria Gasol, de 24 anys, vivia la segona Processó del Dolor com a portant del misteri de L’Oració a l’Hort. «Sempre m’havia fet il·lusió portar el pas i, l’any passat, el mateix Dimecres Sant m’ho van proposar. Sense assajar, vaig fer la processó», explica Núria Gasol, l’única dona portant del misteri. El seu pare –que va morir fa tres anys i que era una persona molt coneguda a la ciutat–, va ser l’encarregat de transmetre aquesta tradició. És per això que, minuts abans de començar la processó, la Núria estava nerviosa i plena de sentiments. «Durant la recollida de Divendres Sant de l’any passat, no podia parar de plorar», reconeix Gasol. La d’ahir no va ser menys especial que les altres.

Per altra banda, ahir tampoc van faltar les cinc o sis persones que no s’han perdut cap processó d’aquesta Setmana Santa. Són de diferents confraries i els hi agrada participar en la majoria dels actes. Alguns asseguren que ho fan perquè són molt creients, d’altres han fet una promesa. El que està clar és que la Setmana Santa és una de les festivitats més destacades pels tarragonins, i la raó és perquè està formada per històries humanes, plenes de sentiments i sentit.