‘És una necessitat renovar la flota de vehicles de bombers’

Nascut a Tarragona fa 50 anys, Albert Ventosa accedí a la Generalitat el 1994, treballant com a tècnic en planificació d’emergències a l’aleshores Gerència de Protecció Civil. Entre d’altres, va fer tasques d’implantació del Plaseqta fins al 1998. Aquell any, es va incorporar al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya on va desenvolupar diverses tasques. També exercí com a tècnic en planificació d’emergències per risc tecnològic i en prevenció industrial. Des del juny del 2015, havia estat cap del Servei de Prevenció Normativa de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona.

–Quan estudiava, pensava que dirigiria un equip de bombers?
–No. Hi ha circumstàncies de la vida que et porten a seguir un rumb. Moltes vegades tu no controles directament. Però el resultat és excepcional perquè és un privilegi pertànyer a una organització com a Bombers de la Generalitat de Catalunya. 

–El seu germà va ser bomber voluntari. Va ser ell qui li va introduir en aquest món. On va entrar el 1994?
–Ell va ser administratiu, però es va involucrar en tota l’operativa. També hi havia el meu pare, Enric Ventosa, que com a enginyer de la Diputació de Tarragona va participar dels treballs de creació del que finalment seria la Direcció General dels Bombers de la Generalitat. Al final acabes adreçant-te a aquest camp en què havien participat el meu pare i el meu germà.

–Es recorda del seu primer servei?
–Un dels primers serveis que vaig tenir com a cap de guàrdia va ser l’enfonsament d’un edifici a l’Arboç, amb víctimes mortals. I un altre servei va ser un foc forestal nocturn a Cabra del Camp. 

‘La plantilla no estarà completa fins d’aquí a quatre o cinc anys’

–Quina és la situació més complicada que li ha tocat viure?
–Un dels serveis del que tinc pitjor record per tot el drama associat que tenia és l’explosió de gas a la Rambla Nova. Aquella nit estava de cap de guàrdia. I una altra situació va ser l’accident d’Horta de Sant Joan, que el vaig viure com a cap de guàrdia l’endemà de l’accident. Les condicions d’aquell incendi eren duríssimes, pel terreny, pel territori i també les meteorològiques.

– S’ha replantejat alguna cosa després d’aquest incendi?
–No s’havia patit mai un accident tan greu. La mort de cinc companys es va viure amb molta intensitat dins la nostra organització. S’han desenvolupat molts canvis, tant en l’àmbit organitzatiu –d’estructuració de la guàrdia– i de procediment o d’actuació.

–Qui li va trucar per proposar-li ser el nou cap de la Regió d’Emergències?
–El sotsdirector general operatiu, Albert Vilanova.

–Va tardar molt a decidir-se?
–Estava en comissió de servei interadministrativa, cedit a Bombers de Barcelona durant dos anys. I abans que vencessin aquests dos anys, el subdirector general em va dir que no em prorrogarien perquè havien pensat en mi com a cap de la Regió de Tarragona. 

–Quin és el seu repte?
–Aconseguir amb la partició de tots tirant endavant amb el personal i recursos que tenim, que són escassos.

‘Els parcs de Reus i Tarragona necessiten una important reforma. També el 
de Vila-rodona’

–Quants bombers funcionaris en actiu hi ha a la Regió?
–Ara tenim 252 bombers professionals

–Quants serien necessaris per a les necessitats actuals?
–És molt difícil de dir perquè no hi ha models concrets. Nosaltres estem per sota de la que hauríem de tenir. No obstant, es mantenen els mínims establerts gràcies a la realització d’hores extraordinàries. Però és una necessitat la incorporació de nous bombers, perquè aquestes situacions d’haver de cobrir amb hores extraordinàries són temporals, mai definitives.

–Quins són els parcs amb més mancances de personal?
–Són quasi tots, potser els més grans –Tarragona i Reus– en números absoluts, I n’haurem d’incorporar a tots ells.

