Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els pretorians contra Sant Esteve

El culte a sant Esteve en terres tarragonines ja era important en el darrer terç del segle XIII

Jordi Bertran

Whatsapp
Una llegenda situa Ponç Pilat com a autoritat en el Pretori romà. Imatge del 1910 amb la ‘finestra del manament’. Foto: Cedida pel centre d’imatges de tarragona / l’Arxiu

Una llegenda situa Ponç Pilat com a autoritat en el Pretori romà. Imatge del 1910 amb la ‘finestra del manament’. Foto: Cedida pel centre d’imatges de tarragona / l’Arxiu

Un dels trets diferencials de Catalunya envers la gran majoria de territoris de l’Estat rau en la festivitat de sant Esteve, el 26 de desembre. Tarragona, el poble de Vila-seca i, per extensió, Catalunya tenen una vinculació amb el sant. El prestigiós folklorista Aureli Capmany se n’ocupà pel Sant Esteve de 1902 a la publicació barcelonina ‘La Renaixensa’.

Diu la tradició que, com a protomàrtir o «primer màrtir que morí per la Fe de Jesús», un dels set diaques triat pels seus mateixos deixebles, fou mort per idèntics botxins que Jesucrist. Així Capmany explica en un català prefabrià: «Com sia que’s suposa y fins se te per cert que’ls esmentats martiritzadors eren fills de Catalunya, hem cercat las provas y hem trobat que si no es cert, podría esserho, puig al mon no hi ha res impossible».

La tradicional  festa de Sant Esteve consta al cerimonial de la catedral de l’any 1369

El compilador de llegendes, ben vives i fantasioses a la primeria del segle passat, situa l’acció en una Tarragona governada per Ponç Pilat durant el naixement de l’infant Jesús i, per tant, dècades abans del seu destí final a Judea. A diferència d’altres versions en què és el propi Cèsar qui proclama l’edicte des de Tarragona perquè tots els residents a l’Imperi romà s’empadronin, en aquesta és Pilat qui difon l’ordre d’August.

Llegenda tarragonina

«Ja sabém que hi ha qui dubta de la certesa d’haver Pilat residit á Tarragona, pero ¿quí es capás de ficarse ab historias quan lo poble’ns diu y’ns ensenya la casa q’habitá, y explica que una finestra que dava de cara al sol, aquest no la travessava, y per lo tant may entrava á n’aqueixa habitació per rahó d’haver surtit per ella lo representant del gentilisme á fer lo manament (aixís s’anomena la finestra) de que s’anessin á empadronar precisament quan allá en lo petit poble de Betlhem venía al mon lo tendre infant qu’anys després havía de sentenciar á mort lo célebre Pretor que ha donat nom al históric edifici de que parlem?».

Capmany vincula la guàrdia de Pilat amb mercenaris de Vila-seca. «Quan Pons Pilat fou Governador de Tarragona s’assegura que reforsá son Cos de guardia pretoriana ó d’‘Orden Público’, com diríam actualment, ab gent de Vilasseca, y que al esser traslladat á Jerusalém, s’emportá als que volgueren seguirlo, essent aquest lo motiu perque’ls nascuts en aqueixa terra anaren á habitar aquella tant llunyana». 

El folklorista fermà la tesi assegurant que «los fills del Camp son gent sapada y’ls de Vilasseca no tenen res d’escanyolits». Esteve hauria estat apedregat pels soldats pretorians, alguns de Vila-seca. La mitra de Bernat d’Olivella, arquebisbe de Tarragona entre 1282 i 1287, conté la representació de tres botxins i el sant agenollat amb les mans juntes i mirant al cel. 

Relata Capmany: «individuos de la Guardia Pretoriana assotaren á Jesucrist [...], y individuos pertenyents á la mateixa, interveniren en apedregar al Diaca Sant Esteve». El martiri fou consentit pel fariseu Saule, qui després esdevindria sant Pau. «Sant Pau estigué entre ells y junt ab ell alguns fills de Vilasseca». Malgrat aquest passat, Pau «després de sa Conversió fou un de sos més grans Apostols». 

Sant Pau i els vila-secans

La llegenda traça el paral·lelisme entre Pau i els soldats vila-secans. «Aixís com Sant Pau sigué un valent defensor de la Doctrina Cristiana, un cop convertit, consemblant afirmació podém fer dels fills de Vilasseca, una vegada sigueren fets cristians per lo coneixement de la veritat predicada per Jesucrist, passant á ser sos successors uns bons fidels, quins en desagravi per la conducta de sos passats vers Sant Esteve l’han pres per patró del seu poble».

Finalment, la història porta Pau a Tarragona. «Quant vingué a Tarragona se diu estigué empresonat en lo Castell de Pilat, opinió que serveix també per apoyar la rahó del perque lo sol no travessa lo llindar de la finestra de que hem parlat». La llegenda tanca el cercle en el mateix lloc on va començar.

Però no fou solament Aureli Capmany qui recollí l’matasants de sant Esteve. Joan Amades en el ‘Costumari català’ considera que els botxins del nostre protagonista d’avui eren de Salou. Així a mitjans del segle passat aquest folklorista assegurava que com a «malnom i com a dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors». 

Fantasiosament, la llegenda d’Amades ubica el martiri d’Esteve al mateix Salou, que també hauria estat el seu indret de naixement. Molt bon Nadal i Sant Esteve per a tots vostès.

Temas

Comentarios

Lea También