Els remeis no canvien; la publicitat sí

Diuen diferents estudis que estem exposats a uns 3.000 impactes publicitaris al dia. La immensa majoria ni tan sols som conscients d’haver-los vist i de memorables n’hi ha molt pocs. Això fa que les campanyes que transcendeixen en el temps i perduren en l’imaginari col·lectiu durant anys puguin arribar a ser considerades peces de museu, tant per la creativitat que duen incorporada com pel record i reconeixement social que han assolit.

Des de fa uns dies i fins al pròxim mes de maig el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) acull a la seva seu una exposició que reuneix fins a 28 cartells històrics d’anuncis de productes farmacèutics. La majoria dels que mostra se situen entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Porta per títol El medicament i el paper (III Publicitat). Majoritàriament són cartells, però hi ha també alguna placa o fins i tot una pedra litogràfica. Algunes de les obres van ser creades per artistes de l’època, com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Antonio Utrillo.

La indústria farmacèutica té una gran potència econòmica i això també queda reflectit en l’elevada inversió publicitària que històricament ha fet el sector, una situació que es manté actualment. Fent un repàs ràpid per l’exposició ens podem adonar que les grans preocupacions de la nostra societat, en termes mèdics, es mantenen més de 100 anys després.

Un exemple són els remeis que ens curin o mitiguin els efectes la grip, una malaltia per la qual encara no hi ha cura. En aquest sentit destaca un cartell d’un producte ja desaparegut com és Nérika, un beuratge «para su bronquitis, asma y afonía», segons apuntava l’anunci, que es venia a 5,20 pessetes l’ampolla i que estava anunciat amb un disseny força senzill per l’època, en contraposició amb composicions barroques i carregades de fotografies, eslògans interminables i difícils de recordar i un estol d’elements que requerien una llarga atenció per part del potencial consumidor. Unes característiques doncs, que amb els anys ha quedat demostrat que no eren del tot efectives pel que buscaven, ja que avui en dia la publicitat ha evolucionat cap a un estil cada vegada més clar i directe, on es llancen tan sols els missatges imprescindibles que siguin el màxim de comprensibles pel receptor.

En aquesta línia antiga hi podem veure un cartell dels Laboratoris del Doctor Andreu on s’anuncien conjuntament productes com essències, pasta pectoral per la tos, magnèsia anglesa o dentífric. Però el premi en aquest sentit se l’enduen les «preparaciones dentífricas» del doctor F. Oliveres de Boneu, un «rico tesoro conservador de la boca», que deixa un «grato perfume del aliento viciado».

És precisament la voluntat de tenir més bellesa un altre dels punts que la publicitat i els productes de farmàcia i parafarmàcia sempre han tractat. En els seus orígens la publicitat únicament anava destinada a la dona però el tipus de remeis, amb les pomades i cremes al capdavant, es mantenen fins avui. La recerca de la joventut eterna, doncs, continua.