–En alguns torns, hi ha parcs que no tenen el mínim de personal i han d’acudir bombers d’altres parcs. Això és insostenible?
–Això és el que hi ha mentre no tinguem la plantilla estabilitzada. Tampoc es podria entendre que no gestionéssim aquests desplaçaments per cobrir les mancances de personal que tenim en una guàrdia concreta. Des de la Regió gestionem un territori, no un parc concret.

–Ara tenen un reforç dels aspirants que han aprovat el curs. Quants n’hi ha?
–En tenim 26 bombers.

–Se sap quants es quedaran a la Regió després del període de formació?
–Seran 22 els que vindran aquí, que no han de ser els mateixos.

‘Ens falta material i vehicles per fer front a una emergència a la petroquímica’ 

–Serviran per cobrir les baixes que hi ha hagut en els darrers anys i la que hi haurà en aquest?
–Encara en faltaran per cobrir les jubilacions. Es dona la circumstància que el ritme de jubilacions encara és més alt que el d’incorporacions, tot i aquests 153 i la nova convocatòria a finals d’any de 150 noves places. Fins d’aquí a quatre o cinc anys no es preveu que pugui estar estabilitzada la plantilla. Després de la incorporació d’aquests bombers en pràctiques tindrem encara nou vacants. 

–El parc mòbil de vehicles autobomba està molt vell. Alguns tenen més de vint anys...
–Molts dels vehicles caldria anar-los renovant perquè han acumulat molts anys i molts serveis. Hi ha un pla estratègic aprovat que quantifica aquestes necessitats de recursos i d’infraestructures i s’ha d’anar executant, tot i que va lent.
És una necessitat renovar flota. És desitjable que la seva realització es faci en els terminis plantejats perquè l’adquisició d’aquests vehicles no és ràpida. A part de la tramitació administrativa, s’han de fabricar expressament. A l’octubre surten les bases de 95 BRP (autobomba rural pesada). 

–També tenen problemes de material...
–També. Igual que el pla estratègic incideix en la incorporació de recursos humans, l’adquisició de nous vehicles, també ho fa en la compra d’equipaments perquè hi ha necessitat: equips de respiració autònoma, càmeres tèrmiques, equips d’excarceració de vehicles, altres. 

–Alguns parcs s’han quedat desfasats, com ara el de Tarragona...
–Els parcs de Tarragona i el de Reus en menys mesura requereixen una reforma important. Són parcs que acumulen anys i estan subjectes a l’activitat d’un col·lectiu de bombers ampli. També el pla estratègic estableix en el cas de Tarragona la realització d’una reforma integral del parc. El que cal mirar és que sigui al més aviat possible atès l’estat del mateix parc. 

–Inspecció de Treball va instar a fer reformes urgents al parc de Tarragona...
–Tenim pendent d’executar les accions adequades en el marc de l’informe d’Inspecció de Treball compatibles amb les possibilitats actuals, entenent que des de la Direcció General es pretén amb la major agilitat possible, d’acord amb el pla estratègic, tirar endavant la reforma integral. 

–En quins altres parcs amb bombers professionals s’haurien de fer importants reformes?
–D’aquest calat, no. Excepte el parc de voluntaris de Vila-rodona, que contempla també la reforma integral del parc. 

–En la planificació hi ha construir un nou parc de professionals a Torredembarra. Per a quan?
–En el pla director hi ha mancances de personal en els parcs actuals i cal plantejar l’obertura de Torredembarra un cop tinguem estabilitzades les plantilles. Com a mínim ha de tenir 21 bombers.
 
–Parlem ara dels bombers voluntaris. Quants n’hi ha, d’efectius, a la Regió?
–Bombers voluntaris a la Regió, repartits en set parcs, són 117. No tots ells participen activament o assíduament davant la crida per intervenir en un servei. 

‘Molts bombers voluntaris han deixat de participar activament en les sortides’  

–Catalunya va apostar per un model mixt. Però els voluntaris, en els darrers anys, s’han sentit marginats. Fins i tot van dimitir en bloc els caps dels parcs.
–La situació actualment és millor. No obstant, els bombers voluntaris s’enfronten a molts reptes. I bàsicament un d’ells és la dificultat que part dels bombers voluntaris participin activament perquè alguns d’ells han deixat de fer-ho. I l’altre fer entrar gent nova, que supleixi a aquests altres que han deixat de participar. La incorporació de nous bombers voluntaris no és immediata, requereix un procés de selecció i després de formació, que tot plegat és un procés llarg.

–També hi ha vehicles lleugers amb manca d’algunes mesures de seguretat, com el cinturó o el reposacaps als seients de darrere... Ja està licitat un canvi del parc mòbil. Se sap quan vehicles vindran a la Regió de Tarragona?
–Al llarg d’agost és possible que n’arribin cinc de nous per substituir aquells altres que són més antics. Arribaran bàsicament als parcs grans. 

–Les noves places de l’última convocatòria seran suficients per poder donar un bon servei i poder atendre els avisos?
–No, perquè ens trobem que alguns dels parcs continuen mantenim bombers voluntaris que dissortadament no actuen com a tals, que no participen activament. 

–Quants serien necessaris?
–Necessitaríem que tots aquells que formen part de la dinàmica habitual de les sortides poguessin disposar del doble de temps. Necessitarem el doble de gent de la que actualment participa. Els voluntaris que participen activament és la meitat de la plantilla. 

–El de Santa Coloma de Queralt finalment passarà a ser mixt?
–Segons el pla director, el parc s’hauria de professionalitar. Això no vol dir que s’hagi d’executar immediatament. Però és un cas semblant al de Torredembarra. 

–Estem en ple estiu i el Camp de Tarragona s’ha salvat d’un gran incendi...
–Potencial per tenir un gran incendi forestal n’hi ha, per descomptat. No és descartable que el puguem tenir en qualsevol moment. Sí que és veritat que les condiciones meteorològiques estan fent que el risc estigui més centrat en el que seria el centre de Catalunya. No hem tingut episodis destacats de vent i en general les humitats relatives en les comarques de Tarragona s’han anat recuperant bé. 

–On podem tenir un gran incendi forestal?
–És molt difícil. Però hi ha moltes zones amb continuïtat d’una gran massa forestal.

‘És difícil preveure quin estiu tindrem  quant a incendis’  

–Com pinten les previsions meteorològiques?
–Hem d’estar pendents d’elles. Però de totes maneres varien en la mesura que es preveia un mes de juliol més càlid i un agost menys càlid i més humit. La realitat és que el juliol no ha estat tan calorós com es temia i hem estat beneficiats per precipitacions, que tot i que no han estat generals ni abundants però sí que ens permeten unes condicions de vegetació favorables. De cara a l’agost caldrà veure si es manté la previsió de temperatures mantingudes i humitats altes. 

–El Camp de Tarragona té un gran complex petroquímic. Amb les mancances actuals de personal i material, es pot atendre una emergència com cal?
–Per descomptat que tenim mancances de recursos i de personal a la nostra organització. Però cal entendre que Bombers de la Generalitat som un cos molt gran. I a diferència d’altres llocs de l’estat tenim capacitat de moure grans recursos. Mai pots estar satisfet, no pots caure en l’autocomplaença de les teves necessitats operatives.
Però al final garantir la seguretat no només és un tema de bombers sinó de preparació de les mateixes indústries que poden generar un risc i del treball conjunt en matèria d’informació i participació en simulacres. 

–Quins mitjans necessitarien més?
–En un entorn petroquímic es necessita un tipus de vehicles pesants amb gran capacitat de moure aigua. Alhora també material específic d’intervenció química, com ara sistemes de control de fuites, transvasament de productes químics, EPIS –equips de protecció individual-específics. De tot això en disposem per fer una primera intervenció però per descomptat cal comptar amb tot aquell material que ha de disposar l’establiment generador del risc.